“Recuperar la tasca de les institucions republicanes per prendre consciència d’allò que van perdre les generacions futures amb el cop d’estat militar”, aquest és l’objectiu de Jordi Piqué i Blanca Gas amb la publicació del llibre ‘Tarragona, la Segona República’ (Efadós, 2021). Unes 160 instantànies que ens proposen un passeig visual per aquella Tarragona prebèl·lica que va des de la proclamació de la Segona República el 14 d’abril del 1931, ara fa noranta anys, fins el cop d’estat del juliol del 1936.
Un llibre i una exposició ajuden a entendre el període republicà a Tarragona
Totes elles provenen de l’extens fons fotogràfic del Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu, signades per noms tan reconeguts com Vallvé i Chinchilla, entre d’altres. La intenció del llibre també és “exposar el patrimoni de l’Arxiu i posar-lo a disposició de la ciutadania”, explica l’historiador Jordi Piqué, que també és director de l’equipament de l’Espai Tabacalera. Gràcies a la seva tasca podem descobrir la petjada que va deixar la jove Segona República a Tarragona: “No és un llibre d’història, volem arribar a tothom i desvetllar l’interès d’aquell període”, avisa Piqué.
Així, amb una successió d’imatges i breus textos divulgatius, el llibre es divideix no en un ordre estrictament cronològic, sinó en tres apartats: l’activitat política, l’espai urbà, i la cultura, la feina i l’oci.
“El primer Ajuntament republicà, amb l’alcalde Pere Lloret al capdavant, va trobar-se amb diverses problemes endèmics i complexos”, explica l’historiador. Una greu crisi econòmica, la manca de proveïment d’aigua a la ciutat, l’atur i l’escolarització infantil. Malgrat la brevetat del període i l’afany dels franquistes per esborrar qualsevol indici de desenvolupament social i polític, el llibre recupera la tasca ingent de l’Ajuntament republicà gràcies al testimoni de fotògrafs omnipresents com Hermenegild Vallvé. La inauguració del passeig Arqueològic i la instal·lació al mig de la Rambla de l’estàtua dels Despullats, de José Antonio, van ser tota una declaració d’intencions i són alguns dels canvis visibles encara avui a la ciutat.
L’historiador Piqué i la periodista Blanca Gas publiquen un recull de 160 fotografies
La periodista Blanca Gas explica el per què d’aquest recull fotogràfic: “Hem escollit les imatges que millor s’adaptaven al fil argumental, i que, a més, eren poc conegudes”. Tothom hi reconeixerà alguna instantània o altra, però moltes d’elles encara són tresors intactes del Centre d’Imatges. “Gaudim d’un fons de fotografies de gran qualitat gràcies a la tècnica usada, la placa de vidre”, revela Gas, que compara les imatges de la proclamació del 1931 amb les de la recepció dels herois de Jaca, poc després, per explicar la revolució social que va portar la dona a molts espais ocupats per homes. La riquesa de detalls, amb moltes expressions facials o la indumentària, ajuda a fer-se una idea més clara d’allò que va ser la Segona República pels tarragonins.
La publicació del llibre ‘Tarragona, la Segona República’ arriba acompanyada d’altres actes culturals per recordar els noranta anys d’aquell moment històric. L’Espai Turisme del carrer Major acull, fins l’11 de juny, l’exposició ‘Tarragona republicana (1931-1939)’, amb una trentena de les imatges recollides en aquest llibre. S’hi pot veure efervescència que va crear l’arribada de la República amb mítings multitudinaris i actes culturals de gran assistència, com el primer concurs de castells organitzat a la plaça de braus.
L’estrena del documental ‘La primavera republicana, 90 anys de la proclamació de la II República a Tarragona’ també forma part d’un extens programa d’actes –presentacions de llibres, visites guiades, exposicions i conferències– que s’allargarà fins al desembre i que servirà per explicar què van suposar per a Tarragona aquells cinc anys de la Segona República.
