12.7 C
Província de Tarragona
Dimecres, gener 26, 2022

Paisatge esfereïdor

La divisió perfecta que deixa el foc en un camp de sègol.

Gairebé 1.700 hectàrees, la majoria de zona forestal, són les que va cremar l’incendi originat el 24 de juliol a la tarda en uns camps agrícoles de Santa Coloma de Queralt. Al llarg de tres dies i tres nits el foc va avançar imparable i va arribar a cinc municipis més: Les Piles, Sant Martí de Tous, Pontils, Santa Maria de Miralles i Bellprat. Els Bombers van donar per controlat l’incendi el 26 de juliol i fins aquest cap de setmana n’han estat remullant la zona per evitar revifalles. És el foc més important del què portem d’estiu, el pitjor des de l’incendi de la Ribera d’Ebre el 2019.

Visitem les terres cremades per l’incendi de Santa Coloma de Queralt

Ens hi hem desplaçat expressament per deixar constància visual de les desastroses conseqüències de la inclemència del foc. Resseguim el recorregut de l’incendi, guiats per l’estela de cendres, des dels camps de Sant Gallard, a tocar del naixement del riu Gaià. Aquest n’és el resultat.

 

 

L’incendi es va originar en un camp de blat, com aquests. Al centre de la imatge, Sant Gallard.
El riu Gaià actua de tallafocs natural. Foto: Jan Magarolas.

Avancem cap a l’est i, com l’incendi, passem de la Conca de Barberà a la comarca de l’Anoia. Bellprat resulta el municipi més afectat i on l’ombra del foc s’apropa més a les cases. Els veïns parlen de l’empremta que, de ben segur, l’incendi deixarà al poble i als voltants.

Foto: Jan Magarolas.

La vida no s’atura. Foto: Jan Magarolas.
Bellprat, amb la Serra de Queralt cremada i el castell al fons.

Ja a la Serralada de Queralt el paisatge és dantesc. L’olor de pi cremat acompanya el silenci que, de tan present, resulta pesant, corprenedor. Sota la mirada del castell de Queralt i l’ermita de Sant Jaume -supervivents col·laterals d’aquest infern a la terra tot i estar envoltats de vegetació-, el sol ens regala una estampa tan bonica com espantosa.

L’ermita de Sant Jaume, dels segles X-XII, intacta. Rere seu, el castell de Queralt.
Alguns reductes fumejants romanen a l’entorn de l’ermita.

La cara sud de la Serralada de Queralt.
Les formigues, les úniques supervivents del foc.

La cicatriu entre natura morta i natura viva.
La solitud de l’ermita, vista des del castell.

I per ajudar a fer-se una idea de la desolació que ens envolta, una imatge en 360º des del cim més meridional de la Serralada de Queralt. S’hi veu el castell i, amagada entre els pins, l’ermita de Sant Jaume.

Marc Colilla Hurtado
Creador continguts audiovisuals
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here