Paco Zapater i Núria Caminal, una dècada buscant justícia

Fotograma del documental ‘El cas Loveparade’ amb Paco Zapater i Núria Caminal a Tarragona, emès aquest dimart per TV3. CCMA.

Han cobrat 2 euros per participar en un documental. Un euro per la Núria Caminal i un altre euro pel Paco Zapater. Una xifra simbòlica signada fa més de tres anys amb una produtora alemanya per posar veu al cas Loveparade, per explicar com s’han sentit per la mort de la seva filla Clara, el juliol de 2010.

L’emissió del documental aquest dimarts al ‘Sense ficció’ de TV3 els ha commogut. La Núria i el Paco ja l’havien vist, però la sensació de compartir la seva ràbia amb desenes de milers de persones (241.000, segons les xifres d’audiència) els ha reconfortat una mica. Sols, mirant la tele des de casa, ha revisitat els escenaris de la tragèdia i del judici. I no han dormit gaire.

L’emissió del documental del cas Loveparade a TV3 commou els pares de la Clara, morta fa 10 anys

La productora els va fer la proposta la tardor de 2017, coincidint amb l’inici del judici, i ells van acceptar perquè “volem que s’escolti la nostra veu i necessitem els mitjans de comunicació”, m’explica Paco Zapater en una entrevista al programa ‘Tarragona 100×100’ Ràdio Ciutat de Tarragona. I el resultat consideren que ha estat “satisfactori” perquè l’audiovisual és “entenedor i digne”.

Però no ha estat fàcil. “El pitjor dia de l’enregistrament va ser el primer, el dia que comença el judici, perquè ens acompanyen a l’avió i a l’apartament que lloguem a Düsseldorf (Alemanya)”, rememora. Després, a Tarragona, han filmat imatges en 5 ocasions. “Les que gravem a la rotonda de l’ajuntament -diu- són de principis del maig passat, el primer dia que sortíem de casa després del confinament domiciliari i, fracament, teníem por“.

Amb el cas tancat, la família presenta recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans

En una dècada han passat por, però sobretot angoixa, desesperació i ràbia. En una dècada “hem fet el que havíem de fer per la nostra filla”, han viatjat 33 vegades a Alemanya, han fet un esforç mental i psicològic enorme… i el resultat ha estat molt cruel. Cas arxivat en plena pandèmia, cap condemna i delictes prescrits.

Tot i així, no defalleixen. Ni els pares ni el germà, Daniel. Presenten recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans conscients de les dificulats que relata el propi Zapater, advocat: “Primer, el tribunal només admet el 10% de les demandes que li arriben. I després, una eventual sentència favorable només seria una reparació moral, perquè la via penal alemanya està tancada”.

Han dedicat al cas moltes energies i no n’han dubtat mai. L’esgotament físic i mental no pot amb la família Zapater – Caminal i ara, per tant, comença una nova etapa a Estrasburg.