Preparant un llibre sobre els 50 anys d’Òmnium Cultural del Tarragonès, aquesta setmana escoltava la veu de Josep Sendra i Navarro en una entrevista realitzada per la companya Joana Zapata de cara a un documental que també commemora l’aniversari de l’entitat. L’entrevista la va fer el passat 19 de maig a casa del protagonista i té una durada de gairebé 40 minuts.
“S’havia de lluitar molt per la llengua perquè la volien fer desaparèixer. Ensenyar català era una eina de lluita contra els enemics de Catalunya”, afirma sense embuts en la conversa el llavors president del Casal Tarragoní i de la Cooperativa Obrera Tarraconsense. La frase expressa fidelment les idees d’un dels promotors de la delegació d’Òmnium a la comarca, que es funda el 1971.
“Ensenyar català era una eina de lluita contra els enemics de Catalunya”, deia en una entrevista recent
Sendra ens deixa després d’una vida dedicada a la defensa de les llibertats nacionals de Catalunya. Nascut el 1932, aquest tarragoní va ser conseller de l’ajuntament de Tarragona en el primer mandat de la democràcia (1979-1983), va ser el primer delegat del Govern a Tarragona i un dels ‘pares’ de l’Estatut de Catalunya de 1979.
Fill Predilecte de la Ciutat, Josep Sendra havia participat en nombroses entitats i organitzacions catalanistes. El 2015, en un homenatge que li va organitzar la Fundació Mútua Catalana, afirmava: “Fa anys que vivim en democràcia, però seguim patint escomeses hostils contra la nostra cultura i ens hem de defensar, mentre esperem assolir un dia la llibertat”.
Sendra ha estat un polític i activista cultural en defensa de les llibertats nacionals
Aquestes paraules, pronunciades davant de 150 representants del món polític i cultural tarragoní van quedar gravades a la pedra de l’Espai Muralla del Centre Tarraconense El Seminari durant l’acte organitzat per la fundació la primavera d’aquell any per donar suport al món de la cultura.
Sendra fou un destacat integrant del món associatiu els anys 50, 60 i 70 del passat segle, un moment especialment complicat i advers, com va recordar, per als drets i les llibertats dels catalans. Va estar implicat en nombropses iniciatives, des de la Llibreria de la Rambla, centre de trobada del món cultural local a la clandestinitat, fins al foment de la sardana a través del Casal Tarragoní.
Deixa un llegat de lluita, compromís i fidelitat al país. I això inclou la seva Tarragona, una ciutat que sempre ha vist “esmorteïda, adormida i poc lluitadora” en defensa dels seus propis valors.
