Entre els anys 1933 i 1936, a Tarragona i per Sant Joan es cremaven falles de 15 metres d’alçada. I molt poca cosa tenien a envejar a les grans estructures que es podien veure en terres valencianes, perquè precisament venien d’aquí. «Va ser cosa dels valencians. En vivien prop d’un miler a Tarragona perquè hi havia molta feina en el sector ferroviari, i ells van organitzar-se per celebrar les falles», assegura l’historiador Magí Benito. Ell és l’autor del llibre De falles a pires. Un retall desconegut d’història tarragonina, on recull documents, fotografies i testimonis de la breu «però intensa» etapa de les falles a la ciutat. Tot plegat, després de més de 40 anys de recerca fructuosa.
Un llibre de Magí Benito recull la història les falles que es van celebrar a la ciutat entre 1933 i 1936
«I quina vinculació té vostè amb les falles?». «Jo? El llibre, cap més!», respon entre riures Benito. La primera notícia que va tenir d’aquest esdeveniment va ser a través d’una fotografia que li va arribar a les mans als anys vuitanta. «Amb un amic compartíem fotos antigues i me’n va passar una d’una falla a la ciutat. Jo no en tenia ni idea, i no podia ser que jo, havent nascut a la plaça de la Font, no conegués aquesta part de la història de Tarragona», recorda l’autor. La fotografia el va captivar tant que va iniciar la recerca de més fotografies i documents sobre les falles de la ciutat. «Vaig trobar-ne vuit o deu fàcilment, però la resta se m’han resistit fins ara, dècades després», explica Benito.
Els valencians que vivien a Tarragona van promoure aquesta tradició per Sant Joan
Aquella comunitat de valencians era prou representativa a la ciutat, si es té en compte que la població de Tarragona als anys 30 del segle passat era d’uns 30.000 habitants. «El primer any van fer només una falla, però els diaris de l’època asseguren que van venir 30.000 estrangers a veure l’espectacle», explica Benito. Els valencians s’organitzaven per barris i el segon any ja van construir sis falles.
Les construccions, carregades de sàtira, es van deixar de fer per culpa de la guerra civil
També hi havia comissió festiva, Fallera Major i desfilada pels carrers de la ciutat. I com no podia ser d’altra manera, les construccions anaven carregades de sàtira i reivindicació: una tortuga que transporta la nova Estació de Trens —noranta anys després encara no ha arribat—, uns cargols que simbolitzaven la lentitud de La Canadiense —l’empresa encarregada de l’electricitat— o unes figures que ridiculitzaven els polítics de l’època en són alguns exemples.
Les falles es cremaven en diferents punts de la ciutat, com la Rambla Nova, plaça de la Mitja Lluna, plaça Corsini o plaça del Fòrum. S’encenien per Sant Joan «per diferenciar-se de València» i a partir del segon any es van anomenar «pires romanes» pel mateix motiu. Però l’arribada de la Guerra Civil Espanyola, a més de falta de pressupost per construir més falles, van acabar esvaint l’esdeveniment. «Potser, si no hagués arribat la guerra, ara a Tarragona hi tindríem falles», s’aventura a dir l’historiador.
Benito, després de 40 anys de recerca: “És un orgull haver enllestit el llibre”
«Ha estat tot un descans trobar les darreres tres fotografies de les falles que em faltaven per poder acabar el llibre», recalca l’autor, que reconeix que més d’una vegada en aquests 40 anys de recerca s’havia plantejat abandonar el projecte. Un cop de sort va fer que Benito trobés les tres fotografies en el mateix arxiu. «És un orgull tenir-lo acabat. Ara, el que vingui després, m’haurà de copiar, perquè ja ho he trobat tot!», diu bromejant. El llibre va presentar-se la setmana passada al vestíbul del Teatre Tarragona i ja es pot comprar en les diferents llibreries de la ciutat.
