Carregant ...

Trencant estereotips de la comunitat gitana de la Part Alta

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Totes de les imatges de l’article són de Josep M. San Saturnino ‘Sansa’.

Una cultura molt propera i a la vegada desconeguda. Així és com defineix al poble gitano de la Part Alta de Tarragona el periodista Josep Maria San Saturnino ‘Sansa’, autor de l’exposició fotogràfica “giTanos-giTanes”. La mostra es pot veure del 12 d’agost al 9 de setembre a l’Espai Turisme, al carrer Major.

Què podem trobar a l’exposició? “S’hi aprecia un petit gra de sorra de les tradicions i els costums de la comunitat gitana de la Part Alta”, explica Josep Maria San Saturnino. Es tracta, doncs, d’una visió simbòlica dels gitanos tarragonins. La mostra és només el preludi. És previst que l’any vinent surti a la llum un llibre documental al voltant d’aquesta temàtica, que inclourà fotografies i textos “de la seva vida, costums, tradicions i origen”. “Al llibre ho explico més detalladament per capítols”, comenta.

El periodista i fotògraf ‘Sansa’ presenta una exposició sobre les tradicions dels gitanos tarragonins

A l’exposició, ‘Sansa’ s’ha centrat en 3 capítols: el llançament de pètals de flors al riu Francolí o a la platja del Miracle, la família i la Festa Gitana. Just a l’entrada de la mostra ens trobem amb cinc imatges sobre el llançament de pètals que fan les dones i noies de la comunitat gitana tarragonina el 8 d’abril. Un acte simbòlic que rememora l’èxode del poble gitano de l’Índia cap a Europa. També serveix per honrar els avantpassats, sobretot els que van morir a causa del racisme durant el trajecte.

Si ens endinsem a la sala ens trobem amb la temàtica de la família. “Per a ells ho és tot”, detalla l’autor de l’exposició. Per la cultura gitana, la premissa principal per formar una família és el casament. En concret, a la mostra, hi ha una dotzena de fotografies d’una unió matrimonial que es va portar a terme al Palau Municipal, on tenen lloc la gran majoria. Per a ‘Sansa’ aquest “és el tema principal de l’exposició”.

En tercer lloc, trobem imatges de la Festa Gitana que celebra l’Associació Gitana de Tarragona a la seva seu, al Cós del Bou. Curiosament, té lloc el dissabte següent de Sant Magí, malgrat que fa dos anys que no pot fer-se a causa de la pandèmia de la COVID-19. Els inicis de la festa es rememoren el 1980, tot i que posteriorment es va aturar i l’any 1992 es va reactivar. En total, s’han fet 11 edicions. Els actes comencen a mig matí i són oberts a tothom, tant a la població gitana de Tarragona i voltants i Catalunya, com als paios. Josep Maria San Santurnino explica, després de viure’n alguna, que la Festa “és una forma de presentar-se davant de la població tarragonina”.

Una trentena de fotografies no donen per poder mostrar tot allò que envolta la cultura dels gitanos de la Part Alta de Tarragona. “Per on començo?” (somriu), es preguntava ‘Sansa’ per triar-les. Per aquest motiu, es troba immers en finalitzar un llibre que contindrà entre 10 i 11 temes vinculats a la cultura gitana, amb les seves pertinents imatges, captades pel tarragoní. La proposta del llibre va arribar des de l’editorial Arola.

Cultura perseguida durant segles

Com s’explicava a l’inici de l’article, la cultura gitana és una de les grans desconegudes de Tarragona. A la Part Alta “fa segles que hi és” i, segons ‘Sansa’, “estan força integrats a la societat paia”. Josep Maria San Saturnino es lamenta que la ciutadania tarragonina “no té idea de quines són les seves tradicions i costums i té el prejudici històric que són com són”. “Ningú s’ha interessat a saber-ne més i la societat no ha tingut interès”, i afegeix que “la gent ens movem per estereotips formats des de fa anys”. Pel fotògraf, l’exposició i el llibre “pretenen donar a conèixer a la ciutadania de Tarragona com són els gitanos i la seva cultura”.

Els gitanos han estat des de sempre una cultura perseguida. Van arribar a Catalunya entre el 1415 i el 1425. En l’època dels Reis Catòlics, per exemple, s’implanta la primera llei antigitana. Es pretenia que deixessin de ser nòmades i que no parlessin el seu idioma. El 1749 Ferran VI va ordenar l’empresonament i extinció dels gitanos, un fet que provoca una migració de gitanos catalans cap a França. L’odi cap als gitanos segueix durant els segles dinou i vint i no és fins a l’aprovació de la Constitució Espanyola el 1978 que se’ls reconeix. “Sempre han estat perseguits només per les seves diferències, és una aberració”, critica ‘Sansa’.

Tot i que no hi ha dades concretes, es pensa que es van instal·lar a Tarragona cap al 1934, aproximadament. El primer cens oficial de població gitana a Catalunya no es produeix fins al 1746 i detalla que a la ciutat de Tarragona vivien 184 famílies censades. Actualment, hi viuen més de 200 persones d’ètnia gitana, a la Part Alta.

Donar a conèixer la seva manera de viure

Per a Josep Maria San Saturnino l’experiència amb els gitanos de la Part Alta “ha estat perfecta”. “Vivia d’estereotips i a mesura que m’he endinsat en la seva cultura s’ha generat una sintonia molt gran”, diu orgullós. A més, detalla que existeix “poca relació amb altres poblacions gitanes, ja que els consideren gitanos catalans i la seva llengua és el català”. En aquest sentit, el caló (l’idioma gitano) s’ha perdut per complet, a causa de la repressió patida, per una banda, i pel fet que no estigui regulat gramaticalment, per l’altre. ‘Sansa’ creu que la forma de fer del gitano català “ha canviat bastant, sobretot entre els joves”. “Fins i tot lliguen per les xarxes socials”, diu en to d’humor.

L’autor de l’exposició considera que els costums i tradicions de la comunitat gitana de la Part Alta de Tarragona s’haurien de donar a conèixer més. Diu que el seu treball “és només una petita part del que s’hauria de fer” i critica que en moltes ocasions “els tarragonins no fem res per apropar-nos a ells. No mosseguen pas i són acollidors”. A més, es tracta de persones vinculades a la cultura popular tarragonina. I és que són els portadors dels gegants Moros i el Negrito i la Negrita des de l’any 1800. Són els únics que ho fan i la tradició es passa de generació en generació.

‘Sansa’ té la intenció d’acabar el llibre com més aviat millor. Després,ja té al cap un altre projecte: “Un recull d’imatges no vistes de Tarragona”. “Les anomeno metàfores de Tarragona”, explica. Serà una publicació de fotografia conceptual sobre vistes i aspectes no apreciats de la ciutat. D’aquesta forma, el llibre buscarà “visions diferents de monuments i espais que sempre veiem de la mateixa forma, amb la intenció de buscar-hi un significat”.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *