“Han assassinat a Juli Cèsar.” Així comença la segona de les set cròniques que signa el mateix que escriu aquestes línies i que s’estan publicant aquests dies amb motiu del festival Tarraco Viva, dins l’activitat ‘Cròniques de la crisi’. Una notícia d’aquestes característiques no dona llibertat per començar d’una manera gaire diferent, però hi ha un repte: explicar tot allò que va passar la setmana del 14 de març de l’any 44 abans de Crist i fer-ho com si estigués passant avui.
Tarraco Viva juga amb l’espai i el temps per enviar un corresponsal a Roma, l’any 44 aC
Llenguatge periodístic per explicar fets històrics. Una humil investigació al darrera que li ha permès a un impregnar-se de la lògica romana (noms, ubicacions, calendaris…). I, com tota bona cobertura informàtica que s’apreciï, entrevistes amb els implicats i hores de conversa amb reconeguts historiadors d’aquí i d’allà, com Joaquín Ruiz de Arbulo i Vincenzo Graffeo. Aquest darrer, per cert, és qui ha fet les fotos amb què s’il·lustren les cròniques i ha col·laborat, d’aquesta manera, amb un festival en què hi duu més de quinze anys!
El periodista envia cròniques diàries en diferents formats
Com sabeu, la XXXIII edició del festival que es va estrenar dissabte i acabarà diumenge 30 de maig se centra en l’assassinat del dictador i en la conseqüent caiguda de la República romana, un fet que, ben entès, pot ajudar a explicar moltes coses de l’actualitat. I aquesta és la filosofia de Tarraco Viva: comprendre el passat per entendre el present. Ben mirat, enveges, punyals per l’esquena, fake news, amnisties i negociacions estan al nostre ordre del dia igual que ho estaven fa més de dos mil anys.
Conèixer què va passar el dia a dia després de l’assassinat a Cèsar i saber extreure’n el contingut romàntic de la narració de Shakespeare és el que us proposem a través d’aquest seguit de cròniques, que es publiquen cada vespre al web del festival i en diferents formats. Hi ha la crònica escrita en català i en castellà, a més de petits extractes en forma de podcast i de vídeo que, sens dubte, contribueixen a imprimir un caràcter informatiu dels fets. Per fer-ho, ens hem traslladat a Roma -ha estat un trasllat conceptual, però no ho digueu molt fort- a través del túnel del temps, i hem parlat amb les nostres fonts d’informació: des de magistrats i senadors a esclaus que ens posen al corrent dels rumors més sucosos.
L’aposta del festival per arribar a més públic: una investigació policíaca i un concurs a Instagram
‘Cròniques de la crisi’ és una de les novetats d’enguany amb què el festival vol arribar a més públics i explorar nous formats. Una aposta semblant i molt interessant són els petits vídeos que presenten l’assassinat del dictador com una investigació policíaca, així com un concurs de coneixements de la història romana al compte d’Instagram del festival. En qualsevol cas, ja no hi ha excusa per no gaudir de les propostes presencials i en línia d’aquesta edició per experimentar la sensació d’haver viscut en primera persona unes pàgines tan convulses de la història de Roma.
Aquí us deixem un tastet de l’última hora des de la capital de l’imperi:
Han assassinat a Juli Cèsar. Les primeres informacions apunten a una conspiració dels seus adversaris i alguns homes de confiança del dictador, que haurien aprofitat una assemblea del Senat al Teatre de Pompeu per acabar amb la seva vida quan no gaudia de cap protecció. Regna la confusió i apareixen els rumors, caldrà estar atent. Han arribat els Idus de Març i el cos de Cèsar jeu als peus de l’estàtua de Pompeu. Intentarem reconstruir els fets.
El dia ha començat amb un cel clar, és l’estació de Venus i fa un dia esplèndid. La temperatura marcava la proximitat de la primavera, l’època preferida pels romans, i aquest matí se’ls veia contents i animats per la festivitat d’Anna Perenna. A la casa del Cèsar, la Domus Publica, diverses fons es han avisat que Calpurnia, l’esposa de Cèsar, ha passat mala nit i es troba inquieta. Tornen els rumors d’un complot contra Juli Cèsar, tant habituals com sempre. Destaca la profecia d’Espurina: “En arribar els Idus de març, Cèsar correrà un greu perill”.
Com a periodista no puc donar credibilitat a rumors i pronòstics, però reconec que són preocupants. Fora de la Domus Publica, la ciutat bull com un dia qualsevol. Ciutadans romans vestits amb llargues túniques, algunes de colors llampants, i esclaus que segueixen els mestres amunt i avall. A banda i banda del Fòrum, la Basílica Júlia i la Basílica Emília s’alcen imponents com pocs edificis ho fan a Roma, i al centre de la plaça hi ha una tribuna amb una classe de set o vuit joves que escolten amb admiració com el mestre d’oratòria és capaç de raonar-los simultàniament una lògica i la contrària.
