Dalt de l’escenari, tres cantants, un balancí de jardí i quatre plantes, una aposta sòbria que farà de decorat. Baix, al lloc que ocuparia l’orquestra, hi ha un piano i tot de professionals que ultimen els preparatius de l’obra. L’activitat és frenètica i tothom sap què li toca fer: la directora d’escena dona algunes indicacions, les regidores van atrafegades d’aquí cap allà i els cantants escalfen la veu i repassen el text. Som a l’assaig de la mundialment coneguda ‘Rigoletto’, una òpera del segle XIX escrita pel gran Giuseppe Verdi.
Assistim a l’assaig de ‘Rigoletto’, que implica a 130 persones del territori
Es tracta de la primera obra operística creada cent per cent des de Tarragona i per a Tarragona, amb professionals del territori i molt de talent amb pedigrí. ‘Rigoletto’ s’estrenarà el divendres 9 de juliol a les 22h al Teatre Auditori del Camp de Mart, en el que, de moment, serà l’únic passi de l’espectacle.
Carles Figuerola, cap de gestió tècnica de l’Ajuntament, s’ho mira tot des d’una de les butaques de l’auditori, el lloc escollit per l’estrena d’aquesta primera producció tarragonina, i n’està visiblement satisfet. Explica que, rere tot això, hi ha tres motius: “Buscàvem un revulsiu per la situació en què es trobava la indústria cultural i els seus agents, que ens servís per arrencar el Festival d’Estiu per la porta gran i, evidentment, demostrar que Tarragona ha d’estar al mapa de les produccions culturals”.
L’espectacle s’estrena divendres 9 de juliol al Camp de Mart i obre el Festival d’Estiu
I poca broma amb això, perquè impulsar una obra d’aquestes característiques és una aposta valenta pròpia de ciutats amb visió de futur. Posar en dansa els professionals i tècnics del territori, agrupar els millors músics, cantants i balladors, assegurar-se la confiança de la ciutat i omplir totes les localitats no és una tasca fàcil. Figuerola explica que, un cop trobada una òpera que fos coneguda i agraïda pel públic, es van centrar en crear dues noves agrupacions musicals (el Cor de l’Òpera i l’Orquestra de l’Òpera de Tarragona), reunir un grup de dansa i figurants i trobar gent vinculada al sector artístic, com Francesc Corbella, Montse Colomé o Pepa Hernández, tots vinculats a Tarragona d’una manera o altra.
Precisament, Montse Colomé és la directora d’escena de l’obra que s’ha agafat el compromís amb moltes idees innovadores i una important responsabilitat. Ella revisa els apunts, les partitures i fins i tot uns croquis virtuals de l’escenari: el temps corre de pressa i quan arribi l’orquestra ja no podrà donar tantes indicacions. “La nostra és una aposta contemporània per una obra de fa cent setanta anys, algunes coses les hem adaptat a les necessitats quotidianes”, diu ella, senyalant l’escenari. El decorat podria molt ben ser la terrassa d’un xalet o el jardí d’una mansió, el lloc on es desenvoluparà l’acció.
El baríton Àngel Òdena afronta el repte amb “goig i responsabilitat”
Però la columna vertebral del projecte ha estat Pepa Hernández, molt vinculada a Tarragona però actualment a Madrid. Acostumada a treballar amb tècnics coneguts i amb l’escenari tancat del Teatro Real, d’on és la regidora, Hernández es mostra plena d’il·lusió per aquesta adaptació tarragonina i per fer-ho, especialment, al Camp de Mart: “Ho hem preparat tot en cinc mesos, gaudim de moltes capacitats i tant de bo sigui la primera pedra per alguna cosa més”. A Tarragona tenim dos teatres, el potencial i l’interès de la gent, “però ens falta un pas més en la cultura escènica”, diu la regidora.
De l’escenari en baixa Àngel Òdena, conegut i reconegut baríton tarragoní. Li toca descansar la veu mentre els seus companys repassen passatges sense el seu personatge. Interpreta Rigoletto, el protagonista de l’obra, un bufó del duc de Màntua que es troba immers, sense voler-ho, en el segrest de la seva filla.
Pepa Hernàndez: “Aquest muntatge ha de ser la primera pedra d’alguna cosa més”
Òdena entoma el fet de tornar a actuar a Tarragona “amb molta responsabilitat i un goig molt gran”, i destaca la sorpresa dels altres cantants en arribar a la ciutat: “En veure l’auditori del Camp de Mart n’han quedat impressionats, no som conscients de l’espai que tenim”. Un vespre de juliol amb la llum de la lluna i sota la mirada de les muralles: un lloc envejable per estrenar el ‘Rigoletto’ més tarragoní.
Ple d’il·lusió, Òdena es mostra com un amant de les curiositats que és, i explica com el gran Alfredo Kraus va venir als terrenys que ara són el Camp de Mart a fer, precisament, la mateixa obra que s’estrenarà divendres, en el paper del dèspota Duc de Màntua. Al seu costat, Antonio Gandía, aprenent de Kraus, somriu i assenteix, avisant que serà “un honor” representar el mateix paper que el seu mestre, cinquanta anys després, al mateix lloc i amb les muralles de fons.
Carles Figuerola: “Volem posar Tarragona al mapa de les produccions culturals”
Però si l’organització de la primera obra de producció pròpia ja demostra perfil propi i l’aposta decidida per la cultura, els promotors reclamen la continuïtat del projecte. El cor, l’orquestra i fins i tot el cos de tècnics ja està creat, l’estructura està preparada per fer d’aquesta una proposta cultural més. “Hem posat les bases perquè això es repeteixi cada estiu, tenim empreses i entitats disposades i les entrades estan pràcticament exhaurides, això vol dir que hi ha interès”, remarca Figuerola.
En aquesta línia es manifesta Pepa Hernández, a qui li agradaria veure a Tarragona una oferta operística consolidada, com en d’altres ciutats de l’estat espanyol. “Fer òpera és un esforç molt gran, no totes les ciutats el poden fer. Costa diners? Sí, perquè és cultura”, reivindica ella. Tota subvenció que rebi aquest projecte serà una inversió per la ciutat, perquè ‘Rigoletto’ compta amb 130 persones del territori que treballen tant dalt de l’escenari com rere les bambolines.
Montse Colomé prepara un escenari d’ambient contemporani per a l’obra de Verdi
Al costat d’Àngel Òdena i d’altres grans espases de l’òpera nacional, com Sabina Puértolas, Antonio Gandía i Manel Fuentes, la venjança, la corrupció i el llibertinatge prometen ser personatges actius d’aquesta intensa proposta. L’amor, el poder i la força del destí són els al·licients d’aquesta obra de gairebé quatre hores de durada que demostrarà que Tarragona també s’ha de tenir en compte a l’hora de parlar de produccions operístiques pròpies. Però només la valentia dels responsables dirà si és una aposta que mereix tenir continuïtat o si tan sols haurà estat el somni d’una nit d’estiu.
Aquí teniu més fotos de l’assaig:
