Carregant ...

Un nou museu a la vista

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Durant uns mesos, el Museu del Port de Tarragona està instal·lat al Tinglado 2 del Moll de Costa. Foto: David Oliete.

Aquest 2021 estrenarem un nou Museu del Port. La commemoració dels 150 anys de la creació de la Junta d’Obres, antecessora de l’Autoritat Portuària de Tarragona, ha impulsat un projecte emblemàtic que coincideix amb els vint anys de l’equipament cultural. Una suma afortunada d’aniversaris que reforça l’aposta per preservar el patrimoni marítim de la ciutat.

Una reproducció del far de la Banya i una embarcació original de l’escriptor Carlos Barral ens donen la benvinguda. El far —de finals del segle xix— és el símbol d’acollida que un port ofereix als navegants. El vaixell Capità Argüello, de més de sis metres d’eslora, simbolitza la navegació a vela i és l’escenari on s’escriu fa quaranta anys Catalunya des del mar, una obra cabdal per entendre la costa del país des de la perspectiva geogràfica, ecològica i humana. Som en un antic magatzem de mercaderies, el primer que es va aixecar a tocar del mar en l’espai que avui coneixem com a Moll de Costa.

El Tinglado 2 acull temporalment una part de les 1.500 peces del fons del museu del Port

El Tinglado 2 acull temporalment el Museu del Port de Tarragona fins que el nou equipament totalment remodelat estigui enllestit en la ubicació original, el Refugi 2, el primer trimestre d’aquest any. Serà el millor regal d’aniversari per celebrar els vint anys d’un museu que difon la història i el patrimoni del port comercial, pesquer i esportiu. S’explicarà amb un discurs museogràfic renovat, més recursos tecnològics i un espai immersiu que ens permetrà fer una visita virtual per les instal·lacions portuàries.

Les millores i les novetats seran substancials. La directora del museu, Mercè Toldrà, en destaca que per primera vegada hi exposaran material arqueològic propi: les restes dels vaixells portuaris, datats entre els segles xvii i xviii, que es van trobar el 2012 quan es van fer les obres de les escales mecàniques i el pas soterrani a la plaça dels Carros. Un cop desmuntades i restaurades les peces de fusta de les embarcacions, es podran mostrar al públic. També apunta que “l’oferta educativa augmentarà per donar a conèixer el mar a les noves generacions, que només el tenen com a espai de lleure i de bany”. El nou museu estrenarà un espai polivalent amb activitats escolars i dedicat a la gastronomia: “L’objectiu és promocionar els plats i les receptes amb peix, sense entrar en competència amb els restaurants, i millorar la vinculació amb el territori.”

Bona part de les peces són donacions de particulars, que ara formen part de la memòria marítima de Tarragona

Els aspectes més lúdics s’incorporaran a altres àmbits temàtics del museu com el de la vida i el treball al port, la pesca i el mar com a medi natural. “Estrenarem un espai absolutament renovat en disseny i relat, visualment i tecnològicament molt atractiu, completament nou per al visitant”, emfatitza el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Josep Maria Cruset. L’equipament guanyarà en superfície amb 500 metres quadrats més, però hi haurà menys peces exposades. La tecnologia substituirà els plafons per contenidors amb objectes. En poques paraules: menys text i més pantalles.

Dues terceres parts de les 1.500 peces que configuren el fons patrimonial del museu del Port són donacions de particulars. Mercè Toldrà remarca que al llarg dels darrers vint anys cada cop més famílies han cedit “objectes de gran vàlua que ens han servit per nodrir el museu més enllà dels aspectes comercial i industrial, i dotar-lo en els àmbits de la pesca i l’esport”. Tresors que podrien haver desaparegut en el fons d’un armari o en un contenidor de la brossa i que ara formen part de la memòria marítima de Tarragona.

Els donants i els seus familiars es mostren contents i orgullosos de veure exposats els seus objectes

Convocats per la Mercè, el FET reuneix quatre de les més d’una cinquantena de persones que han donat objectes al museu. Són l’Albert Pedrol, la Núria Ibáñez, l’Esteve Galindo i la Maria Lluïsa Serres. Tots quatre se senten “molt satisfets” de veure les seves peces exposades al públic.

Núria Ibáñez, filla de l’últim boter artesà de Tarragona, Joan Ibáñez. Foto: David Oliete.

Només entrar al Tinglado 2 hi ha alguns dels objectes que va cedir el pare de la Núria, Joan Ibáñez, un vilafranquí que es va instal·lar a Tarragona i va acabar sent l’últim boter artesà de la ciutat i de Catalunya. L’ofici no donava per viure i va fer altres feines, però sempre va sentir la vocació i, quan va es jubilar, al seu taller del carrer de Lleó va recopilar eines i altres peces històriques ja en desús que ara formen part de l’equipament museístic. “Em sap molt greu que ell no va poder veure en vida la inauguració de la seva col·lecció aviat farà nou anys”, lamenta la filla. “Però per a la família és un orgull, perquè tenia un ofici que no el sabia fer ningú més, i això era la seva vida”, diu assenyalant els estris exposats.

Albert Pedrol, pescador de llarga tradició familiar. Foto: David Oliete.

També va començar a treballar amb catorze anys Albert Pedrol, que conserva el sobrenom serrallenc d’Albert de la Guita. Ara en té vuitanta-quatre i tota la vida ha anat a la mar. Com el pare i altres dos germans. Feina dura la del pescador. Al magatzem de la planta baixa del carrer de la Gravina, on ha viscut sempre, guardava un munt de material. “Estic content de veure’l aquí, perquè si no s’hagués perdut”, comenta amb un punt de nostàlgia. Ha cedit fotografies, palangres i unes portes antigues d’una barca d’arrossegament que s’utilitzaven al fons del mar per capturar els peixos. Els ulls se li il·luminen quan expressa en veu alta els records d’un temps ja superat: “Abans ens guiàvem pels cims de les muntanyes per saber la profunditat del mar en una àrea determinada, i si el dia no era clar utilitzàvem escandalls.” Ara veu el futur del sector “malament”. A la família, un nebot continua la tradició familiar, un fet ja poc habitual.

Esteve Galindo, davant la col·lecció que ha cedit al Museu del Port. Foto: David Oliete.

Qui s’ha dedicat tota la vida a confeccionar models de tot tipus d’embarcacions és Esteve Galindo. “Per afició i per vocació”, afirma. Al museu del Port té exposades més de 70 peces, que són un repàs a la història de la marina amb “una finalitat pedagògica destinada sobretot a les escoles i perquè els mestres en tinguin un material de suport a l’hora d’explicar-ho als infants”. No hi són totes les peces que ha fet i cedit per falta d’espai, però se sent “molt satisfet” de veure-les en tres grans vitrines: “Tinc molta estima al museu, com si fos un fill, perquè aquí hi ha cultura, història i un llegat per a les noves generacions”. Galindo, de setanta-dos anys, sosté aquesta passió pel mar i per les embarcacions des d’adolescent. Ensenya amb orgull alguns dels models emblemàtics, com la reproducció del Titànic i diversos submarins de la segona guerra mundial.

Maria Lluïsa Serres, davant d’alguns dels objectes del seu pare. Foto: David Oliete.

A l’apartat esportiu del museu del Port trobem un munt d’objectes de l’advocat Eduard Serres, en qualitat de membre de l’equip de rem del Club Nàutic de Tarragona durant els anys 30 i 40. Serres, que va ser secretari de la secció, va recopilar l’historial de l’entitat i va tenir una carrera esportiva brillant, fins al punt que va arribar a participar als campionats d’Europa de rem celebrats a Berlín el 1935. D’aquella cita se’n conserven documents que ara podem veure a les vitrines del museu. Maria Lluïsa Serres, la seva filla, explica que després de la mort del pare els tres germans es van posar d’acord per cedir una col·lecció de més de 200 objectes: hi ha fotografies, programes, cartes, postals, reculls de premsa, dibuixos, medalles i trofeus. “Aquests objectes formen part de la història del club i de la ciutat —afegeix—, i n’estem contents que tothom els pugui gaudir i orgullosos per la trajectòria del pare.”

El Museu del Port l’han visitat més de 400 mil persones, un 40% en són estudiants

Les donacions de particulars són essencials per explicar el creixement progressiu en qualitat i quantitat del Museu del Port de Tarragona al llarg de les dues primeres dècades. Inaugurat el maig de l’any 2000, l’equipament ha vist passar unes 410.000 persones, de les quals un 40% corresponen a alumnes de centres d’ensenyament de la demarcació de Tarragona i d’altres zones de l’interior de Catalunya. Ara s’obre una segona etapa de rellançament: tenim un nou museu a la vista.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *