17.9 C
Província de Tarragona
Divendres, març 22, 2024

La necessitat de canvis i relleu a la Setmana Santa tarragonina

“D’esquerra a dreta, Salvador Fà, Elvira Ferrando, Francesc Seritjol i Marta Arroyo, a la plaça del Rei, punt de trobada tradicional del Divendres Sant tarragoní. Foto: Marc Colilla.

La plaça del Rei està buida i inusualment tranquil·la. Divendres a la tarda, el sol juga a fet i amagar amb les pedres del Pretori i qualsevol petit moviment trenca el silenci total. Vista així, costaria de creure que la plaça s’omple de gom a gom cada Divendres Sant, després de la recollida i quan el cel ja comença a enfosquir-se. Costaria de creure de no ser perquè aquest serà el segon any consecutiu que la processó del Sant Enterrament no sortirà al carrer.

El ‘Fet’ organitza una trobada amb Francesc Seritjol, Elvira Ferrando, Marta Arroyo i Salvador Fà

La plaça del Rei és el centre neuràlgic del Divendres Sant a la tarda, el punt icònic de trobada de totes les confraries abans de començar la solemne processó que s’allarga fins ben entrada la nit. Avui, molt més modesta, és l’escenari d’una trobada del FET en plena segona Setmana Santa sense actes multitudinaris ni llargues tradicions.

Trobada amb quatre representants de quatre de les confraries tarragonines que coneixen bé la realitat d’aquesta celebració. Pujant des del Serrallo arriba Francesc Seritjol, copresident del Gremi de Marejants, acompanyat i xerrant animadament amb Salvador Fà, de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. De l’església de Sant Agustí, perquè és allà on dorm el seu misteri, n’arriba Elvira Ferrando, presidenta del Sant Ecce-Homo, seguida de Marta Arroyo, secretària de la Reial Germandat de Jesús Natzarè.

Tots quatre alerten del risc de perdre massa social per culpa de la pandèmia

“Nosaltres seguim en contacte, però trobem molt a faltar el fet social de tot plegat”, pren la primera paraula Francesc Seritjol. Se’ls veu amb moltes ganes de xerrar i no amaguen l’emoció del moment: retrobar-se a la plaça del Rei és una de les curioses tradicions que fan el Divendres Sant abans de sortir en processó. Dir-ho sembla una obvietat, però les confraries no són tan sols allò que veiem a la processó; darrere hi ha una tasca cultural i social que dura gairebé tot l’any. “Ens hi posem a l’octubre, quan acaba la temporada castellera, amb l’opuscle i els timbals, i tenim un seguit d’actes propis que arriben amb el colofó del Divendres Sant”, explica Elvira Ferrando.

Francesc Seritjol, president dels Marejants i de l’Agrupació de Setmana Santa, al local del gremi al Serrallo. Foto: Marc Colilla.

La qüestió que els preocupa són aquests dos anys en blanc, sense els grans actes de Setmana Santa. Els opuscles s’han presentat gràcies a l’aposta virtual de les confraries, però els assajos i la processó no es poden fer des de casa. Quines conseqüències deixarà la pandèmia aquesta tradició religiosa? Com serà la Setmana Santa, un cop es pugui tornar a celebrar com Déu mana?

Seritjol (Marejants): “Ara potser tenim escassetat de gent nova i això porta incertesa”

Salvador Fà es mostra escèptic en aquest sentit: “La Setmana Santa és una activitat molt religiosa i de fe que es pot mantenir amb les persones actuals, però la massa social acabarà patint com ho fan altres tradicions de la ciutat.” Francesc Seritjol coincideix, en part, amb l’anàlisi que molta gent pot optar per desvincular-se de la Setmana Santa, però és més optimista: “Molts dels qui estem aquí som els mateixos que participem a les Festes, aquest nucli dur de la cultura tarragonina es mantindrà.”

Elvira Ferrando a l’església de Sant Agustí, on es guarden molts dels misteris, com el del Sant Ecce-Homo, del qual ella n’és la presidenta. Foto: Marc Colilla

En aquest sentit, la Marta Arroyo i l’Elvira Ferrando també s’esforcen en mostrar-se esperançades. L’emoció de sentir els retrunys dels timbals i les llances dels armats i les ganes de retrobar-se seran més fortes. Ferrando aposta per les dades: més de 9.000 persones paguen la quota d’una confraria “amb el valor que això comporta”, mentre que Arroyo fa referència al públic -creient i no creient- que se suma a la celebració: “Nosaltres estem impacients, però Tarragona té moltes ganes de Setmana Santa!”

Ferrando (Ecce-Homo) creu que la processó del Sant Enterrament ha d’introduir canvis i ser més dinàmica

La tranquil·litat de la plaça i la comoditat de les escales del Pretori fan que la conversa avanci sense necessitat de conduir-la gaire. Estan ansiosos per dir-hi la seva i es nota que, més enllà dels escuts i els colors de les vestes, tots quatre tenen un mateix objectiu. Apareix la necessitat dels recanvis en el conjunt de la festivitat: tota aquella massa social que va entrar a la Setmana Santa als anys vuitanta i noranta té a hores d’ara més de 60 anys i, per tant, necessiten gent jove que els agafi el relleu portant els misteris.

Salvador Fà, cap de portants de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, davant l’església de Sant Joan. Foto: Marc Colilla.

“La gent que hauria d’haver fet el canvi aquests dos anys no l’ha pogut fer, ara potser tenim escassetat de gent nova i això porta incertesa”, insinua Seritjol, que també és president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona (AASST). Al seu costat, Ferrando, de l’Ecce-Homo, apunta a la responsabilitat de les juntes directives per resoldre aquestes dificultats: “Tot i la pandèmia hem d’anar fent planter perquè, passi el què passi, hi hagi recanvi.”

Fà (Jesús de la Passió): “La massa social quedarà afectada com en moltes altres activitats culturals”

“A curt termini patirem més per la gent que deixi de venir, però a la llarga, la tradició de Setmana Santa està prou arrelada com perquè tinguem el futur assegurat”, opina Fà. Algunes de les confraries han tingut la capacitat d’anar preparant el recanvi amb certa antelació i ara pateixen menys en aquest sentit; d’altres ho tenien com un objectiu a curt termini però la pandèmia els ha trencat tots els plans: “Alguna entitat suarà i haurà de demanar algun portant prestat, però tard o d’hora tornarem a ser allò que havíem estat.” Dificultats? Segur. Però sempre mirant en clau de futur positiu.

Els Natzarens desen els seus passos a l’església de Sant Miquel del Pla. Marta Arroyo és secretària de l’entitat. Foto: Marc Colilla.

Les associacions tindran idees per seguir sortint al carrer, fins i tot si això vol dir posar timbalers de portants, riuen ells. Però aposten pel caràcter social de les entitats, com en una colla castellera, que actuï d’agent integrador i de cohesió. És aquí on Arroyo, dels Natzarens, treu el tema dels infants: “No sé si és general, però hi ha poques criatures a les files perquè s’avorreixen; potser caldria començar a fer activitats a les escoles.”

Arroyo (Natzarens): “Nosaltres estem impacients i Tarragona té moltes ganes de Setmana Santa”

Precisament la dinàmica de la processó al llarg dels seus tres quilòmetres, la monotonia d’un acte que demana recolliment i devoció i la durada llarga del recorregut també es posen a debat pels quatre confrares. Elvira Ferrando vol una processó més dinàmica i creu que l’organització podria aprofitar el parèntesi de la pandèmia per “introduir canvis i anar-se reinventant.” Francesc Seritjol apunta idees i es pregunta si col·locar bandes musicals a alguns dels actes -inclosa la processó- pot ajudar a donar-li vida a la Setmana Santa tarragonina.

Les escales del Pretori van ser testimoni de la trobada del FET amb quatre de les confraries tarragonines. Foto: Marc Colilla

Però, i el públic? Si l’itinerari ja es fa llarg pels mateixos integrants de les germandats, ningú dubta que també es pot fer feixuga per part dels que la miren passar. El president de l’Agrupació reconeix la voluntat de canvi en aquest sentit però admet una dificultat infranquejable fins al moment: “Hi ha un col·lectiu de gent que està encallat amb la tradició i que està en contra de qualsevol novetat.”

Tots quatre esperen que aquests dos anys de parada siguin una oportunitat de renovació, també en aquest sentit, perquè la processó perd el sentit a altes hores de la matinada, quan el públic ha marxat i l’única companyia dels misteris són les flames dels ciris. “L’statu quo és molt fàcil i còmode, però correm el risc de perdre-ho sense ser-ne conscients; hem de ser realistes: avui en dia es qüestiona tot”, asseguren amb una total comunió d’opinions.

Assumeixen que hi ha un col·lectiu que està “encallat en la tradició i en contra de qualsevol canvi”

Més enllà dels canvis -proposats i obligats- a què es veurà abocada la nostra Setmana Santa, és evident que cal conjugar el futur per parlar de la tradició. Seritjol, Ferrando, Arroyo i Fà coincideixen en mirar el 2022 com l’any del retorn dels tambors i les cornetes, de les llances i els escapularis, tot i que apunten diversos problemes encara sense solució: el contacte físic i la necessitat de trencar el marc dels actes en streaming. Potser la solució passa per fer actes més petits i descentralitzats, com ja vam veure en les últimes festes de Santa Tecla? Celebracions amb menys participants, proves de detecció del virus o una vacunació massiva són possibilitats que es troben damunt la taula. Repensar constantment la festivitat però sempre dins la tradició, sense perdre’n l’essència ni els orígens.

Confien en una tornada el 2022 “preciosa, emotiva i molt sentida”

Els quatre confrares s’han fet un fart de recordar que la Setmana Santa no és només la processó del Divendres Sant, perquè també són cultura, tradició, art, fe, música, família… Darrere tot això hi ha una part molt emotiva que els desperta una necessitat gairebé imperiosa. Volen retrobar-se -l’any que ve si pot ser- en aquesta mateixa plaça del Rei, aquest cop sí, abillats amb el vestuari de cada germandat i preparats per una tornada “preciosa, emotiva i molt sentida” amb aquella sensació especial de quan es fa una cosa per primera vegada.

La pandèmia els ha brindat una oportunitat d’or per motivar un replantejament que reconeixen necessari i posarà a prova la seva capacitat de renovació. Amb tot, la plaça del Rei, i Tarragona, els esperen amb el desig de tornar a quedar meravellades amb el ritme compassat dels armats i les commovedores expressions de les figures. És tranquil·litzant constatar que encara no hem assistit al final de la Setmana Santa tarragonina.

Foto: Marc Colilla
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here