Advertisement Advertisement
Carregant ...

El comerç tarragoní: incertesa i resiliència

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Els cinc comerciants tarragonins reunits pel FET. D’esquerra a dreta: Ramon Noguera, Salvador Minguella, Gertri Adserà, Raffa Olivier i Jordi Figueras. Foto: Biel Roquet-Jalmar.

Baixo xino-xano fins la plaça Imperial Tàrraco. És un dels eixos articulars de la ciutat per excel·lència. Allà hi neixen, hi passen o hi moren diverses artèries importants. Com si fossin les línies de les nostres mans. La més majestuosa, sens dubte, la Rambla Nova. Començo a pujar-la, amb el Balcó del Mediterrani com a destí final. Un quilòmetre, ni un metre més ni un metre menys, traça un perfecte recorregut que va a parar a la immensitat del mar.

EL ‘FET’ REUNEIX CINC BOTIGUERS DEL CENTRE DE LA CIUTAT PER ANALITZAR LA SITUACIÓ DEL COMERÇ

Camino i engego el meu compte particular: un, dos, tres… Passo pel monument als castells, per la Font del Centenari, pel Banc d’Espanya. Nou, deu, onze… També pel Metropol, pel Tarragona. Setze, disset, divuit… Em planto davant el ferro que he desgastat de tantes vegades l’he tocat i sobrepasso la vintena. El llistat de locals buits a la Rambla és molt llarg. Si em posés a enumerar els del carrer Unió i els voltants del Mercat i la plaça Verdaguer, faria esfereir. El comerç local del centre de la ciutat agonitza per moments. Per esbrinar quin és el seu estat tot just assolit el pic de la segona onada de la pandèmia, el FET congrega cinc comerciants que, enfront el negre futur, han fet de la resiliència la seva bandera.

Fill de gelaters arribats a Tarragona, Raffa Olivier ha apostat fort per la ciutat. A més del Balcó del Mediterrani, ha ampliat el negoci a la plaça Verdaguer i al carrer Trafalgar. Foto: Biel Roquet-Jalmar.

“Ho hem notat moltíssim. Tot és molt incert”, assegura Raffa Olivier. La restauració és un dels sectors que més perjudicat s’ha vist pel repunt del coronavirus i el conseqüent enduriment de les restriccions. Raffa Gelati, amb tres locals a la ciutat, va més enllà de l’estiu i es manté obert com a cafeteria la resta de l’any. Excepte aquest. Ja són unes quantes setmanes amb la persiana abaixada. “Quan ens demanin de tancar, com a mínim que hi hagi unes ajudes que ens puguin compensar”, demana el gelater, que se sent “impotent” davant les aglomeracions als supermercats, al transport públic i, fins i tot, a les misses. I no només això, sinó que defensa que bars i restaurants “poden ajudar a frenar les il·legalitats de nit”; “a les terrasses hi tenim llum i controlem els espais, tenim cura dels veïns”, reflexiona Olivier.

LA RESTRICCIÓ DE LA MOBILITAT FA QUE ELS COMERÇOS TARRAGONINS PERDIN ELS CLIENTS DE FORA

La resta de negocis reunits pel FET a la Rambla Nova no ho estan patint tant, però Ramon Noguera, de la sabateria Las Américas, apunta a una reacció en cadena: “Amb la restauració tancada, hem notat com han baixat les vendes perquè hi ha menys moviment”. També coincideixen en assenyalar tots plegats que on han notat un significant descens de calaix és als caps de setmana: “Ara me n’adono de la clientela que tinc de fora, com Altafulla, Torredembarra, La Mora, Cambrils, Salou o Reus”, lamenta Noguera envers les restriccions de mobilitat de divendres a diumenge. Tot i així, per equilibrar la balança, el tancament de grans superfícies els ha afavorit.

Ramon Noguera s’ha fet un lloc al negoci familiar de la seva dona. Fundada el 1928 i després de passar per tres locals, la sabateria Las Américas ha aterrat aquest 2020 a l’Unió. Foto: Biel Roquet-Jalmar.

De totes formes, els comerciants no se saben avenir de la manca de previsió de les institucions, que veuen massa mediocres i curtterministes. “Vaig entendre que la primera onada ens agafés de sorpresa, però no la segona. No és més barat reforçar la sanitat, que tancar tot el país?”, es pregunta Salvador Minguella, al capdavant de la joieria Rabat Zaida. El també president de la Via T critica les continues incoherències de l’administració: “Prenen decisions que ens afecten directament però no ens donen cap solució, o les que ens donen no funcionen. És un desastre”. Minguella és un dels botiguers més contundents.

ELS COMERCIANTS RECLAMEN A L’ADMINISTRACIÓ MÉS COMPROMÍS EN LES AJUDES I MÉS COHERÈNCIA ESTRATÈGICA

El principal reclam cap a les institucions gira entorn unes ajudes que són escasses, arriben tard o no ho fan mai. De fet, Ramon Noguera encara n’espera unes de l’Ajuntament que van ser aprovades fa tres mesos, en ple estiu, per tal d’incentivar el lloguer d’uns locals que té en propietat. I, per si no fos poc, les ajudes als autònoms projectades per la Generalitat van causar un gran rebombori, ja que només deu milers d’autònoms catalans -un 10% dels que complien els requisits- van aconseguir-la després de dos dies de desgavell digital.

Els primers en poder-les sol·licitar van acabar sent els afortunats. “Tal i com funciona la burocràcia, no valia la pena fer l’esforç de demanar els 2.000€”, etziba Jordi Figueras, que dirigeix el negoci de roba que porta el cognom familiar. Tenir un comerç propi implica ser autònom, amb les traves que això suposa. “Estem tan automatitzats que ho suportem tot”, admet Raffa Olivier. Ni baixes, ni gaires dies de descans entren dins els seus plans, ja de per si trastocats per culpa de la pandèmia.

Jordi Figueras és la tercera generació d’un negoci familiar de 92 anys. A més de la botiga de roba a la Verdaguer, tenen Les Mitges (Unió) i Minimum (Governador González). Foto: Biel Roquet-Jalmar.

Els darrers mesos han suposat una cursa d’obstacles pels negocis de la ciutat. Després de la primera onada, el confinament va alleugerir-se a poc a poc amb una desescalada que els va permetre anar reprenent el pols. En aquest sentit, els estralls de la pandèmia han fet créixer la consciència dels tarragonins envers les botigues del seu entorn, o només han acabat sent paraules buides? “Part dels consumidors han estat molt conscients i han anat al comerç més proper a casa seva”, celebra Jordi Figueras. Qui més qui menys hi coincideix, com Ramon Noguera: “Estem fotuts i la gent mira de comprar per ajudar, en comptes de fer-ho per internet o a Barcelona”. El sentiment de pertinença ha crescut.

Un dels negocis consultats que més ha notat el caliu dels tarragonins ha estat la Llibreria Adserà. A la pròpia conscienciació dels consumidors s’hi va sumar l’impuls generat per la campanya Llibreries Obertes, d’Òmnium Cultural. “Aquests darrers mesos, la gent ha estat molt tancada a casa i la lectura ha guanyat força”, indica Gertri Adserà, de la icònica llibreria a tocar de la Font del Centenari. Tanmateix, l’ADN del comerç de proximitat no seria el mateix sense el tracte directe entre el botiguer i un client que, últimament, Adserà nota “irritat”. És aquí quan el botiguer va una passa més enllà i actua també com a “psicòleg”, tal i com confessa Noguera, de Las Américas: “Els clients t’expliquen els seus problemes. Amb nosaltres troben intimitat”. Detalls que marquen la diferència.

REVIFA LA CONFIANÇA EN EL NEGOCI DE PROXIMITAT AL MATEIX TEMPS QUE S’INCREMENTA L’APOSTA ONLINE

Per si no fos poc, els comerciants del centre de la ciutat han hagut d’afegir un ingredient més al seu particular còctel per tal de sobreviure: la reinvenció. Tots coincideixen en posar en valor el poder d’internet. Les vendes potser no hi són grans, però sobretot els serveix d’aparador online. És el cas de la joieria Rabat Zaida: “La majoria de gent que ve a la botiga, o ha entrat abans a la web, o ho ha vist a les xarxes socials”, manifesta Salvador Minguella. Per la seva banda, Raffa Olivier va optar durant l’estiu per una solució diferent. Va arriscar-se i va invertir en una furgoneta que feia arribar el seus gelats a Prades o Miravet, destins molt freqüentats els caps de setmana. “Ha funcionat econòmicament i moral”, conclou Olivier.

La llibreria Adserà supera el mig segle de vida. Gertri Adserà és al capdavant d’un negoci clàssic de la Rambla Nova, que fa una trentena d’anys va ampliar-se a Valls. Foto: Biel Roquet-Jalmar.

Una altra de les preocupacions dels botiguers és l’èxit de les campanyes que tenen a tocar, amb l’interrogant de les restriccions a l’horitzó. La Via T s’ha avançat a un Black Friday que els fa la guitza -les tradicionals rebaixes nadalenques i estivals perden sentit- i promou aquest dies, del 19 al 23 de novembre, la campanya #SomUnComerçIrresistible. Sota el lema Tot un mar d’ofertes, el centre de Tarragona busca potenciar la seva activitat comercial i impulsar la seva oferta digital. “Intentem apuntar-nos a totes les coses que ens van demanant”, explica el president de l’associació, Salvador Minguella, tot i que és un pèl escèptic, com els seus companys. “Ja mirem de tenir uns preus competitius tot l’any i això fa que no puguem ajustar massa més”, lamenta Jordi Figueras enfront la multiplicació de rebaixes i ofertes.

Salvador Minguella és la cara visible d’una joieria amb 65 anys de recorregut, la Rabat Zaida, situada a la Rambla Nova. També presideix la Via T. Foto: Biel Roquet-Jalmar.

Just després serà el torn per un Nadal que mai s’havia presentat tan incert. Els comerciants reunits pel FET confien que sigui un bàlsam, encara que no les tenen totes. “Dependrà molt de l’evolució de la pandèmia. Si s’estabilitza, la campanya se salvarà, més o menys”, reconeix Figueras. Les restriccions hauran de combatre amb l’estat d’ànim de la clientela. “La gent té ganes de gaudir del Nadal, tothom farà mans i mànigues per tal d’obrir i que hi hagi una mica de moviment. Il·luminem el carrer, il·luminem-nos nosaltres i il·luminem els clients”, desitja Raffa Olivier. També s’hi suma Gertri Adserà, que insisteix en la importància de la salut emocional: “Necessitem alegria, i el Nadal és una excusa per transmetre’n”.

ELS BOTIGUERS ESPEREN QUE EL NADAL SIGUI UN BÀLSAM, PERÒ PATEIXEN PEL FUTUR A LLARG TERMINI

Si més no, el futur a mig i llarg termini inquieta força als botiguers tarragonins. “Si la situació continua així molt temps, hi haurà molts negocis que no podrem seguir”, avisa Ramon Noguera, que s’ha hagut d’acollir a diversos ERTO per tal de mantenir la viabilitat de la sabateria. Per tal d’esvair els pitjors auguris, els comerciants plantegen un pla de xoc a l’Ajuntament. Continuaran insistint en la rebaixa dels preus dels pàrquings i aposten per dinamitzar el centre de Tarragona, amb més activitats i més atractius per la canalla. “Que les administracions s’ocupin d’això, que nosaltres ja ens espavilarem a promocionar-nos”, reclama Adserà. Mentrestant, Olivier plasma a la perfecció la por comuna: “Quan veus els locals del teu voltant tancats, tens tots els números de ser el següent”. Sigui com sigui, el comerç local tarragoní és resilient. Poder combatre crisis econòmiques i pandèmies no només depèn d’ells. No el deixem perdre.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *