Advertisement
10.5 C
Província de Tarragona
Dissabte, novembre 26, 2022

Dansa per recordar les ‘oblidades’

La Im.perfecta Cía Dansa representant “Memòria de les Oblidades”. Foto: Danspxl, Maite Blasco.

“Sempre que estem a punt de sortir a l’escenari ens emociona pensar: tant de bo aquestes dones haguessin sabut que, anys més tard de la seva mort, nosaltres seríem aquí ballant per recordar-les”. En vista d’una nova representació de l’obra el 24 d’abril a la sala de teatre El Magatzem, aquestes són les paraules de la jove ballarina Raquel Rodríguez, directora de l’espectacle “Memòria de les Oblidades” i membre de la companyia que la representa, La Im.perfecta Cía Dansa.

 

Maria, Anita, Dolores i Teodora. Quatre dones lluny de casa seva. Quatre dones empresonades al Convent de les Oblates de Tarragona, tot just acabada la Guerra Civil Espanyola. Quatre dones que pateixen el fred i la gana, les condicions carceràries, que finalment moren a la presó i, fins al dia d’avui, resten enterrades a la fossa comuna del cementiri de Tarragona. Quatre i una cinquena, l’Elisa Cardona, l’única dona afusellada pel franquisme a Tarragona.

 

‘Memòria de les Oblidades’ es representarà dissabte 24 d’abril a la sala El Magatzem

 

Aquesta és la història real que recull el llibre de la tarragonina Tecla Martorell, del qual Raquel Rodríguez va fer una adaptació de dansa-teatre per al seu treball de recerca de batxillerat. Tot va néixer perquè, després que la seva mare l’animés a veure l’adaptació teatral de l’obra, hi havia un pensament que no li marxava del cap: “Com era possible que, una tarragonina tan interessada en aquest període històric com jo, no conegués el que els havia passat a aquestes dones?” La jove no va dubtar-ho un segon i va decidir que els faria un homenatge a la seva manera, amb la dansa.

 

Com a directora al capdavant del projecte, el primer que va fer va ser definir-ne una estructura. Tenia clar com representaria les històries de cadascuna de les dones, però “havia d’anar més enllà per poder crear una peça que arribés a durar uns vint minuts”. Així, Rodríguez decideix donar una certa cronologia a l’obra i inclou un inici inspirat en la recreació del trasllat de preses a les Oblates, duta a terme pel Fòrum Tarragona per la Memòria l’any 2017. A més, també afegeix un final propi on les quatre ballarines simbolitzen la sororitat entre totes les dones que van passar per aquella mateixa situació.

 

La jove ballarina Raquel Rodríguez homenatja quatre dones empresonades al convent de les oblates

 

Aquesta creació de les parts grupals flueix dels coneixements coreogràfics de les quatre ballarines. Alhora que s’inclouen alguns símbols com els canells junts, perquè són presoneres, el contacte físic per representar l’ajuda i la protecció mútua, o una seqüència en què es toquen el cap, els braços, la panxa i les cames, que simbolitza el fet que les rapaven, passaven fred, tenien gana i les purgaven, respectivament.

Les quatre ballarines representant la sororitat entre dones. Foto: Danspxl, Maite Blasco.

D’altra banda, pel que fa a les històries individuals, Rodríguez decideix que la Maria, una mare de tres fills que “mai va saber quin era el seu delicte”, la representaria ella mateixa. L’Anita, una prostituta que va ser rebuda per les germanes com “l’esca del pecat”, sorgiria dels moviments de Paula Sánchez. La Dolores, una portera d’un edifici de Madrid que, per un moment, va creure que “allò que tots som iguals davant la llei era veritat”, l’encarnaria Raquel Méndez. I la Teodora, acusada de ser “comunista, delatora i lladre”, la lluitaria Júlia Miralles.

 

Finalment, l’Elisa Cardona es recordaria amb una curta veu en off que acabaria amb el so d’un tret, en què les quatre ballarines girarien el cap “amb l’objectiu de deixar un buit en el cor del públic”.

 

L’espectacle esdevé una adaptació del llibre de la tarragonina Tecla Martorell

 

La representació d’aquestes històries compta amb el suport d’una veu en off que aporta dades essencials. “En llegir-me el llibre vaig veure que el text era molt important per tal que el públic entengués la història”. Així, Rodríguez va lliurar el text i la música a cadascuna de les ballarines i aquestes van crear coreografies fruit d’un treball personal i de connexió amb aquestes dones. “Els hi vaig donar llibertat, però vaig insistir molt que representàvem històries reals, i els nostres cossos havien d’esdevenir un canal respectuós i humil entres les històries de les dones i el públic, res més”.

 

Un altre tema, la música. La directora de l’obra accepta que va ser la tasca més difícil de totes. “Aconseguir músiques que lliguessin amb l’ambient de postguerra que volíem crear i que, alhora, no fossin gaire conegudes va ser fruit de buscar, buscar i buscar”. Pel que fa a la roba, es va prendre la decisió de portar-la a la contemporaneïtat i jugar, així, amb colors freds, com el blau fosc, i bruts, com el gris, per representar les condicions carceràries. I un últim punt, la il·luminació i les ombres eren imprescindibles en una obra sense escenografia, “on no hi hauria res més que cossos, veu i música”.

 

La companyia ‘La im.perfecta’ vol transmetre una història real des del respecte i la humilitat

 

De l’estrena d’aquesta creació, inicialment plantejada com un treball de recerca, en farà un any i mig d’aquí poc. Temps en què la peça s’ha representat en quatre ocasions i va arribar al cim en la 12a edició de La Imaginada, on va reunir un públic de gairebé 700 persones. D’aquesta manera, Rodríguez admet “estar fent memòria” a moltíssima més gent de la qual s’hauria imaginat mai. “Estic molt contenta amb la rebuda del públic, sembla que la història els arriba i la gent surt molt emocionada, gairebé plorant”. I és que aquest ha estat l’espectacle amb més recorregut de la companyia.

 

La cinquena representació està fixada per aquest pròxim 24 d’abril, al Teatre Magatzem de Tarragona, i hi haurà dues sessions: una a les 18:00 h i una a les 19:30 h. Les entrades ja es troben disponibles al web de la Cooperativa Obrera a un preu de 7 euros.

Raquel Rodríguez, abans d’acabar l’entrevista amb el FET a Tarragona, expressa el desig de “continuar fent memòria durant molt de temps”. Així, no perdeu l’oportunitat d’acompanyar-les en aquest viatge de record i homenatge a la vida d’aquestes dones.

 

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here