Carregant ...

Montserrat Ríos: tota una vida dedicada al cant coral

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Montserrat Ríos, a l’aula magna de la URV. Foto: Carlos Domènech.

Montserrat Ríos (Tarragona, 1957) entra a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV amb energia i convenciment. Amb rapidesa, agafa dues cadires i les col·loca al bell mig de l’escenari de l’auditori, al costat d’un piano de cua i diversos instruments de percussió. «Tens ganes de veure això ple de gent i la coral a l’escenari?». «No t’ho imagines. Amb això de la pandèmia, assagem per videoconferència i no fem actuacions…», es lamenta.

Fundadora de la coral i l’orfeó de la URV, suspira amb tornar aviat als escenaris

Ríos és fundadora de la Coral i l’Orfeó de la URV. L’any 1991, després de cursar els estudis de Direcció Coral al Conservatori Superior de Música de Ginebra, va tornar a la seva estimada ciutat. «Perquè jo sóc molt tarragonina, eh! Vaig néixer a la Via Augusta. Qui pot dir que ha nascut en un carrer amb més de 2.000 anys d’història?», diu somrient. Després de professionalitzar la seva gran passió, el cant coral, Ríos va proposar a la direcció de la universitat la fundació del grup. «El primer que em van dir era que els estudiants no cantaven. Els vaig respondre que no ho feien perquè no hi havia lloc per fer-ho. Al primer assaig érem sis, però al juny ja vam fer el primer concert», recorda.

“El cant és terapèutic, millora la respiració, el diafragma i l’esperit”

Trenta anys després —enguany celebraran l’aniversari—, la Coral de la URV s’ha convertit en tota una institució. De fet, l’any 2006, Ríos va fundar l’Orfeó per l’alta demanda de gent sense estudis musicals que volia cantar. «És que el cant és terapèutic. Tothom ho hauria de fer. Millora la respiració, el ritme cardíac, el diafragma…i també l’esperit. Formes part d’un tot, són moltes veus en una sola veu», reflexiona. Aquesta passió és la que ha empès a Ríos a dedicar tota una vida a la direcció del cant coral amateur. I és que abans d’arribar a la URV va passar pel Cor Ciutat de Tarragona. Després, entre el 1996 i el 2002, va dirigir la Coral Càrmina de Barcelona, cor col·laborador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. I l’any 2011, va fundar la Coral Concordie, del Col·legi de Farmacèutics i Advocats de Tarragona.

Ríos és la fundadora de la coral i l’orfeó de la universitat de Tarragona. Foto: Carlos Domènech.

Ríos, que ha estat professora del departament d’Història i Història de l’Art de la URV fins aquest any —ara està jubilada— i del Conservatori de Tarragona i Reus, ha intentat transmetre aquesta dedicació als seus alumnes. «Sempre els dic que s’ha de ser tossut, perseverant. Que cal crear coses a casa teva si no hi són, perquè ningú no et regalarà res», recalca. Un esperit que ha heretat del seu pare, Bernardo Ríos, intèrpret de la cançó «Muralles de Tarragona» i reconegut músic de la ciutat. I que ara també té relleu amb la seva filla, Elisabet Borne, artista emergent. «Penso que cal potenciar les habilitats dels nens perquè siguin el que ells vulguin. Tothom sap fer alguna cosa, només cal trobar-ho», diu Ríos.

Ríos ha estat reconeguda amb la distinció al mèrit cultural per l’ajuntament de Tarragona

La jubilació permetrà la protagonista d’aquest article centrar-se en els  seus nous projectes. «Ja tinc coses al cap…», revela. Un nou cor format només per gent gran o un altre només d’alumnes de la universitat són alguns dels plans de Ríos. Perquè té clar que, malgrat haver-se jubilat, seguirà treballant incansablement pel cant coral. Una dedicació que ha estat reconeguda per l’Ajuntament de Tarragona amb l’atorgament del Mèrit Cultural, distinció que ja va rebre el seu pare. «Fa molta il·lusió que et reconeguin els teus…», acaba dient.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *