S’han retrobat al cap de 73 anys!!! Es van conèixer el juliol de 1948 de vacances al santuari del Miracle (Solsonès) i, tot i tenir unes vides força paral·leles vinculades a l’Església més propera als pobres, no s’han tornat a veure fins aquesta setmana a la Floresta. Francesc Xammar i Jaume Sayrach, dos homes nascuts en el si de famílies burgeses de l’Eixample de Barcelona que viuen en barris perifèrics, han compartit unes hores de reflexions i records.
La retrobada ha estat possible gràcies a aquest reportatge del periodista Germán Aranda, publicat al diari Ara, el passat 16 de gener. Qui signa aquest article el va llegir i va constatar que la trajectòria de Sayrach tenia molts elements en comú amb la de Xammar. Així que li vaig explicar al jesuïta de La Floresta i aquest, en recordar el cognom i l’estada al Miracle, va remoure cel i terra per trobar el vell conegut.
Francesc Xammar i Jaume Sayrach es tornen a veure al cap de 73 anys
Una carta certificada amb adreça a la parròquia del barri del Fondo, de Santa Coloma de Gramenet, va obrir el camí de la trobada. Un cop superada l’enorme sorpresa inicial -“Em va fer una il·lusió molt gran rebre la carta”, diu Sayrach-, les darreres setmanes s’han intercanviat els llibres que expliquen les seves experiències respectives i l’entorn dels barris obrers on han viscut sempre:
‘En el Fondo. Parròquia Sant Joan Baptista, Santa Coloma G. 1965-1979’
‘Francesc Xammar: dignitat i compromís a la perifèria de Tarragona’.
El capellà barceloní, de 91 anys, escriu a diari al seu blog ‘Capvespre’ i conserva la lucidesa i una memòria detallada d’aquell estiu de 1948: “El Francesc era el petit de la colla, ros, alt i simpàtic”. Després ja no es van tornar a veure, però el capellà del Fondo ha seguit la trajectòria del company retallant notícies de premsa que tenien com a protagonista un Xammar que ara suma 87 anys.
El jesuïta de La Floresta i el capellà del Fondo de Santa Coloma de Gramenet comparteixen trajectòries
Un amic comú, Andreu Pagès, ha estat el pont per fer possible la visita del capellà Sayrach al pis modest de La Floresta i el FET n’ha estat testimoni. “Aquesta retrobada és una manera de vèncer el temps”, descriu un Sayrach conscient que tots dos han treballat des de l’Església “amb la gent pobra i senzilla, la més necessitada”. Això no treu la “recança” que senten perquè veuen aquesta Església “massa lluny del món real”.
Procedents de famílies benestants, l’un va arribar a Santa Coloma de Gramenet el 1965 i l’altre a Torreforta el 1966. Van liderar manifestacions per reclamar carrers asfaltats, semàfors, escoles i altres serveis bàsics. Capellans obrers, combatius, crítics…enfrontats al poder i al costat dels seus veïns. I allà segueixen, “per fidelitat”.
Van ser capellans combatius reclamant serveis bàsics per als seus veïns
L’un va entrar com a independent en el primer Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet de la democràcia (1979), liderat per Lluís Hernández (PSUC). L’altre va entrar de regidor de la Candidatura Veïnal a l’Ajuntament de Tarragona el mateix any i va format part durant dos anys del govern encapçalat per Josep Maria Recasens (PSC).
Van fer política municipal en els primers ajuntaments democràtics
L’un va portar la lluita obrera de bracet de la seva feina a la revista Grama, que aglutinava els moviments veïnals de Santa Coloma, i va potenciar el naixement de l’Heura, el Centre de Normalització Lingüística d’una ciutat majoritàriament castellanoparlant. L’altre va canalitzar les seves reivindicacions a través de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona, i més tard va incidir a l’Amèrica Central de la mà del Comitè Oscar Romero.
L’un va rebre el Premi Ciutat de Santa Coloma l’any 2007 i va estar present en el seu emotiu 90è aniversari a la Biblioteca del Fondo, que compta amb un espai amb el seu nom. L’altre va rebre el Diploma al Mèrit Cívic de Tarragona el 2015 i el premi El Balcó d’Òmnium Cultural el 2016.
Tots dos creuen que l’Església ha d’estar al costat dels pobres, “amb el poble”
Dues trajectòries plenes de coincidències que es retroben al cap de 73 anys. El jesuïta de la Floresta i el capellà del Fondo surten a la porta del bloc ‘Encina’ aixecat a finals dels anys seixanta per deixar-se fotografiar. Expressen un somriure tímid però sincer davant la càmera i abans de deixar-los tranquils perquè comparteixin la jornada, em deixen anar un desig: que els sacerdots més joves surtin dels temples i que l’Església estigui “amb el poble”.
