Amb només 35 anys, Xavier Ribera és un dels tarragonins amb més projecció en el camp de la comunicació corporativa i la indústria química. Aquest diable i casteller que cada any puja a l’escenari per interpretar el Retaule de Santa Tecla és director de comunicació de BASF a Espanya i Portugal i té clar que el sector econòmic que representa s’ha d’esforçar molt per recuperar el crèdit perdut entre una part de la ciutadania.
El periodista tarragoní és director de comunicació de BASF a Espanya i Portugal
Periodista de formació, es dedica a la comunicació corporativa des de fa dotze anys: primer al Nàstic, després a l’AEQT (Associació Empresarial Química de Tarragona) i des del 2017 com a director de comunicació, relacions institucionals i sostenibilitat de la multinacional BASF a la península Ibèrica. Això suposa gestionar una vintena de centres de treball en les seves relacions amb les administracions públiques i els mitjans. A més, presideix el consell assessor de responsabilitat corporativa de la patronal Feique (Federació Empresarial d’Indústries Químiques d’Espanya). I tot plegat en un context marcat per l’impacte mundial de la Covid-19.
Forma part d’una generació de gent jove colpida laboralment per la gran recessió econòmica del 2008 i la crisi derivada de la pandèmia. Quina reflexió li comporta?
Probablement ens falta distància per analitzar l’impacte de les crisis que patim encara avui i se’m fa difícil arribar-ne a conclusions, però tinc clar que em sento un afortunat. Des de fa anys puc treballar en feines que m’apassionen i això em fa tenir una visió més optimista que la que pot tenir molta gent de la meva generació, marcada pel missatge que serà la primera que viurà pitjor que els seus pares. He tingut oportunitats professionals en moments en què la crisi feia fora moltes persones del mercat laboral i és lamentable que una fornada de gent molt preparada no tingui un present i un futur solvents.
Per què la comunicació corporativa i no en mitjans?
Quan estudiava ja em va interessar la comunicació corporativa, però la primera experiència va ser del tot casual, quan el president del Concurs de Castells del 2006, Miquel Vendrell, em proposa ajudar-los en la relació amb els mitjans. I l’experiència continua a l’edició del 2008. Però el punt d’inflexió, i fins ara de no retorn, és quan m’ofereixen portar la comunicació del Club Gimnàstic a partir del 2009.
Quina és la clau d’una comunicació corporativa eficient?
Emocionar. Això vol dir trobar un punt d’interès compartit amb el teu públic. En qualsevol organització hi ha fortaleses però també debilitats que has de poder afrontar. Es tracta d’arribar a l’altre i això passa per l’empatia, posar-te en el seu lloc i entendre el que pensa i per què ho pensa. Una empresa com BASF en un indret com Tarragona el que vol és mantenir una bona relació de veïnatge amb el seu entorn, que és molt heterogeni.
Què necessita comunicar la companyia a Tarragona i al món?
Hi ha una necessitat comuna, global. BASF lidera el sector d’una indústria química que representa una ciència amb responsabilitat en les respostes a les preguntes que el món es planteja avui. Reptes planetaris com el de l’emergència climàtica i el de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible fixada per les Nacions Unides. Davant d’això, la química investiga, troba solucions i les posa al servei de la societat. A Tarragona, l’empresa i tot el sector en general necessita, a més, generar una relació de confiança estreta amb el seu entorn.
Aquesta confiança s’ha esberlat els darrers anys, sobretot per l’accident mortal d’IQOXE i altres incidents?
Sí, cal reconèixer que la confiança s’ha esquerdat arran de l’accident de gener del 2020. La responsabilitat de la indústria és recuperar-la a partir de compromisos i fets. S’hi està treballant, però la recuperació de la confiança en la química a Tarragona no serà immediata, trigarà temps. Hem d’escoltar la gent, entendre què necessita i demostrar-los que la indústria és segura i beneficiosa per al territori.
(…)
Aquest és un petit fragment de l’entrevista a Xavier Ribera que publiquem íntegrament al número 47 del FET a TARRAGONA. La revista la pots demanar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
I si vols fer-te subscriptor/a del FET per només 30€ l’any, ajudaràs a consolidar aquesta aposta pel periodisme reposat i de qualitat. Fes-ho aquí sota i et portarem a casa un obsequi amb l’últim número.
