Carregant ...

Tornavís Teatre fa d’altaveu del poble sahrauí

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Assaig de Tornavís Teatre a l’institut Martí i Franquès. Foto: Arnau Martínez.

Van estrenar dilluns passat al Centre Cultural del Morell amb totes les entrades exhaurides i el pròxim divendres 18 de desembre actuaran al Teatre Tarragona. El divendres abans del debut, els de Tornavís Teatre repassen les escenes de ‘Les que venen amb mi’. Són quarts de nou del vespre, a l’institut Martí i Franquès no hi queda ningú, i reconeixen que després de dues hores assajant estan espessos. Al final d’un any tan estrany, tenen més ganes que mai de pujar a l’escenari.

EL GRUP VOL EXPLICAR A L’ESCENARI LA COMPLEXITAT DEL CONFLICTE DEL SÀHARA

L’obra de teatre, escrita per Glòria Granell, sorgeix després d’una estada als camps sahrauís, al Sàhara Occidental, per part de Tornavís Teatre a través d’Una finestra al món. Va ser l’any 2018. Durant la seva visita, els membres de la companyia van realitzar tallers de teatre i, al mateix temps, van entrevistar diverses generacions de sahrauís.

Tornavís Teatre sempre ha tingut la voluntat de posar sobre la taula qüestions de caràcter social a través del teatre, “utilitzar la cultura de manera transformadora”, comenta la Glòria. Ho van fer l’any passat amb ‘La Grada’ on abordaven les violències masclistes i ara ho fan amb el conflicte sahrauí. El que es pot veure sobre l’escenari és una ficció creada a partir d’”històries reals”, com explica Granell.

‘LES QUE VENEN AMB MI’ ES REPRESENTARÀ AQUEST DIVENDRES 18 AL TEATRE TARRAGONA

“Vam conèixer persones de totes les edats i cadascuna d’elles tenia la seva visió de com havia anat el conflicte i quina havia de ser la resolució”, apunta una de les integrants del grup, Júlia Abelló. La primera sensació que van tenir en arribar als campaments és d“injustícia i impotència”, recorda un altre dels actors, Manel Torres. Cal tenir en compte que el conflicte fa més de 40 anys que s’arrossega, després que aquest territori deixés de ser una colònia espanyola i que Espanya se’n rentés les mans. Ara, els sahrauís viuen al mig del no-res, en la part del Sàhara Occidental més seca que no està ocupada pel Marroc. I esperen, envoltats pel segon mur més gran del món, el referèndum que els hi va prometre l’ONU ja fa quasi tres dècades.

Júlia Abelló i Eloi Isern en un moment de l’assaig. Foto: Arnau Martínez.

La Júlia Abelló encarna el paper de la Hamada, la protagonista de l’obra. La història relata com, en acabar la carrera universitària, la Hamada rep una carta de la seva mare on li organitza un viatge als camps sahrauís. A partir d’aquest retorn als seus orígens, la vida de la protagonista canviarà per complet. “Volem defensar el dret a la llibertat i a la dignitat de les persones i el dret a la sobirania dels pobles”, subratlla la directora. “També hem volgut comprendre la complexitat d’aquests conflictes”, afegeix.

L’OBRA DEFENSA “EL DRET A LA DIGNITAT DE LES PERSONES I EL DRET A LA SOBIRANIA DELS POBLES”

Les últimes setmanes, el conflicte ha tornat a aparèixer als mitjans de comunicació després que el Marroc trenqués l’alto al foc. “Ha estat casual”, reconeix la Glòria. Tot i això, el del Sàhara Occidental és un de tants conflictes oblidats. “Ells et demanen que siguis un altaveu de la causa perquè tenen un bloqueig mediàtic molt important”, remarca el Manel. “Ara el tema torna a estar sobre la taula, és un bon moment per crear sinergies i que la gent en parli”, afegeix Abelló.

A la dreta, Glòria Granell conversa amb l’Eloi i la Júlia. Foto: Arnau Martínez.

No és una qüestió senzilla. De fet, a l’obra l’espectador coneixerà a tres generacions “per explicar tots els matisos”, insisteix Granell. Ni el Marroc, ni l’ONU, ni Espanya surten ben parats en l’obra. “És una problemàtica que deu homes amb corbata podrien resoldre si volguessin”, assenyala Torres.

Fer teatre en el context actual és difícil i que ho faci una companyia amateur, un acte de resistència cultural. “Som tossuts”, reivindica la Júlia. Van començar el procés creatiu el setembre de l’any passat i les han vist de tots colors, “ha estat surrealista”, resumeix el Manel. La primera lectura la van fer confinats; quan van començar els assajos, costava trobar-se tots perquè sempre hi havia algú en quarantena; amb la suspensió de les extraescolars van quedar-se sense poder assajar…

L’ESPECTACLE FORMA PART DE LA MOSTRA DE TEATRE JOVE, QUE S’HA REFORMULAT AMB QUATRE COMPANYIES

A més a més, els primers dies de novembre es va suspendre la Mostra de Teatre Jove, un gest que va despertar les crítiques de diverses companyies tarragonines. “No ens va agradar com va actuar l’ajuntament, ens vam assabentar a través de les xarxes socials”, explica Abelló. Després de diverses xerrades amb la regidoria de Joventut, finalment s’ha programat un cicle amb quatre companyies, dues faran l’espectacle en línia i les altres (una de les quals Tornavís Teatre) han apostat per fer-ho de manera presencial.

“La cultura ens toca de molt a prop i per a nosaltres era molt important que els teatres tornessin a obrir, la suspensió no era una opció”, apunta Granell. El compromís de Tornavís Teatre amb la cultura, amb el teatre i amb la ciutat és evident. I ara, a més a més, es comprometen amb el poble sahrauí explicant el seu conflicte des d’un escenari.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *