Carregant ...

Magda Puyo, la primera reina del Carnaval de Tarragona

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Magda Puyo i Ramon Simó, a la Part Alta de Tarragona. Imatge publicada al número 15 de la revista ‘Fet a Tarragona’ (gener 2016). Foto: AITOR POMBO

Magda Puyo porta una setmana a l’ull de l’huracà després de destapar-se a través del diari ARA tot un seguit de casos d’abusos de poder i assetjaments per part de professors a l’Institut del Teatre. L’actriu i directora teatral dimitia del càrrec aquest divendres tot reconeixent que “no havia trobat les eines eficaces per deslliurar l’institut de comportaments abusius i autoritaris”.

La fins ara directora de l’Institut del Teatre està molt vinculada a Tarragona

L’equip directiu de l’Escola Superior d’Art Dramàtic del propi institut ha anunciat que renunciava a la pròrroga del mandat com “un gest de reparació a l’alumnat”. D’aquesta manera, comença immediatament un nou procés d’eleccions a la direcció del centre. La fins ara màxima responsable de l’institut ha estat en el càrrec poc més de cinc anys, des de novembre de 2015.

El ‘Fet’ la va entrevistar quan va assumir el càrrec a l’institut

Magda Puyo està estretament vinculada a Tarragona. El gener de 2016, al número 15 de la revista FET a TARRAGONA publicàvem una àmplia entrevista a ella i la seva parella, Ramon Simó. L’entrevista signada per Anna Plaza començava amb un reclam: Magda Puyo va ser la primera reina del Carnaval de Tarragona. I Ramon Simó va dissenyar i construir el ninot que encara surt cada any. “Però això poca gent ho recorda”.

I l’entrevista al FET seguia així:

Se’ls coneix com a directors de teatre, dels més prestigiosos del país. A ella l’han nomenat directora de l’Institut del Teatre i ell està a punt d’acabar una etapa de cinc anys al capdavant del Festival Grec.

 

No tenen cap mania de posar-se davant una porta groga per fer-se les fotos. “No som supersticiosos”, diuen. I riuen. Riuen molt. I es miren als ulls. Amb complicitat. La frase que comença l’un, l’acaba l’altre. Porten gairebé tota la vida junts i treballen en el mateix. S’entenen. “De joves anàvem molt a Poetes”, expliquen mentre anem fent fotos. Per això hem quedat a la Part Alta. I abans de seure a fer l’entrevista, la Magda deixa anar la primera perla: “Si tots els artistes que són de Tarragona poguessin desenvolupar la seva feina aquí, Tarragona seria París!” [Riu.]

Vosaltres heu desenvolupat gairebé tota la vostra carrera a Barcelona.

Ramon Simó: Sempre diem que som emigrants. Vam haver de marxar de Tarragona perquè no hi havia possibilitats de desenvolupar una carrera artística professional. Vam emigrar alhora. Era l’any 1981.

Magda Puyo: Jo me’n vaig anar a Barcelona a estudiar Ciències Exactes…

R. S.: I jo me’n vaig anar a Barcelona a continuar Filosofia i a estudiar a l’Institut del Teatre.

M. P.: El Ramon venia de família més teatrera que jo.

R. S.: El meu avi, el meu pare i el meu germà eren maquinistes de teatre. El meu avi ho havia fet tota la vida. Jo dormia sota l’empostissat del Camp de Mart, quan s’hi feien els festivals d’estiu.

M. P.: Los Festivales de España, en deien.

R. S.: El meu avi, Rafel Simó, era fuster, al carrer Cós del Bou. Durant 70 anys va organitzar les festes de Sant Roc. A més feia de maquinista, arreglava la plaça de toros i feia de projeccionista de cinema. Això em va anar molt bé. Quan vaig anar a Barcelona, com que sabia fer de maquinista, vaig trobar feina fent decorats. Així és com vaig començar, fent d’escenògraf.

M. P.: El Ramon és nascut a Tarragona, però jo no. Vaig néixer a l’estació de Móra la Nova, perquè el meu pare era ferroviari. Durant la meva infantesa vaig viure a bastants llocs diferents. On hi vaig passar més temps és a la Selva del Camp. Després, a l’adolescència, vaig anar a l’Institut Martí i Franquès. Hi vaig tenir una professora meravellosa, que em va fer estimar les matemàtiques. I me’n vaig anar a Barcelona a fer matemàtiques. Fins que vaig descobrir que estava més enamorada de la professora que de les matemàtiques. [Riu.]

(…)

Quina relació teniu ara amb Tarragona? (gener de 2016)

M. P. : Saps quan venim sempre? Des de fa 35 o 40 anys, el dia de Cap d’Any perquè ens reunim amb uns amics.

R. S.: A banda, tenim la família aquí i venim sovint a veure’ls.

Vau estar molt vinculats a El Magatzem, oi?

R. S.: Sí, havíem fet espectacles amb el Sergi Xirinacs i la Teresa Valls.

M. P.: I cursos! Però també hem col·laborat amb els premis literaris, i amb el Joan Cavallé, i he portat un parell d’espectacles a la Trono, i vaig estar al primer FITT…

Magda, quins reptes et planteges a l’Institut del Teatre? (gener de 2016)

M. P.: L’Institut hauria de seguir tres camins. El primer és el de la formació, perquè el teatre i la dansa del futur siguin competitius internacionalment; assolir l’excel·lència. Després hi ha la creació: dels últims cursos surten treballs verdaderament potents, i això s’ha de vehicular pel territori, no ens podem quedar allà. I la tercera pota és l’opinió i la refelxió, el diagnòstic de les realitats del país i la recerca de solucions per a les mancances.

(…)

Aquest és un petit fragment de l’entrevista a Ramon Simó i Magda Puyo que vam publicar íntegrament al número 15 del FET a TARRAGONA (gener de 2016) on els directors teatrals analitzaven el panorama cultural de la ciutat.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *