Les primeres pàgines del programa de Santa Tecla ens recorden, cada any, les efemèrides que se celebraran durant les Festes. Enguany, a més dels 700 anys de l’arribada del braç de la patrona, hi trobarem un doble aniversari molt especial: els cinquanta anys de l’Esbart Santa Tecla i els trenta del Retaule, dues celebracions tan ineludibles que, de fet, protagonitzen la imatge de les Festes. Mig segle d’una entitat que va ser cabdal per la recuperació de la identitat festiva tarragonina i tres dècades d’una de les representacions més sentides i esperades de la seqüència ritual.
El Retaule de Santa Tecla passarà a fer-se davant l’altar major de la Catedral
I després de vint-i-sis edicions fent-lo de cara a la porta de la Catedral a l’espai que hi ha entre els bancs i l’entrada (hi ha l’excepció de l’any passat i dues més que es van representar al pla de la Seu), aquest cop els assidus al Retaule tindran una sorpresa. L’espectacle coreogràfic que explica la vida, conversió i martiri de la santa patrona es traslladarà, d’ara en endavant, al centre del temple catedralici, just davant del majestuós altar de la Catedral, sota la mirada de Santa Tecla. “És el lloc on sempre l’havia volgut portar el Jaume”, diu Rosa Llorach, presidenta de l’Esbart. Per qui no l’hagués conegut, Jaume Guasch i Pujolà va ser l’ànima de l’Esbart i de la cultura més popular de Tarragona, desaparegut aviat farà deu anys.
“La intenció hagués estat fer-ho pel 25è aniversari, però amb la simfònica que portàvem hauria estat impossible”, reconeix Jaume Guasch fill, que rebla: “El Retaule ja no és de l’Esbart, ara és de tota la ciutat; portar-lo als peus de l’altar és la nostra manera de reconèixer-ho”. El significat del Retaule de l’Esbart Santa Tecla, jugant amb la música i les formes humanes (està inspirat en les construccions de les Moixigangues), és el de representar les figures de marbre de l’altar prenent vida i acompanyant la patrona. El lloc escollit, per tant, és òptim. Per primer cop en trenta anys, el Retaule comptarà amb dues santes: la de l’Esbart i la de la Catedral. Estrictament, potser no es tracta d’un nou Retaule, però sí que és el més fidel al que va idear Jaume Guasch.
“Quan entres a una basílica com la nostra, les pedres et fan mirar amunt, és genial: l’espectacle anirà en sintonia amb la litúrgia i regalarà un moment mític”, vaticina el vicepresident de l’entitat, Lluís Gómez. Amb tot, el canvi d’ubicació no suposarà grans alteracions en l’espectacle, perquè seguirà el guió que van idear Jaume Guasch i el bisbalenc Francesc Cassú, amb la coreografia i la música, respectivament. El que sí que canviarà serà l’escenari, de dimensions reduïdes obligatòriament perquè s’ha de col·locar sobre l’altar, al creuer del temple.
El canvi d’ubicació porta reptes d’il·luminació i sonoritat del temple
La il·luminació és, a hores d’ara, la qüestió tècnica més important a què s’enfronten els responsables del Retaule. Lluís Calduch, director de l’espectacle des de fa una dècada, té el repte d’assimilar aquest espai nou i meravellós però “amb l’objectiu que sigui igual que el primer cop”. Representat a la nit, els vitralls de la Catedral no suposen gran problema, però el fet de no tenir la porta rere l’escenari, sí. La direcció vol aprofitar la presència de les figures de marbre de l’altar i que aquestes tinguin un paper important en l’espectacle: tot això depèn de la il·luminació.
“L’espai davant l’altar és reduït, treballem amb equips moderns i il·luminació led perquè el Retaule creixi però no deixi de ser el mateix”, afegeix Calduch, que reconeix que la sonoritat també pot ser diferent. “Fins el dia de l’actuació no ho sabrem, això”, l’experiència de l’espectacle en viu i en directe. I seva és la responsabilitat d’aconseguir que el Retaule tingui la mateixa qualitat, la mateixa emoció i el mateix sentiment a què ja ens té acostumats.
La nit 20 de setembre es veurà l’única actuació del Retaule amb l’aforament reduït
Com sempre, a l’escenari pujaran 21 persones: vuit dones, dotze homes i la santa. Davant l’escenari, la cobla estarà formada per 13 músics i el director. El dispositiu és el mateix de cada any, i el vestuari també (després d’haver-lo renovat per complet fa tres anys). Amb tot, la representació es farà un sol cop, com mana la tradició, la nit del 20 de setembre: “No ens hem plantejat fer més passis, però ens sembla impossible encabir-ho tot en una nit i poder mantenir les mesures”, resol Llorach. Ens haurem d’afanyar quan surtin les entrades, perquè l’aforament serà del 70% (sempre en funció de les restriccions).
A punt d’arribar als trenta anys de la representació, Rosa Llorach fa una mirada enrere. El Retaule de Santa Tecla va sortir del cap de Jaume Guasch quan va trobar una referència d’una antiga Moixiganga en tres actes a Tarragona, però va ser incapaç d’aconseguir més informació. “I així va ser com es va inventar el Retaule, a l’estil de les moixigangues de la Catalunya Nova, el 1991”, explica ella. La voluntat era representar la vida de la Santa a una ciutat que gairebé no la coneixia, però sense la intenció de repetir-ho cada any. I ja en duen trenta.
Des de llavors, l’acte ha canviat ben poc, només amb els homes i dones que surten a l’escenari. “Sobretot elles, que ho han tingut més difícil per quedar-se més temps que els homes”, remarca la presidenta, i afegeix: “Si trenta anys després seguim omplint la Catedral, és que alguna cosa hi ha; per l’Esbart es un autèntic orgull que Tarragona se l’hagi fet seu”. El Retaule és una comunió amb el públic, amb la ciutat i amb la gent de fora que se n’enamora. Ja ho deia, el Jaume Guasch pare: potser un dia l’Esbart deixarà de fer espectacles de dansa, però el carrer i la festa major no els deixarà mai. Així doncs: per molts anys, Esbart, Retaule, patrona i Jaume!
