Carregant ...

Peter Martínez: quan es fa de l’aigua un circuit de velocitat

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Peter Martínez, a la Capçalera del Circ romà, a tocar del Cós del Bou. Foto: Carlos Domènech.

Corria l’any 1987 quan Peter Martínez (Sao Paulo, Brasil, 1956) va obrir al carrer Cós del Bou de Tarragona la Pizzeria Cal Peter. Aquest establiment marcaria completament la seva vida, però també serviria per obrir-li les portes d’una altra passió: la motonàutica. Perquè la seva història amb els motors nàutics va començar amb una broma de bar amb el seu amic i futur copilot Nicolás Martín Vilchez. «Em va reptar a baixar l’Ebre des del naixement. I sense pensar-ho massa, vam comprar una barca i ho vam fer», recorda Martínez, somrient i afable, des d’una de les cadires del que va ser la seva estimada pizzeria, ara en mans de la seva filla i transformada en una taverna.

Distingit amb el diploma al mèrit esportiu pels seus triomfs en motonàutica durant setze anys

Martínez i el seu company van viatjar fins a Cantabria i van entrar al riu. Quan anaven per Saragossa, un pagès que treballava al camp a la vora del riu els va tornar a desafiar. «El que és difícil és pujar-lo, i no baixar-lo», els va dir. Això va acabar d’encendre la metxa del protagonista. Només arribar a Tarragona van parlar amb el fotògraf Àngel Catena, que treballava fent fotos a la carrera de motonàutica que consistia en fer l’Ebre riu amunt. Aquella va ser la llavor de l’equip Fórmula Tarragona, integrat al Reial Club Nàutic de la ciutat. «Vam començar a arreglar el motor, a fer petits canvis en l’embarcació… Vam participar en la primera cursa, i mai no vam tornar a baixar del podi», diu orgullós Martínez.

Peter Martínez durant una competició de motonàutica. Foto: cedida.

El Fórmula Tarragona va ser campió del Món l’any 1993, d’Europa l’any 2004, continental l’any 1995 i d’Espanya els anys 1993, 1996, 2000, 2003 i 2005. A més, van aconseguir diversos campionats catalans i un subcampionat mundial l’any 2008. «Portàvem el nom de Tarragona arreu d’Espanya i d’Europa. Encara recordo el meu fill Víctor, a Ourense, onejant la bandera de la ciutat pel paddock. La gent li preguntava d’on érem i ell responia orgullós que de Tarragona i que el guanyador era el seu pare», relata emocionat Martínez.

Ha regentat durant més de trenta anys la pizzeria ‘Cal Peter’ al cós del bou

La seva trajectòria al món de la motonàutica ha estat reconeguda recentment. L’Ajuntament de Tarragona va atorgar-li, el passat mes de novembre, el Mèrit Esportiu. «Però això no hauria estat possible sense persones com Isidro Porras, Pedro Casas, Pedro Blasco, José Giménez, Joan Llort El Cuñao, Nicolás Martín i tots els que ens van ajudar», subratlla Martínez, que va conèixer la notícia del premi per una trucada de l’alcalde Pau Ricomà.

A la pizzeria Cal Peter.

Després de mitja vida dedicada a la restauració i el motor, Martínez viu ara una nova etapa. Vol dedicar el seu temps a un nou projecte de negoci, centrat en l’artesania i els objectes de col·lecció, però sense oblidar-se de les embarcacions. «M’estic fent una barca per poder anar ràpid si vull, però també per anar a fer submarinisme o pescar. Tinc unes ganes de navegar que no vegis!», se sincera. Tot i això, descarta futures competicions perquè «la meva història a la motonàutica ja està feta». En el record quedaran, per sempre, els triomfs i les anècdotes del tarragoní que va fer de l’aigua el seu circuit de velocitat.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *