Treure el mòbil. Seleccionar l’aplicació de la càmera. Capturar una imatge sense la necessitat d’enfocar i gairebé ni enquadrar. Mil·lèsimes de segons després, la fotografia és una realitat sense necessitat de revelar-la. «Fem fotografies amb tanta naturalitat que no ens parem a pensar en la importància de la imatge i la seva potència comunicativa», assegura Aitor Pombo, fotògraf i romàntic de les tècniques fotogràfiques antigues. Ell ha ideat el projecte Status jo, que té l’objectiu de recuperar la tècnica del col·lodió humit i, al mateix temps, mostrar l’essència de la fotografia i qüestionar la praxis fotogràfica.
Aitor Pombo és el promotor d’una iniciativa per ensenyar la tècnica del col·lodió humit
El col·lodió humit va començar a manipular-se a mitjans del segle XIX, pocs anys després del naixement de la fotografia. La seva aparició va ser molt important per al desenvolupament de la fotografia moderna i, de fet, va desbancar altres tècniques com el daguerreotip —que el millorava— o la col·lotípia. «Va permetre abaratir costos i va facilitar que tothom tingués una fotografia a casa. De fet, aquesta tècnica es va ser molt utilitzada en els retrats», explica Pombo.Per a fer una fotografia amb aquesta tècnica cal preparació i temps. S’utilitzen plaques de vidre, que han d’estar molt netes, a sobre de les quals s’hi aboca una mena de vernís que s’ha de mantenir humit durant tot el procés. Després, es barreja amb nitrat de plata perquè se sensibilitzi la imatge. La necessitat de mantenir la placa humida obliga el fotògraf a tenir ben a prop el laboratori de revelat o, fins i tot, dur-lo a sobre.
«L’objectiu és que a través dels tallers els ciutadans de Tarragona li donin més valor a la fotografia i a tot el seu procés», recalca Pombo. Fer una fotografia amb col·lodió humit és sinònim d’haver d’esperar al voltant d’una hora, entre la preparació i el revelatge. Durant aquest temps, els participants podran comprovar com s’instal·len les plaques de vidre, quins productes químics es necessiten per produir la fotografia i quins són els secrets perquè quedi perfecte. «Tenim una tècnica molt especial, poc sensible al vermell però molt als ultraviolats. Ensenya detalls i tons que no es veuen i ens fa més morenos, per exemple», descriu Pombo.
El fotògraf realitzarà tallers per aprendre la tècnica i reflexionar sobre el pes de la imatge
Els tallers arribaran al mes de maig —si la pandèmia ho permet— i estaran dirigits a una desena de col·lectius socials i culturals de la ciutat. A més de conèixer la tècnica, aprendre el procés i descobrir-ne els secrets, el col·lectiu tindrà l’oportunitat de retratar-se. «Reflexionaran sobre el pes de la fotografia i la importància del procés que té a darrere», recalca Pombo, que no descarta nous tallers de fotografia antiga per al futur. «Des de sempre m’ha agradat descobrir noves tècniques i l’artesania i ritual que comporta practicar-les», afegeix. El projecte Status jo va néixer durant la pandèmia i ha estat executat gràcies a la línia d’ajuts extraordinaris per a l’àmbit cultural que l’Ajuntament de Tarragona va posar a disposició de la ciutadania l’estiu de l’any passat. «La veritat, va ser una subvenció que va arribar en un moment molt dur per al nostre sector», assegura l’artífex del projecte.
