Carregant ...

En record de l’Òscar, el Carles, el Pitu i molts altres

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Òscar Hijosa.

No para de crèixer la llista de coneguts que els últims mesos ens han deixat quan encara no havien arribat als 70 anys. Per culpa de la Covid-19, però no només. A Tarragona, que durant els primers mesos de la pandèmia vam viure amb unes afectacions inferiors a la mitjana del país, s’imposa ara una consternació compartida per tantes pèrdues properes.

Incapaç d’expressar el meu condol a través de les xarxes socials, serveixi aquest article com un reconeixement a totes les víctimes de la Covid-19 i d’altres patologies en aquests darrers temps, i també  com unes paraules de consol a familiars i amics.

“A Tarragona s’imposa ara una consternació compartida per tantes pèrdues properes”

El coronavirus s’ha emportat Òscar Hijosa, un tio de 42 anys ple d’energia i empenta fins el passat mes d’octubre. Implicat en el món empresarial a través de Serviesport i la Jove Cambra Internacional, i en l’activisme polític (ANC), casteller (Colla Jove Xiquets de Tarragona) i esportiu (Club Rugby Tarragona). Un cop duríssim per l’edat de la víctima i per les circumstàncies de la seva marxa, després de tress mesos de lluita contra el coronavirus.

Carles Tarragó. Foto: Tarragona antiga.

La Covid-19 s’ha emportat Carles Tarragó, de 65 anys, un apassionat del pessebrisme que havia donat impuls a l’associació pessebrista de Tarragona fins a convertir-la en un referent de la tradició nadalenca. Coneixia aquest art com ningú i era president de l’Asociación Española de Belenistas. La seva feina al capdavant de les autoescoles l’havia situat com una veu important a l’hora d’abordar l’educació viària.

Pitu Pérez. Foto cedida.

El coronavirus també s’ha emportat Pitu Pérez, que durant molts anys va ser el màxim responsable de la imatge gràfica i corporativa de l’Ajuntament de Tarragona. Amb ell vaig treballar durant un període força llarg quan era el responsable del butlletí municipal. El recordo en el terreny professional pels cartells i programes de les festes de Santa Tecla que havia dissenyat.

Més enllà de la covid, el càncer -se’n diagnostiquen menys casos i més tard- s’ha emportat prematurament tarragonins que formen part d’aquell llistat íntim de persones que coneixes i admires. El més recent, Francesc Garcia, de 68 anys, fundador del Ball de Bastons que marxa enmig d’una pandèmia que el va impedir sortir amb els seus l’última Santa Tecla. El títol de Perpetuador de les Festes reconeix la seva implicació a la ciutat.

Francesc Garcia.

També el passat mes d’octubre ens deixava Ferran Gerhard, periodista i escriptor de 67 anys. El recordo per la seva tasca informativa incisiva a El Periódico i les seves intervencions punyents en tertúlies radiofòniques. Ara ha tornat a ser notícia pel lliurament del seu llegat literari i musical (més de 10.000 llibres i 2.000 discos) a les biblioteques de Tarragona a través de l’Ajuntament. Un gest magnífic que defineix la seva personalitat.

Ferran Gerhard. Foto: Nació digital.

I així podria seguir el llistat amb altres noms més anònims… Cadascú de nosaltres té la seva llista pròpia de pèrdues i de coneguts hospitalitzats o ingressats a la UCI. L’hivern més difícil ens deixa molt tocats.  “Tinc més por que fa 10 mesos. Durant la primera onada, el confinament el vaig viure amb una certa tranquil·litat, no vaig tenir cap mort propera d’un amic o familiar. Però ara tot és diferent”. Un comentari com aquest o similar forma part de les converses d’aquestes setmanes amb amics i coneguts de Tarragona.

Desolació, tristesa, consternació, fatiga…Una suma de sensacions difícils de gestionar mentalment. Davant de tanta mortalitat al nostre voltant, només podem passar el dol, aixecar-se de nou i observar l’horitzó amb un punt d’esperança. I quan recuperem una certa mobilitat i interacció social, recordar com cal aquests tarragonins tan estimats. Aquests i tota la resta que han estat víctimes en una etapa de les nostres vides que no oblidarem mai.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una resposta a “En record de l’Òscar, el Carles, el Pitu i molts altres”

  1. Zaida Perez (filla del Pitu) ha dit:

    Gracies Ricard pel record. Ells son les persones que hi ha darrera les xifres que escoltem dia a dia. I per desgracia, deixen un gran buit en les nostres families i en els nostres cors.
    Un record per tots i totes els que ens han deixat abans d’hora. I força i anims pels que ens quedem seguint lluitant per la vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *