8.7 C
Província de Tarragona
Dimecres, març 13, 2024

La Sala Trono ja és major d’edat

Oriol Grau i Paloma Arza, al camerino de la vella sala Trono, a la Part Alta de Tarragona. Foto: Arnau Martínez.

Ja fa 18 anys que les produccions de teatre contemporani no passen de llarg a Tarragona i fan parada a la ciutat gràcies a l’existència de la Sala Trono. L’espai gestionat en un inici per la ja desapareguda companyia Trono Villegas s’ha convertit, a poc a poc, en lloc d’exhibició, en productora i en organitzadora d’un festival de teatre com és el FITT. Amb una clara vocació de servei públic i professionalitzant-se, la Trono s’ha guanyat a pols un nom entre el panorama teatral català.

El passat 7 de febrer, la Trono es va fer major d’edat i per recordar-ho i explicar batalletes, tornem a entrar a la sala ubicada a la plaça de Dames i Vells amb dos dels seus cofundadors: l’Oriol Grau i la Paloma Arza. Hi ha fotografies i cartells per les parets del camerino que ja podríem considerar “vintages”. Ens asseiem amb els dos actors que ara ja s’ho miren des d’una segona fila: “Som uns iaios, hem deixat pas a la canalla”, bromeja l’Oriol.

LA COMPANYIA TRONO VILLEGAS VA OBRIR LA SALA EL 2003 EN UN LOCAL MUNICIPAL DE LA PART ALTA

L’Ajuntament de Tarragona va cedir un local al col·lectiu Trono Villegas – que també eren els de Dames i Vells – a la Part Alta l’any 2003. Ràpidament van veure que també hi havia espai suficient per a programar teatre: “Ens vam atrevir a obrir-ho sense permisos, ni llicències, ni res de res”, diu amb la boca petita Grau. A Barcelona hi havia espais semblants com el Tantarantana o la Flyhard, però els dos fundadors reconeixen que no van tenir una sala “model”.

El muntatge ‘L’impossible’ amb Joan Negrié i Oriol Grau. Foto: sala Trono.

Els primers tres anys tots eren voluntaris, “tots fèiem de tot”, comenta la Paloma Arza que va fer de taquillera durant força temps. De fet, era una taquilla “a torns”, diu ella mateixa que es compaginava aquesta feina amb la Montse Teuler. Els primers anys tot era una mica d’anar per casa. Les companyies cobraven “una misèria, explotàvem els artistes”, comenta qui també ha estat director de teatre. A partir de la quarta temporada van posar sobre la taula que allí havia de cobrar algú “perquè era una feina”, remarca. A partir d’aquell moment “la cosa es va professionalitzar. Havia de ser tot més seriós”, continua la Paloma.

EN UN INICI VAN FER XARXA AMB RESTAURADORS I COMERCIANTS DEL BARRI

El 2003, diversos diaris recollien l’obertura de la Trono i Oriol Grau destacava que un dels objectius de la sala era “cohesionar” la Part Alta: “no ho hem aconseguit”, diu el mateix Grau quan comentem aquestes notícies. “La gent del barri de tota la vida no va venir, potser sí un perfil de persones joves més progressistes”, valora la Paloma. Els dos coincideixen, però, en què van teixir sinergies sobretot amb restaurants i bars del voltant. Uns servien te mentre el públic esperava que obrissin les portes, uns altres portaven el dinar o el sopar a la companyia que hi actuava… També van arribar a acords amb alguns restauradors per fer paquets d’entrada més sopar. “Hi havia una xarxa de barri, però més de comerços que de veïns”, diu l’actriu. Fins i tot, l’antiquari Poblet els hi va deixar mobles per fer alguns dels decorats de les obres.

‘You say tomato’. Foto: Jordi Egea.

Però també hi va haver reticències i enveges entre alguns agents culturals de la ciutat; o bé perquè els van acusar de competència deslleial, ja que “abusaven” del voluntariat o perquè era “poc seriós”, comercialment parlant. “Nosaltres teníem ganes i vam tirar igualment endavant”, treu ferro l’Oriol. En canvi, l’Ajuntament de Tarragona “va mirar cap a una altra banda i ens va deixar fer”, apunta Grau mentre recorda que ni tenien cap tipus de permís ni el local complia totes les normatives. En un inici, el grup Anima’t que feia sessions de cinema i concerts els va cobrir legalment.

LA SALA TRONO HA PRODUÏT UNA VINTENA D’OBRES QUE HAN FET GIRA PER TOT CATALUNYA

“Vam créixer d’una manera natural, sense traumes i sense estrès”, recorda l’Oriol. El 2008, la Trono va produir la seva primera obra de teatre, El lleig, que va fer parada també al Teatre Tantarantana. Aquella producció la va dirigir Juan Carlos Martel Bayod, qui ara està al capdavant del Teatre Lliure. “El lleig la vam fer moltíssim i això ens va animar a seguir produint”, apunta l’Oriol mentre assenyala un dels cartells de l’obra que hi ha a una de les parets del camerino.

‘Lord K’, un dels espectacles produïts a Tarragona. Foto: sala Trono.

La Trono s’ha fet càrrec de la producció d’una vintena d’obres com Lord K on Grau i Arza eren els protagonistes, les dues produccions del cabaret Bildelberg o La marató de Nova York que ara la tornen a fer rodar coincidint amb el desè aniversari de l’estrena. Totes elles s’han programat durant diverses temporades a Barcelona i han tombat per tot Catalunya. “Va ser un punt d’inflexió perquè vam portar el nom de la Trono a fora de Tarragona”, subratlla la Paloma.

EL 2017 VAN HAVER DE TANCAR EL LOCAL DE LA PART ALTA PER LA DENÚNCIA D’UN CLUB NOCTURN

La història de la Trono es va aturar momentàniament el 2017 després de 14 anys de programació ininterrompuda. “Vam sentir ràbia”, deixa anar Grau mentre serra les dents. I és que un any abans, el propietari d’un club nocturn de la Part Alta, per disputes amb l’Ajuntament alienes a la sala, va denunciar diversos locals de la ciutat que infringien la normativa, un d’ells la Trono. Per exemple, l’espai no era accessible i tampoc comptava amb suficients lavabos, segons recorden els dos cofundadors. Llavors, l’Ajuntament els va “convidar” a marxar.

‘Això és tot’, amb Pau Ferran i Oriol Grau. Foto: sala Trono.

Així, el 2017 s’acomiadaven de la plaça de Dames i Vells d’una manera molt especial, despullant-se davant del públic tot explicant la història de l’espai que estaven a punt de tancar. La peça Això és tot, interpretada pel mateix Oriol Grau i el Pau Ferran i dirigida per Israel Solà, van programar-la setmana rere setmana “fins que el públic va deixar de venir. No teníem data final i això ens va treure una mica l’espineta”, recorda l’actor.

El projecte de la Trono continuaria el 2018 a la caixa escènica del Teatre Metropol, gràcies a un acord amb l’Ajuntament de Tarragona i amb el nom de Sala Trono-Armanyà.

LA TRONO VA OMPLIR UN BUIT DE PROGRAMACIÓ TEATRAL CONTEMPORÀNIA A LA DEMARCACIÓ

Els de la Trono Villegas van portar el teatre contemporani a la ciutat, amb directors i autors joves. “Vam obrir una plaça teatral a Tarragona que no existia, hem mantingut la línia de programació i hem fidelitzat un públic”, resumeix Grau. És evident que amb la Trono van ocupar un buit perquè en teatres de la demarcació com el Metropol a Tarragona o el Bartrina i el Fortuny a Reus, majoritàriament oferien un teatre més comercial.

Ara molts caps de setmana els de la Trono pengen el cartell de “sold out”, però al principi va costar remarca Grau: “Molts dies no omplíem”, “i això que només eren 50 localitats”, exclama Arza.

EL 2011 VA ARRIBAR EL FITT, “L’ECLOSIÓ” DEL PROJECTE DE LA SALA TRONO

La Trono va sacsejar el panorama teatral del Camp de Tarragona, llavors encara massa conservador i eclèctic. Va programar – i encara ho fa – obres que se sortien dels circuits més convencionals, apostant per una diversitat de llenguatges teatrals i posant sobre la taula qüestions contemporànies. Tant va ser així que la sala es va estrenar amb Petits suïcidis, una peça de teatre d’objectes on els protagonistes eren una pastilla efervescent, uns grans de cafè i quatre llumins. Avui en dia la Trono compta amb un públic que compra les entrades “sense saber què va a veure perquè confien en la marca”, explica Grau.

Paloma Arza, Oriol Grau i Joan Negrié, fa uns anys. Foto: sala Trono.

I per si no n’hi hagués prou, el 2011 es van atrevir a organitzar el FITT, un festival de teatre que, primer de manera bianual i ara cada any, porta noves dramatúrgies a la ciutat. “El FITT és l’eclosió del projecte”, confessa l’Oriol mentre la Paloma fa que sí amb el cap. Les peces que es programen en el marc del FITT “sacsegen l’espectador”, diu Arza, “en una ciutat tan clàssica, tan convencional com Tarragona és molt necessari”, continua el creador del personatge televisiu Palomino.

La Sala Trono fa 18 anys. Grau repassa amb la mirada tot el camerino i diu: “El miracle és que, malgrat tot, aquest projecte encara existeixi”. I ara, a més, hi ha “deixebles”, com els anomena la Paloma, que segueixen picant pedra per fer encara més gran la Trono. Persones com l’Eloi Isern, la Mariona García, el Joan Negrié o els de la companyia Tornavís Teatre que continuen amb aquest llegat.

Quina sort tenir aquesta gent! I per molts anys més de teatre, Sala Trono!

Foto: Arnau Martínez.

 

Arnau Martínez
Arnau Martínez
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here