Amb el Carnaval hem completat el cicle festiu de tot un any marcat per la pandèmia. El de febrer del 2020 va ser l’últim acte multitudinari als carrers que vam poder viure amb normalitat. Des de llavors, les fulles del calendari han anat passant i els esdeveniments culturals, festius i tradicionals que marquen la identitat de Tarragona han estat anul·lats o àmpliament reconvertits.
El Carnaval de 2020 va ser l’última festa multitudinària al carrer
Ni Setmana Santa, ni Sant Magí, ni Santa Tecla. Ni Seguici ni Cavalcada de Reis. Ni Concurs de Focs Artificials ni Concurs de Castells. Això sí, les dues festes majors -en un dels moments més baixos dels efectes sanitaris de la Covid- es van poder salvar amb una programació de mínims gràcies a la feina dels tècnics municipals de Cultura i la imaginació de les entitats. També es va salvar el FITT a principis de setembre i un Tarraco Viva reubicat a la tardor i amb molta virtualitat.
Ha estat un any ple de records i nostàlgia. Un any ple d’imatges a les xarxes per rememorar aquells carrers de la ciutat que participaven activament d’un cicle festiu que forma part de la nostra manera de ser. I ara arrenca un nou cicle, un segon any marcat per la pandèmia, amb noves anul·lacions i moltes incerteses i restriccions. Fins a quin punt això ens afectarà com a col·lectivitat?
Amb les anul·lacions de Setmana Santa, arrenca un segon any marcat per la pandèmia
Els primers que pateixen una segona suspensió són les confraries i associacions de la Setmana Santa. El 2020, els grups encara van fer bona part dels assajos previs a les processons, però aquest any ha quedat anul·lada tota aquesta activitat d’interacció social. Només queda l’alternativa telemàtica i la difusió a les xarxes.
Pot comportar la pandèmia una recaiguda de la participació a les congregacions de la Setmana Santa? I el mateix es pot dir de les colles castelleres: un segon any sense assajos als patis ni diades a les places suposarà una crisi considerable pel que fa al nombre de camises? I en l’àmbit de la cultura popular: quins efectes tindrà la inactivat a les entitats que són el pal de paller de Santa Tecla?
No hi ha respostes clares a tants interrogants. Els que es mouen en aquests àmbits de la vida social i cultural liderant les entitats tarragonines treuen ferro a la situació d’excepcionalitat i aposten perquè hi haurà una recuperació de la gent quan la vacuna aporti seguretat i confiança.
Hi haurà una crisi de participació a les colles, entitats, comparses i confraries?
No preveuen una època de decadència de la festa i la tradició. Això sí, reconeixen que les colles necessitaran força temps per tornar a aixecar els seus castells de màxims. Per la resta, consideren que la gent vinculada al Seguici Popular, als grups de Tarraco Viva, a les comparses de Carnaval o a les confraries de Setmana Santa s’hi reintegraran amb energies renovades quan sigui possible.
Està per veure si es confirmarà aquest moderat optimisme. Soc dels que creu que la pandèmia ens marcarà profundament i que no serà ni fàcil ni ràpida la represa.
Bona reflexió, Ricard.
Estic molt d’acord en el diagnòstic, tot i que potser no soc tant optimista en el tema de la Setmana Santa. Aquí s’hi afegeix, al meu entendre, una dinàmica de baixada de participació en els darrers anys, que poc te a veure amb les Festes Patronals i el Carnaval. A més, un important gruix de portants dels passos porten molts anys, fet que segurament portarà a una renovació que no tinc clar que sigui fàcil ni amb la rapidesa que la represa de l’activitat, esperem que per l’any 2022, necessitarà.
Que tinguem sort en tots els àmbits, que tots plegats necessitem tornar a viure intensament als carrers i les celebracions que hem heretat, algunes de molts anys, en son una excusa perfecte.
Gràcies.