La Tania i el Mohamed s’aixequen i es posen davant dels seus companys, que ara els faran de públic. Ella ha de representar una noia que vol sortir de festa, i ell, el pare que no la vol deixar marxar; forma part d’un joc d’improvisació en què es plantegen diferents situacions. “He quedat amb la meva parella i vull sortir”, fa ella, convincent. “Tu diràs el que voldràs, però no et deixaré sortir, aquesta nit!”, diu ell, segur.
Els dos joves, ara convertits en actors, van pujant de to l’estira-i-arronsa fins que els monitors posen punt i final a la discussió improvisada. En acabar, la Tania i el Mohamed somriuen i s’abracen per donar a entendre que no anaven de debò, mentre els companys i els monitors els aplaudeixen i reflexionen.
Un projecte busca revisar les conductes masclistes d’adolescents i aprendre a controlar-ne les emocions
És l’activitat ‘Teatre social’, organitzada per la Fundació En Xarxa i amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat. Una desena de joves d’entre 15 i 20 anys es troben cada dijous a la tarda al Refugi 1 del Port de Tarragona per examinar les seves conductes i explorar les seves emocions. Són nois i noies que han tingut algun problema judicial, la majoria relacionat amb delictes menors per violència masclista, però per qui encara no ha passat el tren de la societat. Han comès un error, sí, però en són conscients i tenen clar que volen canviar.
La sessió d’avui ha començat amb una activitat per grups: cada un havia de dir tantes formes de violència de gènere com se’ls acudís, des de les més conegudes -com l’assassinat, l’abús sexual o els insults- fins a les més subtils -com el xantatge emocional, el control o el llenguatge sexista. “Hem d’entendre que molts d’ells estan condemnats per violències masclistes i que hi ha noies que les han patit; amb aquesta activitat treballem certes dinàmiques i tenim en compte les seves opinions”, diu Julia Gimeno, monitora de la Fundació En Xarxa. Treballar petites accions i aconseguir empatia, que “els agressors es posin al lloc de les víctimes”, aquesta és la intenció del projecte.
L’activitat l’organitza la fundació en xarxa i té lloc en un dels refugis del Port de Tarragona
Amb aquest objectiu s’han ajuntat agressors i víctimes dins una mateixa activitat, sempre amb l’atenció de professionals i fent-ne un curós seguiment. Les noies han trobat un espai de sinceritat on explicar allò que senten i la confiança que s’ha creat dins del grup ha fet la resta. “Les activitats que fem aquí tenen una component lúdica que fa que els nois i noies aprenguin i connectin amb les seves emocions”, explica Jordi Burcet, coordinador de Medi obert de Justícia juvenil a Tarragona.
Els joves, els nois especialment, aprenen a detectar conductes i emocions equivocades i a posar-hi alternatives. En molts casos -no en tots, encara- entenen que les seves reaccions són injustificades i que cal posar-hi remei.
Els joves representen situacions de violència verbal que els permeten reflexionar
Segona tanda de representacions. Un company i una companya s’aixequen i els monitors els encarreguen una nova situació: “Ella és una noia lesbiana que vol sortir amb la seva parella, i ell, el pare que no ho accepta”. Els joves riuen per sota el nas, tot posant-se al lloc dels seus personatges. Els dos actors demostren originalitat, s’ho passen bé i aconsegueixen fer que el públic es cregui la situació domèstica. L’objectiu no és altre que el de saber detectar certes emocions i aprendre a controlar-les, sobretot les que guarden relació amb la violència.
Al final de l’activitat el Mohamed i la Tania volen parlar amb els mitjans per explicar la seva opinió, i sorprèn la franquesa que transmeten. “A mi em serveix per reflexionar al voltant de coses que passen al dia a dia; per mi no és un càstig, sinó un aprenentatge”, assegura la Tania, amb aplom.
Per la seva banda, al Mohamed no li fa vergonya reconèixer algunes reaccions seves perquè ara ja hi està posant remei: “A vegades no donem importància a coses que la tenen, i hi ha delictes menors que poden arribar a empitjorar si no se’ls posa solució”.
El rodatge d’un curtmetratge amb escenes quotidianes posarà el punt i final a l’activitat
Tots dos coincideixen que fer aquest programa és molt millor que posar multes perquè permet rumiar i corregir actituds, i que hauria de ser obligatori per tothom. A llarg termini, l’objectiu de la reinserció social ha de prevaldre per sobre de qualsevol mesura punitiva.
Només és la segona edició del programa però ja se’n veuen els resultats. Jordi Burcet explica que molt pocs joves dels que han passat pel ‘Teatre social’ es troben actualment a la presó, mentre que Julia Gimeno remarca la importància de tenir un objectiu immediat de tot plegat: al final de l’activitat els joves es posaran davant d’una càmera i rodaran un curtmetratge amb unes escenes quotidianes que han estat preparant al llarg d’aquestes setmanes. Serà la manera de plasmar aquest aprenentatge social que els haurà portat a ser, en paraules seves, “millors persones”.
