El Casal Tarragoní, entitat fundada el 1957 per difondre les sardanes, es troba en una situació límit. No té prou recursos per pagar el lloguer del despatx que utilitza a la Cooperativa Obrera Tarraconense i sol·licita a l’Ajuntament la cessió d’un espai per intentar salvar aquest moment crític.
El problema d’arrel és que el Casal Tarragoní només compta amb 80 socis que aporten uns 1.300 €, insuficients per cobrir les despeses del lloguer, que pugen a 2.000 € anuals. El president Jordi Grau explica al FET que, tot i la bona predisposició de l’alcalde Pau Ricomà, no s’ha trobat una solució concreta.
L’entitat no pot pagar el lloguer d’un despatx a la Cooperativa per falta de socis
Grau planteja que puguin utilitzar un espai petit d’un equipament municipal, sigui un centre cívic o una llar de jubilats, “per desar-hi el material i poder fer-hi alguna reunió de tant en tant”. Reconeix que el nombre de socis és “irrisori” i que la majoria “són molt grans i no hi ha recanvi generacional”.
Com a president del Casal -en el càrrec des del 2002-, ha enviat una carta als socis explicant la crua situació econòmica i demanant si algú pot aportar una idea o proposta per trobar una nova seu social.
El Casal -que acull la Cobla Cossetània– rep subvencions de l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació, la Fundació Mútua Catalana, el Port i la Federació d’Aplecs de Catalunya que serveixen per mantenir un calendari d’activitats anuals: els aplecs de Tarragona (maig) i el Serrallo (octubre), el concurs de colles que s’organitza per Santa Tecla, i diverses ballades per Sant Jordi, la Diada Nacional i la Mercè.
El casal demana a l’ajuntament la cessió d’un espai en un equipament municipal
De fet, aquest any 2021 confien en poder recuperar les activitats sardanistes a partir de l’11 de setembre, però el problema del local és especialment delicat. Amb tants pocs socis es veu complicada una sortida a mig termini per una entitat que va néixer en ple franquisme per defensar la sardana i la cultura popular en general.
