Advertisement
Carregant ...

Patrimoni a la vora del mar

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

L’Escala Reial, els canons i l’edifici de l’antiga duana són elements patrimonials del Port de Tarragona. Foto: David Oliete.

La ruta patrimonial del Port de Tarragona acaba d’incorporar dotze nous elements de valor històric i cultural i en total ja en suma 24. Amb aquesta excusa, fem una passejada acompanyats de Coia Escoda, responsable de l’Arxiu del Port de Tarragona, i Mercè Toldrà, responsable del Museu del Port.

La ruta es va crear fa vint anys “per reivindicar els elements patrimonials que s’anaven restaurant”, comença Escoda. En definitiva, es tractava d’apropar la ciutadania a tot un seguit de bens d’alt valor a través d’un recorregut de més de quatre quilòmetres pel Moll de Costa i el dic de Llevant. Un itinerari acompanyat d’uns plafons en tres idiomes, català, castellà i anglès, per informar de les característiques i la història de cadascun dels elements a visitants d’aquí i d’allà.

La ruta patrimonial del Port de Tarragona suma 24 elements de valor històric i cultural

“Ara afegim nous elements a la ruta, sigui perquè s’han rehabilitat o bé perquè han passat a propietat de l’Autoritat Portuària —continua la responsable de l’Arxiu—, de manera que l’allarguem una mica més, la iniciem a l’antiga Confraria de Pescadors, al Teatret (abans començava als tinglados), i l’acabem a l’extrem del dic de Llevant”. “Així, cobrim el port comercial i industrial, el port esportiu i el port lúdic i cultural”, puntualitza Toldrà.

Després del Teatret del Serrallo, el següent element del recorregut és el bot de cadenes, que es troba just al costat del Museu del Port, “un vaixell portuari usat a mitjans del segle XX per extreure columnes romanes de la platja del Miracle, que actualment es troben al passeig Arqueològic”, explica Toldrà.

Un dels dos refugis del Port i, a l’esquerra, un grua lleugera que també forma part del patrimoni de l’APT. Foto: David Oliete.

Seguidament, una grua lleugera dels anys 50 i els magatzems de refugi, antigament destinats a guardar mercaderies per protegir-les de les inclemències meteorològiques i dels furts, també són novetats incorporades a la ruta. “El que ocupa el museu, el Refugi 2, curiosament és el més antic, de 1934 —comenta la responsable de l’Arxiu—, mentre que l’1 és més recent, construït l’any 1966.”

A l’altra banda del Moll de Costa, hi ha els quatre tinglados, majoritàriament dedicats a la cultura. “Primer es van construir els del mig, a finals del segle XIX, i després els dels extrems, a principis del XX”, detalla Toldrà. De fet, un cop finalitzats l’1 i el 4, els tinglados 2 i 3 es van traslladar fins a quedar a dotze metres de la vora del moll, alineats amb els més contemporanis.

Els quatre tinglados, els dos refugis i les grues elèctriques són alguns dels elements més coneguts

Són espais que també s’utilitzaven per guardar mercaderies fins que, amb el tancament del Moll de Costa a l’ús comercial el 1986, es vinculen a activitats culturals i ciutadanes. De fet, actualment acullen exposicions i mostres diverses, actes de gran format, el Museu del Port —de manera temporal, mentre durin les obres a la seu principal— i l’exposició de síntesi de la història de Tàrraco del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona —també durant les obres d’adequació de l’equipament a la plaça del Rei.

Així arribem a l’alçada de l’Escala Reial, un lloc des del qual es poden observar molts elements patrimonials d’un sol cop d’ull. D’una banda, les grues elèctriques, dues a la vora del quiosc i una al mig de la rotonda de l’extrem del Moll de Costa. “Dues estan fetes a Bilbao i l’altra a Madrid”, indica la responsable del Museu. “És curiós que aquí les conservem i a Bilbao, on les van construir, no en tenen cap”, adverteix.

L’edifici de l’Arxiu del Port també forma part de la ruta. Foto: David Oliete.

Totes tres estaven situades al costat de l’Escala Reial, però es van ressituar, i la més antiga, de l’any 1926, es va ubicar a la rotonda, mentre que les altres dues, que daten de principis dels anys 30 i dels anys 50, es van fixar a l’altra banda del passeig. “Cada cert temps, un any o un any i mig, se’ls ha de fer un manteniment —afegeix—, ja que el fet de ser a la intempèrie, a la vora del mar, a mercè de les inclemències meteorològiques, i haver esdevingut refugi de coloms i gavines, fa que sigui important netejar-les i restaurar-les periòdicament.”

A continuació ens fixem en els tres canons de plaça de final del segle XVIII que estan situats també a tocar de l’Escala Reial. Formaven part d’un conjunt de dotze que originalment es trobaven en els fortins que envoltaven la ciutat. “Només se’n conservaven els canons, i les curenyes de fusta, els suports, es van construir més tard”, assenyala Escoda, que també apunta que “alguns d’aquests canons es van instal·lar al passeig Arqueològic, com a part del conjunt monumental”.

Detalls del rellotge de sol. Foto: David Oliete.

Sense moure’ns podem observar tres noves incorporacions de la ruta: l’Escala Reial, l’edifici de la duana i el quiosc. La primera “és tan antiga com el Moll de Costa i s’usava com a embarcador de persones”, exposa Escoda, alhora que incideix en el seu nom. “Probablement, el terme Reial es va posar per les diverses visites que Alfons XIII va fer al Port de Tarragona, i en el saber popular s’ha mantingut aquesta designació, tot i que també se li va dir Escala de la Pau”, i insisteix que “és l’Escala Reial, i no les Escales Reials, com molta gent es pensa”.

Pel que fa a la duana, era propietat del Ministeri d’Hisenda, i “després de la seva rehabilitació, dona valor a la ruta”, afirma Toldrà. Ara hi ha temporalment les oficines del Museu, i després s’hi podran instal·lar altres serveis del Port. Finalment, el quiosc també s’ha afegit al recorregut, tot i que arquitectònicament no té gaire valor sí que se li reconeix el simbolisme, com a icònic punt de venda de begudes.

L’Escala Reial, l’edifici de la duana i l’antic quiosc de begudes s’han incorporat a la ruta patrimonial

Un altre element també incorporat al recorregut és el rellotge de sol que protagonitza la rotonda que uneix el Moll de Costa amb el passeig del Miracle. “Es va construir als anys 80 i havia d’anar davant del Tinglado 1, però finalment, probablement per les seves grans dimensions, es va situar a la plaça”, diu Escoda. “Hi ha molta gent —lamenta— que no s’atura a mirar-se’l”, però val a dir que està ple de detalls i val la pena prendre’s uns quants minuts per observar-lo amb deteniment.

(…)

La ruta continua pels edificis de l’Arxiu del Port i l’antiga seu (que ara s’està acabant de rehabilitar) i molts altres elements al dic de Llevant que us convidem a descobrir a través del reportatge que publiquem íntegrament al número 44 de la revista FET a TARRAGONA.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *