Qui hagi passejat algun cop pels boscos del Rodolat del Moro o pel Parc Ecohistòric del Pont del Diable haurà vist, potser sense ser-ne conscient, un mur o una cabana de pedra seca perduda entre els pins. El periodista i antropòleg Guillermo Soler, amant de la cultura més popular, s’ha fixat en aquest fet i vol posar-hi remei: aposta pel coneixement d’una realitat tan ignota a casa nostra, i per fer-ho d’una manera pràctica i amena.
La pedra seca és una tècnica de construcció tradicional que s’emprava per aixecar les barraques de pastor i els marges dels camps de conreu. Segons Soler, es calcula que a Tarragona podrien trobar-se centenars d’aquestes construccions disperses per tot el municipi, algunes en més bon estat de conservació que d’altres. Fins ara, però, no hi ha hagut l’interès de compartir aquest llegat amb el conjunt de la societat.
Aquesta primavera s’organitzen activitats per recuperar la tècnica de construcció de pedra seca
El novembre del 2018, la Unesco va declarar la pedra seca patrimoni cultural immaterial, així com tota la tècnica que hi va associada. Malgrat aquest reconeixement, Tarragona encara no té consciència de la importància d’aquesta ciència en el seu context històric. Això passa perquè es troba molt lligada a l’agricultura i el cultiu dels camps, una manera de viure ja només testimonial a casa nostra. Soler s’ha aliat amb Sergio Coll, professor d’arquitectura a la URV, amb l’objectiu de compartir aquest coneixement amb la societat, i han organitzat un projecte de divulgació de la tècnica de la pedra seca. La proposta, que ha rebut l’ajut municipal, també busca generar un moviment d’interès al seu voltant i, fins i tot, preveu beneficiar-se de “l’atractiu turístic i d’identitat” que se’n pot derivar.
La primera activitat que s’ha dissenyat és una jornada formativa que tindrà lloc divendres 30 d’abril. Els dies 2, 8 i 9 de maig tindrà lloc un curs pràctic de construcció d’una barraca de pedra seca. El més habitual en cursos en què s’aprèn aquesta tècnica és centrar-se a elevar marges o petites construccions, però Guillermo Soler remarca, amb un punt d’entusiasme, l’ambició que suposa aixecar una cabana de pedra amb persones que no ho han fet mai i que no en saben absolutament res. Un “desafiament” que requereix certa preparació física i moltes ganes d’aprendre.
Es preparen una jornada de formació, un curs pràctic i caminades divulgatives
L’última proposta és oberta a tot el públic en general, en especial a les famílies amb infants. La gran quantitat de construccions de pedra seca dispersades per la geografia municipal són l’excusa per organitzar un parell de caminades de divulgació. Quina manera hi ha millor per conèixer aquest patrimoni local que fer-ho tot descobrint l’entorn natural un diumenge al matí? Se celebraran el 2 i 9 de maig amb sortida des de l’accés al parc ecohistòric del Pont del Diable.
“És molt important recuperar el coneixement i la tècnica de la pedra seca per entendre d’on venim”, afirma Soler. Els boscos verges que avui dia amaguen aquestes construccions, en el passat havien estat camps de cultiu. Des d’un punt de vista de la gestió forestal i la prevenció d’incendis cal entendre la naturalesa del nostre territori en tota la seva dimensió; i, és més: ara que s’ha posat de moda allò ecològic i sostenible, es fa més necessari que mai buscar alternatives a la construcció moderna i apostar per propostes més amables amb el medi ambient.
Tota la informació la teniu amb detall en aquest enllaç.
Molt bona iniv¡ciativa. Alguns diumenges d’aquests dies passatas, Joan Descals, del Vendrell, oferia a la seva colla fotografies de cabanes i pous de pedra seca. Hi vaig posar un poemet a cadascun.