Sobre l’esquelet de l’antiga facultat de Química i Lletres de la URV, l’Espai Jove Kesse s’obre pas com a gran punt de trobada de la gent que va dels 12 fins als 35 anys. Assessorament, orientació i cultura poden anar de la mà. “Què aspirem a construir, aquí?”, pensa en veu alta l’Isaac Fernàndez, un dels tècnics responsables de l’equipament. “Un refugi per als nostres joves”, resol, convençut.
Les converses informals i les alegres pintades als passadissos del Kesse no amaguen una realitat molt més delicada. “Molts dels joves que s’acosten a nosaltres no només busquen buidar la ment o involucrar-se en la cultura: sovint hi ha unes necessitats concretes molt més profundes”, detecta la Núria Boronat, tècnica de joventut. “Hi ha una necessitat d’assessorament, d’orientació, que algú els ajudi a encaminar-se cap als futurs adults que comencen a ser.”
L’equipament municipal ofereix un nou servei a càrrec d’un psicòleg per orientar els joves
Cada usuari del Kesse és una història, i ja diuen que cada història és un món sencer. “Nosaltres cada dia detectem necessitats molt diverses, des de bloquejos emocionals fins a maldecaps laborals”, explica l’Isaac, “i la nostra funció passa per escoltar-los i per trobar-hi solucions possibles”, raona. Deixa clar que “aquí no opinem, no jutgem, no vigilem”, i que si el refugi es caracteritza per alguna cosa és per la protecció i per la confiança. I, a partir d’aquí, començar a construir camins de sortida.
“A l’Espai Kesse tenim molt present que allò que fa tan particular el cas dels joves és que la pandèmia els ha trencat tot en una etapa vital d’experimentació, de descoberta, de presa de decisions, de transició cap al seu futur”, argumenta el Siscu Guirro, coordinador de programes i projectes juvenils a l’equipament municipal i un dels tècnics amb més experiència de la casa.
Critica, i molt, “la pressió afegida” que part de la societat i dels responsables públics han carregat a les espatlles d’aquesta generació bona part dels mals sobrevinguts. Demana seny i empatia. “Sembla mentida que alguns hagin oblidat que també van ser joves!”, s’exclama, molest.
Els tècnics expliquen que “la pandèmia ha disparat molt, en especial, les consultes sobre qüestions laborals i emocionals” entre els centenars d’usuaris del Kesse, i la Núria posa el focus en la formació i el treball com a grans cavalls de batalla. No ho apunta amb mirada condescendent, però sí visiblement preocupada.
Jordi Rodríguez: “Entre els usuaris del servei trobes molta desmotivació i por al futur”
“Un dels patrons més habituals és la combinació entre un context desfavorable i una baixa formació acadèmica”, exposa. “Això ens aboca a molt poques sortides laborals, és clar”, argumenta. “I a què aspirem nosaltres? Doncs a reorientar, a motivar, a fer tot el que estigui al nostre abast perquè els joves es reenganxin als estudis per tal de disposar de més eines per afrontar aquesta sortida al mercat del treball”, explica. La tasca és complicada, però pot significar la darrera taula de salvació per a desenes de persones que es troben en aquesta situació.
En aquesta direcció, l’Espai Jove aposta per tallers, xerrades, formacions i recursos adaptats per tal d’afinar el repte. En els darrers mesos, i ja emmarcada en el context de la pandèmia i de la postpandèmia, ha fet un pas endavant amb un nou servei d’assessorament als joves, anomenat ‘Kesse t’Escolta’, en què un psicòleg visita l’edifici dues tardes per setmana per tal d’entrevistar-se amb els joves de manera directa, discreta i confidencial. La iniciativa sembla haver arrencat amb bon peu.
“Sincerament, jo penso que els ajudo molt més amb l’escolta que amb la parla”, pensa el Jordi Rodríguez, psicòleg del servei. El despatx és petit, però les facilitats de ventilació el fan còmode. “El que volen els joves no és diferent del que volem la resta dels adults”, planteja: “Ser feliços”. I raona que “en aquest camí, apareixen un ventall d’entrebancs que els inquieten i no els deixen aconseguir-ho”. Persones amb problemes de persones. L’edat, al cap i a la fi, només és un marc, una pista, un context. Res més que això.
La pandèmia dispara les consultes sobre temes laborals i emocionals
“En els més adolescents trobes que el gran problema dels nostres temps és la desmotivació; en els més adults passa a ser la por al futur”, exposa el Jordi. “Un futur que angoixa, que no acompanya, i que no es veuen preparats per afrontar”, raona.
Reivindica la funció de refugi, de brúixola, on destapar totes les cartes sobre la taula i ajudar a ordenar les idees. “Sovint, els adults que venim de fora no acabem d’entendre que moltes persones joves el que necessiten és… que els tractem com a persones”, lamenta. Sense etiquetes, sense estigmes.
“La Covid-19 no és causant ni provoca res del que ens passa, però sí que actua com a multiplicador i com a amplificador de tot el que ja existia”, diu el psicòleg, que entén perfectament que s’hagi enlairat “una por col·lectiva al futur immediat”, però l’atribueix “al desconeixement” no només del món que quedarà, sinó també de les qualitats i de les emocions d’un mateix.
“Si un jove no s’entén ell mateix, les seves emocions, no sabrà què fer i es frustrarà”, explica. “Corre el risc de desconnectar, de perdre’s”, traça. Fa una pausa i es posa les ulleres com si mirés d’explicar-se millor. “És molt probable que tot aquest camí de patiment, del qual no en tenen culpa, ens el puguem estalviar amb un control de les emocions i amb un autoconeixement més sincer i més profund!”, resol, finalment. I és aquí on els vol ajudar.
