7.9 C
Província de Tarragona
Divendres, desembre 3, 2021

Dones clàssiques i We can do it

Dues artistes, Marina Barberà i Gabriela Basin, aquest dissabte pintant el mural “Dones i empoderament” al Passeig de les Palmeres. Foto:  Berta Ramos.

La filòsofa francesa Simone de Beauvoir, als anys 40, no tenia pensat escriure un llibre d’estudi sobre les dones occidentals. Ho considerava un tema irritant, sobretot per a elles, i creia que no hi havia res de nou, tot i que a la societat seguia la polèmica sobre el feminisme. Beauvoir volia fer un assaig sobre si mateixa, i llavors es va preguntar què li havia suposat l’experiència de ser dona. Com a filòsofa existencialista, a partir d’aquí, va veure que les seves respostes eren generalitzables, i així va néixer El segon sexe: 800 pàgines on descriu, només per exemple, la història, els mites i l’experiència viscuda per les dones en la seva formació i en les diferents etapes de la vida.

“Amb motiu del 8 de març de 2021, aquest article està dedicat a les nostres filles i nétes, i a nosaltres”

En aquesta obra clàssica, fonamental, Beauvoir no es deixa res: descriu objectivament, indaga, busca causes. En el capítol 14 del llibre, “La dona independent”, diu: “Aquest conflicte és el que caracteritza singularment la situació de la dona alliberada. Es nega a atrinxerar-se en el seu paper de femella perquè no es vol mutilar, però seria també una mutilació repudiar el seu sexe. L’home és un ésser humà sexuat; la dona només serà un individu complet, i igual a l’home, si és també un ésser humà sexuat. Renunciar a la seva feminitat és renunciar a una part de la seva humanitat. Els misògins retreuen a les dones que “s’abandonin”, però també els diuen: si voleu ser els nostres iguals, deixeu de pintar-vos la cara i les ungles. Aquest últim consell és absurd. Precisament perquè la idea de feminitat es defineix artificialment des dels costums i les modes, se l’imposa a la dona des de fora: pot evolucionar de forma que els seus cànons s’acostin als que adopten els homes… això no canvia gens el fons de la qüestió: l’individu no és lliure de modificar-la (la idea de feminitat) lliurement. La (dona) que no s’adapta es devalua sexualment i per tant socialment, ja que la societat ha integrat els valors sexuals”.

L’essència de l’obra de Simone de Beauvoir, escrita fa 80 anys, continua vigent

La filòsofa descriu les relacions amoroses, la passió, el desig, la maternitat. Al descriure els diferents tipus de dones, no estalvia exposicions incòmodes i crítiques a les que busquen el suport econòmic dels homes i renuncien als seus propis projectes de vida, a les que exploten la seva pròpia feminitat. En el capítol esmentat, afirma: “Per fer grans coses, el que falta essencialment a la dona d’avui és l’oblit de si mateixa. Però per oblidar-se primer s’ha de tenir una seguretat sòlida d’haver-se trobat. Sent una nouvinguda al món dels homes, i amb poc suport per part d’ells, la dona està massa ocupada buscant-se a si mateixa… No és freqüent trobar en la dona un afany d’aventura, d’experiències gratuïtes, curiositat desinteressada; tractarà de “fer carrera” com altres es construeixen una felicitat; està dominada, embargada per l’univers masculí, no té l’audàcia de rebentar les seves costures, no es perd amb passió en els seus projectes; segueix considerant la seva vida com una empresa immanent: no persegueix un objectiu, a través de l’objectiu busca el seu èxit subjectiu”.

Déu n’hi do, amb les autores d’obres clàssiques! Conclou que homes i dones han d’arribar a la igualtat i la fraternitat, assumint les diferenciacions naturals.

Ja no estem als anys 40 del segle passat, però l’essència de l’obra de Simone de Beauvoir és vigent i és l’antecedent de la situació actual. En aquesta setmana del 8 de març de 2021, del Dia Internacional de les Dones, aquest article està dedicat a les nostres filles i nétes i a nosaltres: We can do it!

 

Berta Ramos
Periodista.
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here