“Són uns dies preciosos, però alhora són molt, molt estressants”. Amb aquestes paraules, Roser Olivé defineix la setmana en què Tarragona es capgira: les festes de Santa Tecla i el riquíssim Seguici Popular tarragoní exigeixen, com a imprescindible, la música tradicional. I en aquest àmbit, el nom de Roser Olivé és clau. Ho és per entendre com, en les darreres dècades, una música considerada de menys categoria ha guanyat prestigi i ha creat estructures pròpies per garantir la seva continuïtat. I tot plegat, des de la ciutat de Tarragona.
La Roser rebrà aquest any un merescut reconeixement en forma de títol de ‘Perpetuadora de les Festes 2021’. Aquest article es va publicar al número 25 de la revista FET a TARRAGONA amb la finalitat de destacar la seva tasca, perquè la música tradicional i Tarragona s’uneixen al voltant de la trajectòria d’aquesta grallera de referència a tot el país. I ara recuperem l’article per celebrar la decisió de la Comissió Assessora del Seguici Popular.
La vida de Roser Olivé, filla de Vallmoll, ha anat lligada a la música des de sempre. “A l’època de Primària ja em vaig interessar per aquest món, i vaig començar a estudiar guitarra”, confessa. Però tot va canviar l’any 1981, coincidint amb les Festes Decennals de la Candela de Valls. “Al col·legi els grallers de la Colla Joves ens van venir a ensenyar el Ball de la Primera, vaig descobrir la gralla i vaig decidir apuntar-m’hi”, explica Olivé, que a casa, però, es va trobar un impediment típicament vallenc: “Em van dir que, amb la Joves, ni parlar-ne, de manera que vaig acabar amb els grallers de la Colla Vella”. Aquell mateix 1981, Olivé es va estrenar a plaça amb un castell mític, el primer de nou pisos de l’època moderna: el quatre de nou amb folre que els rosats van completar per Santa Úrsula. Van ser sis anys com a grallera amb la Vella.
Implicada en infinitat de projectes, Roser Olivé serà la Perpetuadora de les Festes 2021
Va ser en aquest punt quan Roser Olivé va tenir clar que volia dedicar la seva vida professional a la música tradicional. “I jo que volia ser sabatera, de nena!”, recorda entre rialles. Olivé va viure en primera persona la mala fama que tenien els instruments professionals, ja que a casa els pares li van dir que aquesta sortida “no anava enlloc”. “Quan vaig optar per aquest camí professional va ser un moment complicat; els estudis de gralla no existien i l’instrument es considerava de segona”, detalla. D’aquesta manera, després de fer el grau professional amb la guitarra, va passar-se a la formació de la gralla, que encara no estava reglada.
La trajectòria d’Olivé, amb gairebé quaranta anys de bagatge en l’àmbit de la música tradicional, acumula una infinitat de projectes, bandes i idees que ha anat transformant en realitat. Un dels grans flancs en què està involucrada és l’Aula de Música Tradicional i Popular (AMTP), de la qual va ser-ne fundadora. L’escola va néixer gràcies a l’aposta del Departament de Cultura de la Generalitat per començar a formar mestres d’instruments tradicionals. A hores d’ara, l’escola de Tarragona la segueix gestionant Olivé des de l’àmbit privat, mitjançant l’empresa de gestió cultural El Tecler.
“N’estem d’allò més orgulloses, perquè després de tants anys a Tarragona comptem amb uns 200 alumnes que des dels quatre anys poden estar en contacte amb la música tradicional”, diu Olivé, que aprofita que parla dels més menuts per explicar una altra de les seves facetes: “Les gralles i tarotes de mida reduïda que fan servir els nens més petits les vaig dissenyar personalment, en un projecte conjunt amb un lutier”. Ara, aquests instruments tradicionals per a la canalla ja s’utilitzen arreu del país. “Quan fa tants anys que patrulles pel món de la música tradicional, t’impliques fins i tot en la construcció de l’instrument. Hi ha gralles que dissenyo, penso i proposo jo, faig les proves i dono el vistiplau perquè es venguin”, comenta.
Però a través d’El Tecler, Olivé també intervé en molts altres vessants. “Fa sis anys vam començar a editar llibres de partitures de música tradicional i de treballs de mestres, perquè era un material que no existia i que en el marc d’una escola és necessari”, comenta. Entre altres projectes de l’empresa de gestió cultural, hi ha diversos conjunts de gralles. Un dels més destacats és el grup So Nat, que aquest 2017 celebra, justament, trenta anys –van fer un concert commemoratiu coincidint amb les festes de Sant Magí. “Al llarg dels anys han anat passant pel grup diversos components, com el Pere Olivé, l’Oriol Olivé o l’Àgata Fortuny, però jo m’hi he mantingut des del primer dia”, explica cofoia.
Roser Olivé també remarca un projecte recent, que relliga El Tecler amb la tradició musical tarragonina més enllà de la cultura popular. “L’any 2013 vam recuperar el Cant de la Sibil·la a la Catedral, per la Nit de Nadal, en una idea conjunta amb la soprano Marta Mathéu i el director d’Ensemble O Vos Omnes, Xavier Pastrana”, comenta, recordant que enguany farà cinc anys de la iniciativa que ha retornat aquest text històric a la seu de la ciutat. La Banda d’Instruments Tradicionals o els festius Llorus del Negritu són dues altres potes en què hi ha implicada Roser Olivé.
Però, sens dubte, la cultura popular de Tarragona, íntimament lligada a la música tradicional, és un altre vincle –l’enèsim– de Roser Olivé amb la ciutat que l’acull des de fa tres dècades. “Fa anys que el dia de Sant Magí, a la professó, surto amb la Cobla de Ministrers de la Ciutat de Tarragona, acompanyant el sant. Per Santa Tecla, també amb la Cobla de Ministrers, surto davant del braç incorrupte, i, des de fa uns anys, també amb la Moixiganga, de la qual vaig crear la música. I per si no fos prou, també dirigeixo la banda que acompanya l’Àliga a totes les actuacions”, explica. “La nostra festa és espectacular i té moltíssims moments de pell de gallina”, diu convençuda, alhora que recorda l’estrès laboral d’aquests dies. “També és cert que la gran quantitat de gent que hi ha als actes, i el fet d’haver de ser a tot arreu, amb impediments de pas, fa que la visquem d’una altra manera, molt intensa”, conclou.
(ARTICLE PUBLICAT EL SETEMBRE DE 2018)
