“Aquest segon treball discogràfic, Ales de paper (2020), és diferent del primer, Rere els vidres (2017), on hi havia més pop rock. Es pot observar una evolució cap a una certa maduresa. En aquest darrer projecte, he volgut copsar una sonoritat molt concreta, en la qual he cercat un estil intimista i proper. Vull que la meva música esdevingui un refugi, que convidi a pensar en un mateix. Suposo que, en certa manera, tots els cantants despertem emocions i sentiments”. Ho diue encetant la conversa la cantautora tarragonina Anna d’Ivori, nom artístic d’Anna Abad.
La cantautoria tarragonina promociona el seu disc ‘Ales de paper’
El grup que l’acompanya està format per Sergi Esparza, Adrià Mort, Gerard Roca i Jimmy Vidal. Aquest cop, però, també hi ha col·laborat al disc la secció de corda de l’Orquestra de la Universitat Rovira i Virgili (URV), sota la direcció de Miquel Massana, i el grup vocal ‘In Crescendo’. Val a dir, que a finals d’abril, els Anna d’Ivori van presentar Ales de paper al Teatre Tarragona. “Va ser un esdeveniment molt important per a nosaltres, i més si tenim en compte el context d’on venim, marcat per la pandèmia i les restriccions. Tots els col·laboradors en Ales de paper havien de ser-hi i ho vam aconseguir. Vam fer palès que la cultura és segura i que els espectacles es poden fer”, se n’alegra.
La tarragonina presenta deu cançons noves que s’han enregistrat als estudis La Vall, amb Marc Martin com a productor i Santi Maspons i Nacho Fisac com a enginyers de so. A més, Andreu Roig s’ha encarregat de les programacions musicals. Com descriu ella mateixa, Ales de paper és tot un seguit de “capítols sonors de la meva vida”. El perquè és ben senzill: “La música m’ajuda a superar els reptes que van venint, és com un element de superació. És un canal mitjançant el qual m’expresso i exterioritzo el que em passa pel cap, també parlo d’assumptes dels quals aprenc”.
“La música m’ajuda a superar els reptes de la vida”, diu la cantant
Assenyala, per exemple, la peça que dona nom al disc. Es tracta d’una composició delicada, de bressol, escrita per la lletrista Laia Pastor. “Ella estudia medicina i conviu, com a voluntària a l’Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu de Barcelona, amb diferents casos de nens amb problemàtiques diverses. La seva experiència va donar lloc a aquesta cançó que desperta tants sentiments”, completa. Al disc també s’hi pot escoltar una creació musical dedicada al seu germà (Moment de començar) o una en la qual s’hi parla de desamor (Cor valent), tot i que ho fa “sense drames; canto des de l’acceptació, des del saber estimar tot deixant anar, convido a relativitzar”, constata.
“Compondre m’ajuda a gestionar les emocions i em dota d’eines d’expressió”
Pel que fa al procés creatiu, Abad esmenta que és “fruit de la reflexió”. Els canvis en el seu entorn acostumen a posar en marxa les idees. “Compondre cançons m’ajuda a gestionar les emocions i m’ha dotat d’eines d’expressió”, insisteix. Amb aquest segon projecte, ha agafat les regnes i s’ha trobat “molt centrada”. “L’Orquestra de la URV ha aportat l’accent intimista que buscava amb un directe ideal; ens ho han posat tot molt fàcil.”
El disc es va anar elaborant durant més d’un any, inclòs un període de pandèmia
Entre el primer i el segon disc ha passat temps i la cantant explica que “va poder invertir-ne una mica per pensar què volia crear pròximament, fer autocrítica i trobar un moment de serenor per descobrir-ho”. Rere els vidres, doncs, el situa en plena “voràgine de la joventut, on ara hi observo força innocència”. El que ha assolit ara, ha estat “un timbre particular, on la veu i el piano destaquen com els vertaders protagonistes”, matisa. Van estar més d’un any elaborant Ales de paper i van viure tot el procés de forma intensa, COVID inclosa. “Hem hagut de reprogramar molts concerts, reformular actuacions i pausar-ne d’altres, però ha valgut la pena”, reconeix.
