Quatre artistes de primer nivell mundial i un territori. La Catalunya sud —tan sovint oblidada— és l’escenari d’una proposta cultural excepcional. En una aposta clara pel turisme de proximitat, de qualitat i sense aglomeracions, el FET us convida a redescobrir els paisatges de Pau Casals, Antoni Gaudí, Joan Miró i Pablo Picasso. Quin lloc del món pot oferir aquesta suma de genialitats?
Ens decidim aquestes vacances per fer una ruta diferent i extraordinària pel Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Prop de casa. Una ruta en cotxe, a mida, per gaudir de paisatges, natura, cultura i gastronomia al nostre ritme. Sense presses. Respirar, agafar aire i deixar-se emportar per un cúmul de sensacions i colors. Del verd al blau passant pel vermell i el groc, com la carretera que traça la “G” del logotip que ens disposem a resseguir.
El Paisatge dels genis ens acosta a les obres de Miró, Picasso, Casals i Gaudí
Amb el vehicle carregat d’energia i moltes ganes d’aprendre i descobrir racons, viatgem per la costa fins a arribar a Mont-roig del Camp, a només vint quilòmetres de Tarragona. El primer destí és la finca Mas Miró, un dels cinc museus i centres culturals que configuren la ruta El Paisatge dels Genis.
Els altres equipaments són el Centre Picasso, a Horta de Sant Joan; la Vil·la Museu Pau Casals i la Casa Nadiua, al Vendrell; i el Gaudí Centre, a Reus. “Qualsevol d’aquests centres és ideal com a punt de partida per descobrir uns paisatges que inspiren, plens de contrastos i similituds”, ens explica Eva Martínez, responsable de l’Oficina Tècnica del Paisatge dels Genis.
Visitem Mont-roig del Camp, Horta de Sant Joan, El Vendrell i Reus
L’Eva és la persona del departament d’Innovació Turística del centre tecnològic Eurecat que gestiona i coordina aquest producte turístic, que celebra deu anys de vida. Així que decidim seguir els seus consells: “La millor opció és fer la ruta en dies consecutius; resulta més divertit i atractiu, s’aprecien millor les personalitats dels quatre genis, els llocs que els van inspirar, on hi van viure o on hi van fer llargues estades.”
Anar d’un indret a un altre al llarg de quatre jornades “permet gaudir de manera més intensa dels paisatges en un sentit ampli de la paraula, perquè t’apropa a la natura, però també a la gent, el caràcter, les tradicions i la gastronomia dels quatre municipis”. I la ruta, insistim, la pots començar i acabar on vulguis.
Arribem a Mas Miró, ubicat en una finca de 10 hectàrees de conreus ecològics. És aquí on fa just 110 anys Joan Miró va decidir dedicar-se plenament a la pintura. I el vincle emocional i familiar l’hi va mantenir durant 65 anys amb estades de tres mesos cada estiu.
Es tracta d’una ruta a fer per lliure, en contacte amb els paisatges que van inspirar als artistes
Al costat de l’antic corral, que fa les funcions de punt d’acollida, hi ha un marc de ferro amb les mides exactes del quadre original. Posem els peus on Miró va plantar el cavallet i contemplem el paisatge que va pintar mentre llegim el títol de l’obra —La masia—, l’any, la tècnica i el museu on es troba exposada. Aquesta mateixa sensació la podem reproduir en altres quatre punts del municipi: dos al poble, un a la platja i un altre a Sant Ramon, a 300 metres d’alçada.
El recorregut pel mas és autoguiat a través del telèfon mòbil. “Quan vam arribar aquí el 2011, la casa i el taller estava tal qual el va deixar el pintor el 1976”, remarca Elena Juncosa, directora de la Fundació Mas Miró, creada fa vuit anys per donar a conèixer el paisatge emocional de l’home i l’artista. Menjador, cuina, rebost, celler —s’hi projecta un audiovisual— dormitoris i sala d’estar amb mobles i mosaics als terres originals.
Ambient auster i senzill en la vida d’un dels artistes més influents del segle xx. A l’exterior, vinyes, oliveres i garrofers. A tocar del mas, el taller construït a finals dels anys quaranta. “Miró va demanar expressament que hi entrés molta llum perquè fos com treballar al camp”, apunta l’Elena mentre ens fa de guia i ens ensenya estris i elements d’inspiració de l’artista. El calendari penjat a la paret delata la seva última estada: setembre de 1976.
Com diu Yolanda Pérez, regidora de Turisme de Mont-roig del Camp, “no tenim les obres originals de Miró, però sí que tenim els indrets originals de les obres, els espais que van inspirar peces mundialment conegudes”. Entorns naturals i culturals “cada cop més demandats” en temps de pandèmia. En direcció a la platja pel barranc de la Pixerota i en direcció a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca per un camí ple d’encant acabem de tancar l’univers mironià, estretament lligat a la terra i la Mediterrània.
Després de Mont-roig, decidim seguir la ruta en direcció sud i apropar-nos fins a Horta de Sant Joan. Al Centre Picasso —situat a l’edifici renaixentista de l’Antic Hospital d’Horta— trobem la reproducció facsímil de tota l’obra que el pintor va crear en aquest entorn i amb la qual va immortalitzar els paisatges de la Terra Alta. Originals que es troben dispersos per museus i col·leccions privades d’arreu del món. “Tot el que sé ho he après a Horta”: la frase cèlebre de l’artista deixa clars els lligams profunds i les experiències viscudes en les dues estades, el 1898 i el 1909.
També aquí l’equipament cultural és el punt de partida per passejar pel nucli antic del poble i contemplar els indrets freqüentats i pintats per l’artista malagueny, com l’Hostal del Trompet i el Cafè de Vives. Després ens desplacem fins al convent de Sant Salvador, al peu de la imponent muntanya de Santa Bàrbara, un indret que també va captivar el pintor. Emblema arquitectònic i sentimental per a la gent del poble.
A cada municipi, un centre cultural és el punt de partida de nombroses descobertes
“El Paisatge dels Genis ens aporta visibilitat i projecció a través dels valors tradicionals i patrimonials —ens diu Aida Castro, regidora d’Activitats Econòmiques d’Horta de Sant Joan—, però també afavoreix noves oportunitats, reactivació econòmica i dinamització social” en un poble amb només un miler d’habitants.
Ens envolta un paisatge muntanyós i rural que Picasso ja pinta en la seva primera estada, que continua inspirant-lo un cop viatja a París i que el 1909 integra en obres d’estil cubista. L’excursió a la cova Picasso al Parc Natural dels Ports és un altre dels al·licients. Aquí, amb el seu amic Manel Pallarès hi va passar un mes en un estat gairebé salvatge. Uns llenços per pintar la natura van ser la seva principal arma per deixar-ne testimoni. Les Roques de Benet i les rutes en bici per la Via Verda per uns paratges encisadors ens obren un ventall de possibilitats que aconsellen allargar-hi l’estada o tornar-hi més endavant.
Nosaltres continuem avançant per passar del verd interior al blau marítim. L’etapa següent del recorregut que segueix la petjada dels genis ens apropa al Vendrell. A tocar del mar, a la platja de Sant Salvador, la vil·la museu Pau Casals es troba en obres aquest 2021. Núria Ballester, directora del centre, ens explica que s’hi realitza “una doble renovació: museogràfica i arquitectònica”. Ja tenim, doncs, motius per tornar-hi l’any que ve.
Amb molt més material audiovisual, s’hi reforçarà el discurs de Casals com un dels millors músics i directors d’orquestra del segle XX i com un gran home de pau. “Explicarem el seu llegat humanístic en relació amb la democràcia, els drets humans i la justícia social i el lligarem amb la situació actual”, apunta la Núria.
Mentrestant, podem gaudir d’uns jardins que traspuen ambient mediterrani. Un espai magnífic amb vistes a la platja i una galeria d’escultures de Josep Clarà, Josep Llimona i Martí Llauradó. Aquí t’imagines el violoncel·lista trobant la tranquil·litat necessària després de viatjar pel món, de concert en concert.
En una sala polivalent ens espera l’exposició temporal “100 anys de l’Orquestra Pau Casals. Excel·lència musical i compromís social”, produïda amb el Museu de la Música de Barcelona. Entre d’altres atractius, destaca la projecció de la pel·lícula més antiga amb el mestre com a protagonista dirigint l’orquestra el 1927.
Al poble del Vendrell es completa la ruta passant per la casa nadiua de finals del segle XIX i l’església on hi ha l’orgue barroc perfectament restaurat que Casals va començar a tocar de molt jovenet. Amb només vuit anys, ja sorprenia per la seva vàlua musical prodigiosa.
Som en un territori “de terra endins amb sabor de mar, envoltat de vinyes i camins per travessar a peu o en bicicleta”, en paraules de Bàrbara Peris, regidora de Turisme de la capital del Baix Penedès. Ideal per captar l’essència d’aquests paratges que van veure créixer un nen que va acabar sent molt més que un músic amb renom internacional: símbol de l’exili, dels represaliats per la dictadura franquista i del compromís amb el país i la llibertat.
La ruta aborda el tram final en un entorn més urbà. El darrer geni —que pot ser el primer o un d’entremig, segons les nostres preferències— és Antoni Gaudí. Com en les ocasions anteriors, l’equipament cultural és la porta d’entrada a l’obra de l’artista. En aquest cas, el Gaudí Centre incideix en l’última tecnologia audiovisual “per obrir els sentits i la ment a noves experiències”.
El Modernisme, l’arquitecte innovador i el personatge universal són els eixos al voltant dels quals descobrim la seva creativitat desbordant i també els paisatges que recorden “les textures, les formes i la lluminositat” de la seva obra.
La ruta de 4 dies suma atractius culturals, de natura i gastronòmics
Sortint del Gaudí Centre, una ruta ens apropa als espais sentimentals vinculats al geni: la seva casa natal i l’escultura que el representa en la seva etapa d’infantesa; l’església Prioral de Sant Pere, on va ser batejat; el campanar que el va inspirar per fer les escales de les torres de la Sagrada Família; l’escola on va estudiar i el santuari de Misericòrdia, lloc de devoció per al qual Gaudí havia de realitzar un projecte de reforma que no va tirar endavant.
Una altra possibilitat és el passeig per l’entorn modernista de Reus, en què destaquen molt especialment les obres de Lluís Domènech i Montaner (Institut Pere Mata, Casa Navàs, Casa Rull i Casa Gasull), elegants i seductores. Decidim fer la ruta per lliure perquè és fàcil de seguir: una placa identifica cada edifici triat, amb el nom, la data de construcció i el nom de l’arquitecte.
Dominique Ruiz, tècnica de l’oficina de turisme, subratlla “l’oferta cultural, comercial i gastronòmica de Reus estable tot l’any” com el complement ideal a la Ruta dels Genis. Pensa que aquest producte turístic “molt atractiu” suposa “una oportunitat de treballar en xarxa i de manera coordinada, d’intercanviar experiències i coneixements entre els centres d’interpretació”.
En la mateixa línia s’expressa Meritxell Roigé, presidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona: “La Ruta representa l’èxit d’un model de gestió coordinat, que cal consolidar i que ha d’entomar nous reptes, com el de fer-ne un reclam conegut pels mercats turístics exteriors.”
De moment, som els de casa els qui tenim l’oportunitat de descobrir una proposta que vincula els quatre artistes universals, units per un “territori privilegiat” —expressió coincident de totes les dones que ens han ajudat a fer la ruta i elaborar el reportatge. Acabem així aquests quatre dies de vacances per uns escenaris culturals, històrics i naturals plens de genialitats.
Més informació: www.elpaisatgedelsgenis.cat
