Aquesta setmana han vacunat als pares, de 86 i 82 anys. Al CAP Jaume I, el més saturat de Tarragona perquè atén més de 30.000 persones de la ciutat. Població en bona part molt envellida i amb problemes de mobilitat. Població, en alguns casos, amb símptomes evidents de vulnerabilitat econòmica i social.
Els pares estan contents -no han patit cap seqüela- tot i que van anar al centre sanitari amb nervis i desconfiança per l’embolic sobre les possibles contraindicacions d’algunes vacunes. També estan satisfets pel tracte exquisit rebut i per tot l’operatiu “perfectament organitzat” que fa que els pacients s’estiguin al CAP els minuts només imprescindibles.
“Qui ens havia de dir avui fa un any que els familiars més grans ja estarien vacunats”
Enmig de tant soroll polític i mediàtic, val la pena subratllar aquestes situacions de la nostra vida quotidiana. Qui ens havia de dir avui fa un any (era Dissabte Sant i tots estàvem confinats a casa) que els nostres familiars de més edat ja haurien rebut la primera dosi de la vacuna (la segona la fixen just al cap de tres setmanes a la mateixa hora).
Avui fa un any, les xifres oficials apuntaven la mort de 111 persones en només 24 hores a Catalunya a causa de la Covid-19 (el total pujava ja a 3.538 víctimes mortals). El drama de les residències no havia fet més que començar i les autoritats parlaven de 162 morts en un sol dia en aquests equipaments.
“La vacunació convida a un cert optimisme, però no arriba a temps de frenar la quarta onada”
Ara, la vacunació ha fet desaparèixer pràcticament la pandèmia de les residències i comença a tenir efectes molt positius entre els més grans de 80 anys (tots ja han rebut almenys la primera dosi). Una simple punxada que ens convida a agafar aire i veure el futur amb cert optimisme a mig i llarg termini.
Perquè el futur a curt termini presenta un panorama encara amenaçador: augmenta l’ocupació de les UCIs (mig miler a tot el país) i repunten el risc de rebrot i altres indicadors. La vacunació no arriba a temps d’aturar la quarta onada.
