Carregant ...

Homenatge a Agustí Centelles

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El castell de Vila-seca acull l’exposició de fotografies d’Agustí Centelles. Foto: Jan Magarolas.

George Orwell lamentava, en una de les seves obres més conegudes, que el seu pas pel front de la Guerra Civil espanyola havia estat completament inútil i que s’havia convertit en un “objecte passiu” relegat tan sols a passar fred i son; i es preguntava si aquest era “el destí de la majoria de soldats en la majoria de les guerres”. Doncs bé, aquest dubte deu irrompre en la ment de molts dels espectadors que aquests dies passen a veure l’exposició “Agustí Centelles. Testimoni d’una guerra 1936-1939”.

145 fotografies de la Guerra Civil i la postguerra s’exposen al Castell de Vila-seca

De què serveix la guerra? El fotoperiodista Agustí Centelles segurament ens parlaria dels ideals i ens diria que no cal un fusell per sortir al camp de batalla. I la prova la tenim al Castell de Vila-seca, en les 145 instantànies en blanc i negre que conformen el relat trist i colpidor d’aquells anys convulsos del segle XX. “Agustí Centelles era un home amb mentalitat de periodista, ell era sempre on hi hagués la notícia”, el recorda Daniel Giralt-Miracle, comissari de l’exposició i amic personal del fotògraf. Interessat per allò que l’envoltava, pels esdeveniments polítics i socials del seu país i sorprès, com molts d’altres, pel caire que va acabar tenint la dècada de 1930.

La mostra acull 145 imatges de la guerra i la postguerra. Foto: Jan Magarolas.

Fill de mare tarragonina i pare valencià, Centelles es va traslladar a Barcelona de molt petit, i ben aviat va començar a treballar a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va aprendre a fer anar la càmera. La seva eina de treball seria fonamental perquè el testimoni de Centelles arribés als nostres dies, perquè la Leica que el fotògraf va comprar a terminis era un aparell lleuger, d’objectius intercanviables i de gran rapidesa. “La càmera va ser un dels secrets de l’èxit de Centelles”, explica Giralt-Miracle, perquè amb ella podia anar a tot arreu i fer moltes fotografies.

Centelles va documentar el seu pas pel front d’Aragó, la rereguarda i la retirada dels republicans

Algunes instantànies de l’exposició són d’abans de la guerra, d’un Centelles “estrictament fotògraf”: documentava actes esportius i els diaris li publicaven fotografies de mítings polítics. Amb l’inici de la guerra, el director del Comissariat de Propaganda, Jaume Miravitlles, el va enviar al front perquè l’ajudés a denunciar què hi passava. Centelles es va convertir en testimoni per encàrrec de les atrocitats de la batalla: les imatges de l’exposició parlen per si soles. Armat únicament amb una càmera, el fotoperiodista es va passejar entre trinxeres i bales per acabar configurant una crònica visual de les atrocitats de la guerra.

Daniel Giralt-Miracle, periodista de professió, en destaca una fotografia feta al front d’Aragó, on dos soldats despreocupats llegeixen les notícies d’un diari anomenat “Última hora” que, paradoxalment, devia ser d’uns dies abans. “Aquest és el valor de la crònica de Centelles: omplir els diaris de Barcelona i d’Europa de la destrucció que vivia la República.”

L’exposició estarà oberta fins al 19 de setembre. Foto: Jan Magarolas.

Qui vagi a veure l’exposició es farà càrrec de la importància d’aquest fet, només comparable al testimoni de George Orwell al seu “Homenatge a Catalunya”. L’escriptor i periodista anglès, que per cert, apareix en una fotografia d’una formació militar del front, escriuria anys més tard, malgrat l’aspecte depriment de les tropes republicanes, que “allò no significava que no valgués la pena lluitar pel govern [de la República] contra el feixisme.” La República sortia a la guerra carregada d’ideals però amb les pitjors condicions, com recorda Giralt-Miracle. “Per mi, les fotografies de Centelles són un testimoni tan gran com la literatura d’Orwell”. Les seves obres són dues meitats d’una mateixa història.

Daniel Giralt-Miracle, comissari: “La càmera Leica va ser un dels èxits de Centelles: lleugera i útil”

L’exposició recull cares conegudes: un derrotat Lluís Companys, una abrandada Frederica Montseny en un míting, i fins i tot un trist Pau Casals rebent un dels darrers aplaudiments al Liceu abans de marxar a l’exili. Impacta pensar com algú hagués estat en aquesta infinitat de llocs. El fotoperiodista bèl·lic també va immortalitzar les tasques de la rereguarda i la tristesa de la retirada, en l’ocàs de la República. Ve al cap una malencòlica foto d’un soldat i una noia acomiadant-se a l’estació de França amb els trens plens de gent marxant a la guerra o a la frontera. “Un quadre al·legòric de la guerra. Un tren ple de tropes marxava orgullosament cap al front i es creuava amb un altre ple de ferits, mentre la presència de les bombes ens feia palpitar el cor”, en paraules de George Orwell.

El fotoperiodista va passar pel camp de concentració de Bram amb el seu arxiu

Després de la guerra, Centelles va passar a França amb els negatius del seu arxiu i va ser internat al camp de concentració de Bram, on va muntar un laboratori fotogràfic secret que esdevindria la seva nova arma. El comissari Daniel Giralt-Miracle explica com, gràcies a la fotografia, “es va fer simpàtic i va aconseguir intercanviar tabac i productes amb els soldats”, això li va permetre documentar clandestinament les condicions de vida del camp. En alliberar-se va guardar els negatius en una casa de Carcassona per recuperar-los i positivar-los quaranta anys més tard i denunciar les atrocitats dels soldats. Des del camp de concentració estant, Agustí Centelles havia seguit lluitant contra el feixisme.

Una família amb dos nens petits visiten la mostra. Foto: Jan Magarolas.

“Com a persona que va conèixer Centelles -diu Giralt-Miracle- tinc l’obligació moral de passar aquest testimoni a les generacions joves; d’explicar què va ser la guerra.” A l’exposició de Vila-seca hi va molta gent, però sorprèn -pel caràcter d’alguna de les fotografies- veure una família amb criatures. Venen de Roda de Berà i els infants de 8 i 5 anys tenen curiositat per saber què passava. “Els expliquem la guerra perquè valorin allò que tenen”, diu la mare. En funció de la seva edat, els parlen de coses llunyanes però que després recordaran i donaran pas a la reflexió. “La generació digital ha de veure com el blanc i negre els interpel·la, els parla de la guerra, la misèria i el dol”, apunta Giralt-Miracle.

La mostra estarà oberta fins al 19 de setembre

Exposicions com la de Centelles són importants per coses com aquesta. Es quedarà al Castell de Vila-seca fins el 19 de setembre, és gratuïta i d’obligada assistència. El testimoni de Centelles és de vital importància per entendre la història i forma part del trencaclosques en blanc i negre d’un passat que no ha de tornar. La seva valentia i el realisme colpidor que traspuen les seves fotografies el fan mereixedor d’un homenatge sincer. Pedagogia i educació per aprendre d’on venim perquè no es torni a repetir. L’objectiu de Centelles és viu.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *