Advertisement
Carregant ...

La recreació literària i visual de la Festa (s. XV i XVI)

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Autora: Clarisa Starling.

A les portes de l’inici del programa ‘Tecla 700’ per commemorar els 700 anys de l’arribada del Braç de Santa Tecla, des del FET a TARRAGONA seguim publicant textos i il·lustracions vinculats a la història de la Festa Major de la ciutat. Des del passat mes de setembre hi dediquem una secció fixa de la revista amb la participació d’escriptors i il·lustradors tarragonins.

El ‘Fet’ continua celebrant els 700 anys de Santa Tecla amb relats i il·lustracions inèdites

En cada número publiquem en exclusiva un relat i una il·lustració inèdites. En l’àmbit literari, hi han participat fins ara Òscar Palazón, Montserrat Palau, Magí Sunyer, Margarida Aritzeta i Maria Roig. I pel que fa a les il·lustracions, han anat a càrrec d’Adrià Ramírez, Alba Domingo, Alba Méndez, Núria Rubio i Sílvia Iglesias.

A l’últim número publiquem el relat de Tecla Martorell i la il·lustració de Clarisa Starling

Al número 48 del FET, actualment a la venda a les llibreries de la ciutat, trobareu el relat de Tecla Martorell  ‘Damassos, veles i enramades’  -ambientat a la Tarragona dels segle XV i XVI- i la il·lustració de Clarisa Starling.

Aquí teniu un tastet del relat que publiquem íntegrament a la revista (a la venda a les llibreries Adserà i La Capona):

Als inicis del que coneixem com a edat moderna, queden enrere les penúries de la pesta negra i la bonança treu el cap per la nostra ciutat. El rei Ferran autoritza l’habilitació definitiva del port, Tarragona té cardenal, obre seminari i amplia els límits de la ciutat emmurallada. Les incursions dels pirates a les nostres platges i l’aparició de diversos brots epidèmics enfosqueixen uns quants anys, però res fa perdre la devoció per santa Tecla.

A les portes de la festa major, els tarragonins esperen la festivitat que honora la patrona. Com passa per Nadal, s’aprofita el dia per posar l’olla grossa dins de la petita i se surt als carrers com s’acostuma a fer el dia de Corpus. Clatells nets, gandalles i faixes noves o mantellines de brodats fins trenquen la normalitat imposada per les labors diàries, els dinars senzills i les robes feineres. Pagesos, pescadors, botiguers, artesans, portuaris, nobles, cavallers, monges o capellans canvien les seves rutines. Les dones passen més estones a les cuines, rosteixen pollastres criats a casa o alguna guatlla caçada al vol. El fluid que raja de la bota del racó fa córrer l’alegria desitjant salut a tothom. El vi ranci acompanya postres humils i ensucrades. Els homes arramblen els pedrots del pas i, a paletades d’arena, dissimulen els clots dels carrers per evitar que una ensopegada posi en perill la relíquia exhibida. Les dones humitegen els carrers per apaivagar la pols que amb tota seguretat aixecarà la processó al seu pas. Els balcons llueixen damassos; els més cèntrics acullen espectadors de la tota ciutat i de pobles i masos que poden semblar propers, però que molts requereixen hores de carro. Rara és la casa que no acull algun familiar de fora. Potser algunes fadrines i alguns hereus trobaran parella i naixeran pactes que els unirà a Tarragona per sempre més.

(…)


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *