10.4 C
Província de Tarragona
Dissabte, desembre 4, 2021

El voluntariat lingüístic en temps de pandèmia

Presentació de parelles lingüístiques a l’Espai Kesse de Tarragona uns mesos abans de la pandèmia. Foto: CNLT.

El Marlon, un jove peruà que vol estudiar i fer el cicle formatiu de Grau Superior d’Integració Social, contacta regularment dos cops per setmana amb l’Andrea, una mestra tarragonina jubilada. En la fitxa que ella va omplir per fer de voluntària de català en una parella lingüística va posar “indiferent” a la pregunta de si preferia un home o una dona com a aprenent, i al Marlon també li era igual l’edat de la persona voluntària. Ara parlen dels costums dels països respectius, de cuina i de mil coses més. A ell el català li sembla una llengua molt bonica, i dia a dia la fa servir més fluidament. Les sessions de conversa volen reforçar les classes formals de català que segueixen els principiants, ajudant-los a aprendre a expressar-se més ràpidament.

Ara la pandèmia regeix el món i ha canviat moltes coses. També el programa de Voluntariat Lingüístic per la llengua catalana, perquè ara, amb la virtualització dels contactes que abans eren presencials, la bossa d’aprenents i voluntaris és comuna a tot Catalunya, de manera que poden conversar persones geogràficament llunyanes a través de connexió telemàtica.

La virtualització dels contactes, que abans eren presencials, permet conversar amb gent de tot arreu

Emília, periodista de Tarragona que repeteix l’experiència, ara fa conversa a distància amb la Carmen, que fa poc que va arribar d’Andalusia i viu a Girona. L’aprenent estudia intensament català per aconseguir el nivell C1, i està molt motivada perquè el seu objectiu és presentar-se a les oposicions per ser professora de secundària. Dialoguen sobre tot el que els interessa, sobre les ciutats on viuen, sobre temes de salut, i practiquen diàlegs de situacions de la vida quotidiana.

Manel, advocat, és un veterà del voluntariat. Ha fet conversa amb la Rocío, aragonesa, oficial de notaria; amb el Bengt, un alt directiu d’empresa suec, amb el Ricardo, equatorià i traductor; i ara amb el madrileny Miguel, un enginyer d’una empresa americana que treballa a Repsol. Un cop descobertes les aficions de cadascú, Manel busca estimular-los amb la lectura i el comentari d’articles de premsa relacionats. Tots ells han estat gent oberta, amb curiositat per tot i sense prejudicis i amb respecte amb la llengua.

Abans del coronavirus, es van formar 564 parelles lingüístiques al Camp de Tarragona

Però potser els més veterans són la parella formada pel Josep Maria i la Fina, professors de secundària jubilats que col·laboren intensament des de l’inici del programa l’any 2003. Josep Maria, activista incansable a entitats veïnals, culturals i socials, i especialista en audició i llenguatge, coordina ara un grup telemàtic de conversa amb persones de Mallorca, Lleó i Salou. Hi aplica un mètode, Cooppel, ideat per ell, una pràctica d’entrenament lúdic per evitar la repetició d’errors orals per part dels aprenents.

En anys anteriors del Voluntariat, la Marta, enginyera tècnica agrícola, va treballar amb la Milena, geògrafa veneçolana; la Genoveva, dissenyadora d’interiors, conversava amb la Begoña, provinent de Castella, que feia feines diverses, i la Maria José, administrativa als barris de Ponent. La llista és interminable, des de la posta en marxa del programa. L’any 2019, l’últim amb l’estadística completada, es van formar 564 parelles lingüístiques al Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà  través del Consorci per a la Normalització Lingüística de Tarragona.

Imatge de la campanya ‘Quan parles fas màgia, no?’

Dificultats i reptes, per als aprenents? A l’hora de parlar, per exemple, saber intercalar, en el curs de la conversa, el vocabulari ja après; escollir bé la conjugació dels verbs, un os dur de rosegar a totes les llengües; la pronunciació de les s sordes i sonores, la de la doble ele… Amb la pràctica, la introducció habitual en el discurs d’una expressió comuna ja és un pas que se celebra com una petita victòria. En l’aspecte social, com a dificultats i reptes han de superar l’aïllament quan venen de fora i la falta de col·laboració dels catalans, nosaltres, que els canviem automàticament la llengua en quan detectem que no són d’aquí. I així no els ajudem.

“Una dificultat per als aprenents és la falta de col·laboració dels catalans quan canviem de llengua”

I què diuen, aprenen i valoren els voluntaris? El fet de vetllar per l’expressió de l’altre i de corregir els errors comporta la comprovació, la reflexió i l’aprofundiment sobre la pròpia llengua, que reflecteix la manera de veure la realitat. I sobre la pròpia cultura, a l’hora d’explicar un bocí de la història o un monument. Es descobreixen altres mons, quan voluntari i aprenent pertanyen a esferes socials, econòmiques o són de procedències diferents. El descobriment d’aspectes de la vida a altres països, l’intercanvi de coneixements, l’amistat… Se sent satisfacció personal quan els principiants progressen i es constata que el coneixement del català els és útil per a la vida.

“Sents una gran satisfacció quan veus que els principiants aprenen i constaten que el català els és útil”

Coneixem, de sempre, la posició feble del català, i segons expliquen els científics de la llengua, a Catalunya, ara, lluny de prediccions apocalíptiques sobre la seva pervivència, ha perdut intensitat d’ús. Al programa sempre hi ha demanda de voluntaris, i participar-hi és afermar el compromís amb la llengua catalana. Qualsevol persona que parli català serà benvinguda al Voluntariat Lingüístic. Si hi voleu participar, envieu un correu a vxl.tarragona@cpnl.cat

Berta Ramos
Periodista.
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here