Advertisement
Carregant ...

Tarragona estrena amb èxit la seva ‘òpera prima’

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Cantants, músics i tècnics, saludant el públic al final de l’espectacle. Foto: Jan Magarolas.

Tarragona s’ha estrenat com una ciutat que estima l’òpera i que, a més, la fa. Amb l’esperit de les grans ocasions i les reminiscències de quan no hi havia pandèmia, Tarragona s’ha vestit de gala per assistir a l’exclusiva estrena de la que ja és la seva ‘òpera prima’. L’auditori del Camp de Mart ha estat l’escenari aquest divendres a la nit de l’única funció de la versió tarragonina de ‘Rigoletto’, la cèlebre obra de Giuseppe Verdi que es va estrenar al Teatre La Fenice de Venècia fa tot just cent setanta anys.

Un Camp de Mart ple s’entusiasma amb la versió tarragonina de l’òpera ‘Rigoletto’

Potser el que mereixeria un debut d’aquestes característiques seria una crítica musical que la certifiqués com una estrena consuetudinària. Em sap greu, però és terreny desconegut per a mi i avui porto les impressions en primera persona d’un acte que transmetia la sensació de ser el principi d’alguna cosa, la rampa de llançament d’un projecte encara més gran.

L’actuació té marcades les deu de la nit d’hora d’inici, però els més previsors ja estan preparats a les portes del Camp de Mart amb molta antelació. Tot i això, les llargues cues per entrar fan acta de presència, amb gent empolainada que ha trobat en ‘Rigoletto’ una excusa per treure les millors mudes de l’armari. Potser el Camp de Mart no és el Teatre Tarragona, però l’ocasió bé s’ho val.

L’adaptació de l’obra de Verdi aporta modernitat, valentia, originalitat i talent de proximitat

Amants de l’òpera, ciutadans curiosos àvids de cultura i fins i tot algun arrossegat per la parella o l’amistat. La gran majoria, gent gran o de mitjana edat, tot i que algun jove es deixa veure entre la gernació. Avui serà una prova de foc per veure si l’òpera en directe és una afició factible.

De companyia ineludible, les muralles romanes s’alcen de fons i fan que l’estrena de la primera gran producció d’òpera de l’Ajuntament de Tarragona sigui encara més única. Els espectadors agafen posicions i ben poques cadires queden lliures (de les més de 1.200 a la venda). Està clar que l’aposta innovadora no és un salt al buit perquè compta amb la confiança cega dels tarragonins i tarragonines.

El públic en peu va aplaudir l’obra durant uns quants minuts. Foto: Jan Magarolas.

Puntualment a les 22h, la il·luminació de l’auditori crida l’atenció dels espectadors i anuncia que l’obra és a punt de començar. Els músics de la recentment creada Orquestra de l’Òpera de Tarragona prenen posicions i es fa el silenci. Ells tenen la primera paraula mentre, a l’escenari, unes grans estructures guarnides amb heura fan la funció de teló, se separen i comença la funció. Un gran jardí modern ens dona la benvinguda.

l’única funció de l’òpera compta amb més de 130 persones dins i fora de l’escenari

La d’avui és una versió renovada i quotidiana de ‘Rigoletto’, amb algunes llicències dels artistes que no canvien la història. Actors, actrius i cantants se succeeixen a l’escenari i fan gala del seu poder vocal amb una veu dominant que abasta tots els racons del parc. Ja he dit que la meva no seria una crítica musical, això ho deixo per qui en sàpiga. Un escenari envejable amb unes muralles de fons que no estan disposades a deixar córrer l’oportunitat de prendre part a la gran estrena, i que desapareixen dissimuladament quan el guió requereix recolliment i intimitat.

L’òpera, en plena representació, amb les Muralles de fons. Foto: TGN Cultura.

Hi ha una perfecta compenetració entre solistes, músics i el -també nou- Cor de l’Òpera, fruit de les hores i hores d’assaig que hi ha al darrere. Unes ballarines modernes i fins i tot un antic Mercedes-Benz descapotable trenquen definitivament amb Verdi i ens porten una adaptació que demostra valentia, originalitat i talent de proximitat.

Uns més que inoportuns focs artificials posen a prova la professionalitat i la capacitat dels artistes, fet que es compensa amb un públic major d’edat i bregat en molts espectacles. El d’avui és un públic instruït que coneix més enllà de l’ària ‘La donna è mobile’ i que sap quan ha d’aplaudir per reconèixer el paper de cada solista.

Les interpretacions d’Àngel Òdena, Antonio Gandía, Sabina Puértolas, Manuel Fuentes i Laura Vila fan pensar si els papers han estat escrits expressament per a ells, però la realitat és que el mèrit també és de les més de 130 persones que estan dalt i baix de l’escenari. S’ha cuidat fins el més mínim detall, fins i tot els subtítols del text que serveixen per seguir l’argument (que per cert, la vegetació impedia que part del públic els llegís).

El baríton tarragoní Àngel Òdena encapçala un repartiment de grans veus

Gairebé tres hores d’espectacle, descans inclòs, que graduen Tarragona com una ciutat que sap organitzar superproduccions operístiques -amb totes les lletres- i que ja desitja alguna cosa més.

Perquè qui digui que a Tarragona no hi ha activitats culturals menteix. Amb ‘Rigoletto’, el sector cultural ha posat les cartes sobre la taula, ha demostrat capacitat i enginy i ara reclama que la ciutat perdi els complexos per fer, d’aquesta, una proposta estable al calendari. S’ha evidenciat de la millor manera que Tarragona és capaç d’organitzar produccions ambicioses i que, per fer-ho, compta amb talent de quilòmetre zero, la sempre present confiança del públic i uns escenaris admirables.

El sector demostra capacitat de producció i reclama propostes estables

El Camp de Mart, precisament, amb el marc incomparable de les muralles, és un lloc perfecte pels espectacles de les tardes i nits d’estiu. Ara que busquem espais a l’aire lliure és el moment que l’Ajuntament inverteixi tot allò que sigui necessari per millorar l’equipament, visiblement degradat i amb mancances evidents en espai, prestacions, escenari, accessos, serveis i comoditat. Això és el que reclamen les companyies que el visiten. Tant de bo ‘Rigoletto’ i el Festival d’Estiu, tot just inaugurat, siguin el trampolí cultural que Tarragona necessita per entrar de ple al món de les produccions pròpies.

La representació operística obre l’edició del Festival d’Estiu de Tarragona 2021. Foto: Jan Magarolas.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *