Aquest Nadal, de torrons, n’hi haurà. Si més no, un dels anuncis televisius més icònics d’aquests dolços enguany haurà perdut gairebé tota la seva força. Una cançó que ressonarà amb més melancolia que mai. En un 2020 extremadament marcat per la pandèmia, moltíssima gent es quedarà sense poder tornar a casa. Sense poder retrobar-se amb els seus. Malauradament, força tarragonins i tarragonines hauran de viure les Festes a l’altra banda del planeta. El FET parla amb tres d’ells de forma telemàtica per conèixer com de singular serà un Nadal que, de ben segur, recordaran per sempre.
EL ‘FET’ PARLA AMB TRES TARRAGONINS RESIDENTS A L’ESTRANGER QUE ENGUANY NO PODRAN TORNAR per festes
A Judit Garriga, Joan Miquel Carrillo i Maria Gobern no els ha estat possible fer les maletes aquest desembre. Són ovelles que, aquest Nadal, no tornen al seu corral. La Judit es quedarà a Filadèlfia amb el seu home i els seus dos fills. També romandrà als Estats Units el Joan Miquel, en el seu cas a Washington, amb la seva parella i els seus tres petits. Per la seva banda, la Maria no es mourà de Rio de Janeiro, al Brasil, on viu a casa del seu xicot des de fa uns mesos. En condicions normals tots tres passarien les Festes a Tarragona, però han vist com aquest any pandèmic no els valia la pena. Massa maldecaps.
“Podríem tornar, però posaríem en risc la família”, assegura Garriga. La biòloga tarragonina de 57 anys resideix a Filadèlfia des del 1994, on ara fa de professora a la Thomas Jefferson University. “La nostra tornada sempre és motiu per veure’ns, per reunir-nos, per retrobar-nos”, explica la Judit des de l’altra banda de la pantalla, resignada i feta a la idea que aviat farà un any que no trepitja Tarragona. Les grans trobades familiars aquest Nadal no seran possibles, sent aquest un incentiu menys. L’edat de la seva mare i dels seus sogres també és un tema delicat. A més a més, Garriga apunta que seria “massa trasbals i posar en risc la seguretat” anar amunt i avall en avions, trepitjar aeroports, tenir tests negatius abans de marxar i fer quarantena en arribar. “No és factible”, reconeix.
Els motius per no tornar aquest Nadal que exposa Joan Miquel Carrillo des de Washington són molt similars. La salut dels seus familiars més vulnerables passa per davant de tot. L’enginyer de camins, canals i ports, de 41 anys i que ara treballa al Banc Interamericà de Desenvolupament, viu en un suburbi de la capital estatunidenca des del 2017. Ara fa un any i mig que no torna a casa, i espera amb moltes ganes la vacuna per tal que els seus fills “puguin veure els seus avis amb bones condicions”. A més a més, sent cinc i tenint en compte les mesures de seguretat, Carrillo i la seva família haurien de buscar-se un allotjament alternatiu aquest Nadal, ja que a Tarragona no hi tenen casa pròpia. No se n’amaga, però, que prefereix tornar a l’estiu, quan la ciutat li agrada molt més.
JUDIT I JOAN MIQUEL, SUBSCRIPTORS DEL ‘FET’, VIUEN ALS ESTATS UNITS, I MARIA AL BRASIL
Això és tot just el contrari de la Maria Gobern, qui trobarà “a faltar el fred aquest Nadal”, ja que el passarà a les famoses i càlides platges de Rio de Janeiro. La periodista de 31 anys ja en fa 10 que viu lluny de casa, però sempre que pot intenta tornar per Festes o pels volts del Carnaval. Gobern, que treballa a l’entitat per la igualtat de gènere i empoderament de la dona de l’ONU, va veure com el confinament tancava la seva oficina a Nova York. Mesos després, va seguir la seva parella fins el seu Brasil natal. Ella és qui menys fa que no visita Tarragona: hi va ser aquest estiu i uns dies a l’octubre pel casament de la seva millor amiga, que es va cancel·lar. Ara, però, ha descartat venir les properes setmanes perquè era “car i innecessari”. La jove comunicadora també apel·la a l’ètica i la responsabilitat social: “no cal estar viatjant amunt i avall”, defensa.
Els tres protagonistes lamenten no poder ser a la ciutat aquest Nadal i les seves famílies ho estan paint, encara que no posar-los en risc sigui la principal causa per no viatjar. “Enguany molta gent ha tornat a casa, i jo he anat al Brasil amb la meva parella. Han estat una mica gelosos”, confessa Maria Gobern sobre els seus pares, ja que no saben quan tindran l’oportunitat de veure-la de nou. Malgrat tot, entenen que és la decisió més coherent. Existeix un contrast de sentiments, tal i com relata Judit Garriga: “Ho veuen sensat, però els sap greu”. No és una situació fàcil de digerir per cap dels pares i mares d’arreu del món que aquestes festes no veuran tornar els seus fills i filles.
LA SEGURETAT DELS FAMILIARS I ELS PROBLEMES LOGÍSTICS ELS FAN DESCARTAR VENIR A TARRAGONA
La recta final de l’any i el seu inici sempre és una època de tradicions. A banda de reunir-se amb la família, també trobaran a faltar moltes altres peculiaritats del Nadal. “Jo sóc molt fan del dia de Sant Esteve, espero tot l’any aquells canelons”, confessa entre rialles Joan Miquel Carrillo. A la seva llista de rituals també hi figuraven les copes amb els amics el vespre del 25 de desembre o la Cavalcada de Reis amb els seus fills. Enguany no podrà ser. Això vol dir, però, que l’estil català del Nadal no arribi a l’altra banda de l’Atlàntic. Tant ell com Garriga -subscriptors del FET a TARRAGONA des dels Estats Units- ho viuran de la forma més similar possible. “He d’encarregar torrons i comprarem el raïm de Cap d’Any”, explica il·lusionada la biòloga. De fet, fins i tot el seu fill petit va explicar què era el Tió als seus companys d’institut.
GARRIGA, CARRILLO I GOBERN INTENTARAN ADAPTAR LES TRADICIONS CATALANES ALS ESTATS UNITS I AL BRASIL
Sigui com sigui, el Nadal serà una vàlvula d’escapament després d’uns mesos molt complicats. Precisament, els Estats Units i el Brasil han estat dos dels països que la pandèmia ha sacsejat amb més crueltat. La inacció dels seus governants ha causat estralls. “Aquí és una broma. Bolsonaro assegura que no hi ha una pandèmia real i que les xifres estan augmentades”, denuncia Maria Gobern.
Quan estava a Nova York sí que va notar la població conscienciada, però no a Rio de Janeiro, on assegura que es fa “una vida bastant normal”. Malgrat les mesures, la comunicadora de l’ONU explica que molta gent se les pren a la lleugera: “Jo ja sé que m’estic posant en risc els pocs cops que socialitzo, però ho faig per no quedar-me sola a casa en un país en el qual no conec ningú”. Gobern creu que ha passat el coronavirus de forma assimptomàtica, mentre que la seva parella ha estat positiu un parell de cops.
LA VACUNA ELS OBRE UNA FINESTRA D’ESPERANÇA PER TAL DE PODER REUNIR-SE AVIAT AMB ELS SEUS
Per contra, ni Carrillo ni Garriga han patit la Covid-19, tot i que les xifres a les seves ciutats no han estat gaire millors. Critiquen la vista grossa i les incoherències de Trump a mesura que els mesos anaven passant i la pandèmia anava endurint-se. “Creia que si en parlava perdria les eleccions”, relata l’enginyer sobre un president que va veure truncada la millora econòmica del país, un dels seus pilars de cara a la reelecció. Tot i això, ambdós celebren el fet de viure lluny dels nuclis de la ciutat, en zones residencials tranquil·les. A més d’evitar contagis, els va ser molt útil durant el confinament: “No teníem la sensació de no poder fer res”, recorda la biòloga, en un evident contrast amb el que es va viure a Tarragona.
Han estat uns mesos difícils per tots ells. Vist amb perspectiva, Maria Gobern hagués preferit passar els primers a Tarragona, a prop dels seus, però amb els vols anul·lats sine die va quedar-se atrapada a Nova York. Passat el temps, Joan Miquel Carrillo també ha reflexionat sobre el fet d’estar lluny de casa: “Si el 15 de març em dius que a les portes de Nadal estaríem igual, m’hagués buscat un pis a Tarragona i hagués teletreballat des d’allà”. Ara ha obert el futur a noves possibilitats de compaginar feina i vida. Sigui com sigui, Garriga, Gobern i Carrillo tenen previst tornar a Tarragona ben aviat. Amb sort i si la vacuna no tarda i és eficaç, ho podran fer abans del proper Nadal. Mentrestant, aquestes Festes hauran de conformar-se amb cantar nadales amb la seva família a través de la pantalla.
