22 C
Província de Tarragona
Dimecres, juny 19, 2024

Deu anys en un edifici emblemàtic

El director de l’EOI, Sidney Martin, i l’exdirectora Yolanda Scott mostrant els codis QR per conèixer l’entorn de la Chartreuse. Foto: Gio Gonzales.

Amb l’arribada a les instal·lacions de l’antiga fàbrica de la Chartreuse el 2013, l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) obria una nova etapa després de molts anys de reivindicacions i deixava enrere l’edifici precari de la Rambla Nova 105. El FET, que aleshores feia les seves primeres passes, va ser testimoni d’aquest canvi important. El periodista Albert Ollés se’n va fer ressò amb el reportatge ‘Licor de Babel’ publicat al número 1 de la revista. Deu anys després, i per cloure aquesta etapa, tornem a visitar el centre i parlem amb professors i estudiants per valorar la dècada complerta a les instal·lacions del carrer Smith.

l’escola oficial d’idiomes celebra una dècada a la chartreuse

El trasllat va suposar un canvi, però va faltar la cirereta del pastís: la tercera planta. Allà estava previst habilitar una sala d’actes i un espai de biblioteca per a l’escola, però finalment, una setmana abans d’arribar, els van anunciar que no tindrien el tercer pis, ara ocupat per les oficines d’Agència Tributària de Catalunya. “Som l’única EOI gran sense una sala d’actes. Una escola d’aquestes dimensions li caldria. Tenir una EOI a la teva ciutat és un privilegi i s’ha de donar eines perquè entre tots la cuidem”, explica Yolanda Scott, exdirectora del centre.

Obertura del reportatge ‘Licor de Babel’, publicat al número 1 de la revista FET a TARRAGONA el setembre de 2013. La foto és d’Agustí Arévalo.

Scott, professora d’anglès, és segurament la persona que més coneix l’EOI. I és que ha estat 27 anys com a directora, des de 1994 fins al 2021. Ella ha sigut la cara visible d’una escola que ha patit canvis d’ubicació. “Les altres escoles anaven aconseguint lloc i nosaltres ens quedàvem enrere, però el bon ambient i les ganes de tirar endavant i de fer les coses bé ens va salvar per seguir reivindicant les necessitats del centre”, afirma.

TANQUEM els 10 anys DEL ‘FET’ ALLÀ ON VAM COMENÇAR: L’EOI

Sidney Martin és el seu successor, la continuació d’un projecte que vol més presència social al barri i a la ciutat, i deixar que la gent pugui fer activitats aquí. “L’edifici atrau molt i és trist que hi hagi gent de Tarragona que el desconegui”, explica. De fet, l’escola manté una bona relació amb la companyia de la Chartreuse i l’indret ha acollit diferents actes com el pregó de la Setmana Santa, algun cicle de dansa i també es fan visites guiades a l’edifici així com la disposició d’uns codis QR per conèixer l’edifici modernista i el seu entorn. Un entorn, admeten, que li falta treure profit.

Els estudiants Joan Miras i Maria Pau Torrents a l’entrada del recinte. Foto Gio Gonzales.

“Això no es pot comparar. És un regal dels déus. Hauria sigut un botó d’or tenir una biblioteca per l’escola i oberta al barri”, descriu Maria Pau Torrents, estudiant de l’EOI. Va ser una de les protagonistes del reportatge de fa deu anys. En aquell moment estudiava àrab, anteriorment va cursar el francès i l’anglès, i ara s’ha tornat a posar amb l’anglès “per anar refrescant la memòria”. Als 79 anys continua aprenent i ha trepitjat les diferents seus de l’escola: l’institut Martí i Franquès i les instal·lacions de la Rambla Nova. La Maria Pau gaudeix de formar part de la comunitat. “És un plaer. La gent que parla diferents llengües té més amplitud de pensaments i la finestra més gran”, expressa.

PARLEM AMB YOLANDA SCOTT I SIDNEY MARTIN, EXDIRECTORA I DIRECTOR DEL CENTRE

Joan Miras és un altre dels estudiants. Ara jubilat, dedica part del seu temps a aprendre anglès cursant el cinquè curs. Destaca la “bona sintonia” entre els companys de classe, tots joves a excepció d’ell, una circumstància que es va donar a l’inrevés el curs passat. “Sempre ens mantenim en contacte i fem alguna trobada… Ara tindrem el sopar de Nadal”, diu. Els grups solen ser diversos amb gent de totes les edats. En la mateixa línia, la Maria Pau resta importància a la diferència d’edat i destaca que el tracte entre companys: “és com si fóssim amics des de fa temps, però realment ens hem conegut ara”. Assegura que “aquí influencia molt el líder, que és el professor”.

L’estudiant Anne González, l’exdirectora Yolanda Scott i el director Sidney Martin. Foto: Gio Gonzales.

Precisament, la metodologia docent és un dels plats forts a destacar: des de la dinàmica variada de classe treballant les diferents destreses fins al mobiliari de les aules. L’escola compta amb taules i cadires que es poden combinar per treballar en grup i una de les aules és la ‘finlandesa’, un espai que trenca totalment amb l’aula tradicional.

reclamen una sala d’actes i poder oferir l’ensenyament d’italià

“L’experiència és positiva tant la metodologia de professors com l’intercanvi amb els companys”, valora Anne González, estudiant d’anglès tant del Sidney com de la Yolanda. Professora a l’EOI de Reus, és el segon any que estudia al centre. “Encoratjo tothom a estudiar-hi. S’ha de tenir el temps, però si es té temps, és un bon lloc per aprendre en bones condicions”, comenta.

L’aula finlandesa de l’EOI. Foto: Gio Gonzales.

Més enllà de les infraestructures, al llarg de tot aquest temps l’escola ha anat creixent i ampliant la seva oferta acadèmica. “Quan vaig assumir la direcció, només hi havia tres llengües: anglès, francès i alemany. Posteriorment, es va incorporar l’espanyol, el català, el rus i l’àrab i fa anys que reivindiquem l’italià. Som l’única província sense ensenyaments d’italià”, detalla Scott.

Una quarantena de professors imparteixen classes en horaris de matins i tardes. Enguany des de la Direcció asseguren que hi ha hagut un increment de matrícules que es distribueixen entre cursos presencials, semipresencials, intensius, híbrids, ‘slow’ i altres cursos especials propis de l’escola de llengües com el xinès o el japonès.

LA MARIA PAU, EL JOAN I L’ANNE COMPARTEIXEN LA SEVA EXPERIÈNCIA COM A alumneS

Sidney Martin és també professor d’anglès i des de fa més de dos anys és al capdavant del centre. Preguntat pel futur de l’EOI, desitja que vinguin més estudiants i posa en valor la vocació dels docents i el servei públic de l’ensenyament. Remarca també la importància de l’ensenyament presencial: “La part humana és la que ens salva. Sempre es necessita que algú estigui al teu costat, que t’entengui. Amb una màquina és difícil”, conclou. “Que no es perdi mai”, afegeix Scott. Un futur que també comparteix la Maria Pau: “És una meravella perquè l’escola va fent un pas endavant i això engresca. Hem d’apreciar allò que tenim”.

Gio Gonzales
Gio Gonzales
Estudiant de Periodisme URV
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here