Carregant ...

L’arquitecte que va impulsar la cultura a Tarragona

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Façana original de l’edifici de la Rambla Nova núm. 113, un dels edificis de Josep Ferrer Bosch dels anys seixanta. Fotografia cedida per Jordi Guerrero. 

noranta anys i en fa dotze que va tancar el seu despatx professional. Al seu habitatge amb vistes al mar i a la punta del Miracle, ha rebut el llibre que repassa la seva vida i analitza la seva aportació a l’arquitectura de Tarragona i de la Costa Daurada. Josep Ferrer Bosch rep, en forma de volum editat per Arola, l’homenatge ben merescut que li devia la ciutat i el Col·legi d’Arquitectes.

Al llibre, els seus companys liderats per Juan Fernando Ródenas posen en valor algunes de les principals construccions dissenyades per un arquitecte que va trencar motllos en aquelles primeres cases unifamiliars i apartaments turístics a la línia costanera de Cambrils i La Pineda, i en els edificis elegants i burgesos de la llavors avinguda del Conde Vallellano, símbol de la Tarragona senyorial que creixia cap a la plaça Imperial.

El Col·legi d’Arquitectes i Arola editen un llibre sobre l’obra i la vida de Josep Ferrer Bosch

Som a inicis de la dècada dels 60. Ferrer Bosch ha tornat a Tarragona després d’un llarg període d’estudis i inquietuds artístiques a Barcelona, i es troba una ciutat en expansió i un litoral que comença a atraure l’atenció d’estrangers interessats en instal·lar-s’hi. L’arquitecte, que ha crescut en el si d’una família culta, republicana i catalanista, es fa un lloc molt destacat entre els professionals de l’època.

Al volum impulsat pel Col·legi d’Arquitectes, amb el patrocini de la Fundació Mútua Catalana, hi he participat traçant alguns apunts biogràfics centrats en la seva aportació a l’educació, la cultura i l’art contemporani. Perquè Ferrer Bosch és molt més que un arquitecte: esdevé un mecenes, un activista cultural, l’impulsor del col·legi Pax i la llibreria de la Rambla, dues escletxes de renovació, modernització, democratització i catalanitat en la Tarragona grisa de la dictadura.

L’arquitecte va impulsar la creació del Col·legi Pax i la llibreria de la Rambla en plena dictadura

Ferrer Bosch és el primer president del consell d’administració de la llibreria que marcarà tota una època. Llibreria i sala d’exposicions, perquè l’espai acollirà a partir de 1968 exposicions d’art de primera línia gràcies a les amistats de l’arquitecte amb els ambients avantguardistes de Barcelona. Fruït d’aquesta bona relació és l’espina que dissenya l’escultor Josep Maria Subirachs per a l’edifici de la Rambla Nova 115, obra creada pel propi Ferrer Bosch.

L’espina de Josep Maria Subirachs a la façana de l’edifici de Rambla Nova 115, també creat per Ferrer Bosch.

Gràcies al volum editat, he descobert una persona culta, inquieta i rebel. Mitja dotzena de converses a casa seva i amb amics i familiars m’han mostrat un home de la seva època, culturalment molt preparat, inconformista i crític amb Tarragona. Els que el coneixen diuen que és “un esperit lliure” que avorreix la “mediocritat” i l’alarmant “complex d’inferioritat” de la ciutat.

Molt desconegut entre els tarragonins, Josep Ferrer Bosch rep ara el reconeixement professional que calia. Però, fidel al seu caràcter, quan li vaig preguntar com voldria que Tarragona el recordés en el futur, em va respondre sense embuts i amb sarcasme: “Se me’n fot. Ja estaré mort i no ho veuré”.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *