Carregant ...

L’Esbart Dansaire prepara el retorn tecler al carrer

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Els balls dels Set Pecats Capitals, de Gitanes, de Pastorets i de Cossis, al local de l’Esbart Dansaire. Foto: Marc Colilla.

Els dies previs a Santa Tecla la ciutat traspua festa pels quatre cantons. L’Espai Salvador Fà i Llimiana, a l’estadi elevat de la plaça del General Prim, és l’íntim racó que els integrants d’una entitat històrica han trobat per assajar els seus balls de festa major. Entre l’església de Sant Joan i l’Institut Municipal de Serveis Socials, relegat a una cantonada de la plaça, es troba el local de l’Esbart Dansaire de Tarragona. Una placa austera n’anuncia la propietat.

Trobada i assaig dels balls de l’Esbart Dansaire poc abans de Santa Tecla

Avui, a més, és tarda d’assaig i la placeta ja presenta activitat. S’acosta Santa Tecla i cal posar a punt cadascun dels quatre balls que l’Esbart Dansaire porta al Seguici Festiu: el Ball de Gitanes, el de Pastorets, el dels Set Pecats Capitals i el de Cossis, tots ells recuperats entre el 1985 i el 2004 després d’una intensa recerca sobre els vestigis folklòrics de Tarragona. Demostrant que el planter puja amb força i amb una tradició ben arrelada a la identitat, els Cossis més petits arriben puntuals a l’assaig i amb ganes de fer sonar els seus cascavells.

Laia Gil, amb el barret característic, suma deu anys al Ball de Cossis. Foto: Marc Colilla.

Laia Gil, la monitora responsable de la secció infantil del Ball de Cossis, s’esforça en controlar l’ímpetu irrefrenable dels menuts que, malgrat tot, un cop comença la música semblen estar imbuïts per la coreografia. Els assajos de la versió adulta del ball van començar fa tot just un mes, mentre que els infants ja en porten dos. Gil, però, reconeix que enguany, amb la pandèmia, s’han vist obligats a canviar la rutina de cada any: “Altres cops fèiem dos assajos per setmana, però aquest ens convé no ser masses a l’assaig i ens hem hagut de repartir el calendari”.

Arnau Fà (Pastorets): “El Seguici torna a un espai i amb un teló de fons habitual, la plaça de la Font”

En la memòria col·lectiva quedaran aquells vídeos de la primera Tecla post-pandèmica amb què les entitats del Seguici van poder mantenir viva la flama de la tradició, però lluny del carrer i de l’emoció. Dos anys han passat des de l’última Santa Tecla típica que, traduït a l’Esbart Dansaire, volen dir dos anys sense practicar els balls de festa major. “L’activitat de l’Esbart l’hem salvat gràcies als contactes a les xarxes i a les actuacions d’altres llocs, per això esperàvem poder tornar aviat”, explica Jordi Solanas, un dels set pecats capitals que surten cada any al carrer.

Jordi Solanas amb la màscara de l’Enveja, un dels set pecats capitals. Foto: Marc Colilla.

Els Pecats, els Pastorets i les Gitanes, igual que els Cossis, fa setmanes que han reprès l’activitat de festa major. Primer amb els infants, on gairebé sempre s’han de tenir en compte els nous integrants, i més tard amb els adults, que no necessiten tantes proves. Els assajos dels balls parlats, en el cas de Pastorets i Gitanes, triguen més a tornar: “Normalment esperem a l’últim moment, perquè ens agrada agafar els temes més frescos de l’actualitat de la ciutat”, reconeix Arnau Fà, pastoret des dels cinc anys. És a dir, els guions s’estan escrivint ara mateix i sempre poden rebre canvis d’última hora.

Oriol Guinovart (Gitanes): “La gent ens vol veure i això dona molt de valor a allò que fem”

A hores d’ara ja dediquen entre un i dos assajos a la setmana, i la previsió és augmentar-los a mesura que s’acosti Santa Tecla. Però la pandèmia també els ha fet canviar el lloc d’assaig, habituats com estaven a fer-ho a l’interior del local. “Al Ball de Gitanes és inevitable el contacte i sovint, com més gran fem el ball, més lluït ens queda”, fa Oriol Guinovart, que duu quinze anys amb les cintes ‘gitanillas’. Una cosa semblant passa amb les Cossis, els Pecats i les corresponents Virtuts, on la distància és inevitablement curta.

Amb 20 anys als Pastorets, Arnau Fà és responsable dels dos grups: adult i infantil. Foto: Marc Colilla.

“Nosaltres anem doblement protegits, entre la mascareta i la màscara de la virtut o el pecat, que després hem de rentar bé”, reflexiona Jordi Solanas, i afegeix Laia Gil: “Als Cossis potser no tenim un contacte directe, però sí que notem que la relació entre integrants s’ha refredat; abans fèiem moltes bromes i abraçades, ara s’han d’evitar i això amb els infants ens sap greu”.

Laia Gil (Cossis): “No tindrem problemes d’espai perquè l’escenari serà més gran que habitualment”

Oriol Guinovart és una ‘gitanilla’ des de fa quinze anys. Foto: Marc Colilla.

Per això, la placeta que homenatja l’exdirector de l’Esbart, a l’exterior però lluny de les molèsties del carrer, esdevé el marc perfecte pels primers passos dels balls de festa major: els grups infantils i adults de Pecats, Gitanes i Cossis s’hi han traslladat sense pensar-s’ho. Des dels Pastorets, acostumats a l’exterior perquè el bastó i el parquet del local no fan bona combinació, asseguren trobar-se en una “mitja normalitat” i que, de fet, tots estan vacunats completament.

Els Cossis petits branden els cascavells com si estiguessin a l’Anada a Ofici. Foto: Marc Colilla.

Enguany, a més, hi ha un canvi important. Si bé els balls del Seguici Popular ja estaven acostumats a fer la funció de lluïment del matí del 23 de setembre en un escenari, aquest cop serà l’únic lloc on els podrem veure actuar. La presència al carrer serà substituïda per cinc tandes de lluïment entre la vigília i Santa Tecla en un escenari a la plaça de la Font, amb fins a 800 entrades gratuïtes en cada un. En aquest sentit, els integrants dels quatre balls de l’Esbart Dansaire valoren molt positivament aquest pas que ens acosta a la festa més habitual: “L’escenari serà més gran que els altres cops, pel tema d’espai no tindrem problemes”, assegura Gil.

Jordi Solanas (Pecats): “Netegem les màscares després de cada assaig”

L’escenari suposarà una dificultat afegida pels elements del bestiari o, sobretot, els nanos, més avesats al contacte directe amb els infants. Des dels Pastorets, però, Fà destaca que s’ha pogut aconseguir “que el Seguici estigui en un espai i un teló de fons habituals i amb una distribució del públic que ho farà més proper a un ambient de festa major.” En aquest sentit, l’existència de l’escenari no canvia gens la planificació de l’Esbart, mentre que els cinc passis de lluïment tampoc disten massa de les tres sortides que fa el Seguici al complet en una Tecla ordinària.

Assaig vespertí dels Set Pecats Capitals adults, a l’Espai Salvador Fa i Llimiana. Foto: Marc Colilla.

El que sí que trobaran a faltar, asseguren, és el contacte amb el públic. Enyoraran els jocs entre elements del Seguici a les pauses i que completen aquest aire de festa, de sentiment i “un punt de màgia per Santa Tecla”. Laia Gil intervé: “Mantenim la tradició i tenim moltes ganes de tornar als carrers, però no acaba de ser com ens agradaria, envoltats de tarragonins i en igualtat de condicions”, en referència a la reserva d’entrades. Entre familiars i desconeguts que formen part del paisatge festiu, els quatre dansaires coincideixen que aquesta recuperació és a mig camí entre la festa refredada de l’any passat i l’habitual: “Estarem a plaça i la gent vol veure’ns, s’està donant molt de valor a allò que fem”, manifesta Guinovart, de les Gitanes.

Trobaran a faltar el contacte amb el públic, però valoren positivament la tornada

Fora, a la plaça, diversos integrants ja es preparen per un altre assaig. Els Pecats i les Virtuts busquen les màscares corresponents mentre la música dels Cossis es repeteix una vegada i una altra. Els cascavells es deixen sentir com el preludi d’una Tecla encara per estrenar mentre, dins el local, els Pastorets repassen un altre cop els versos més punyents del seu ball parlat. Els esbarts són una part fonamental de la recuperació identitària que recorre la festa de dalt a baix i que distingeix aquest model tarragoní tan nostrat. I és que la veritable seqüència ritual de la festa comença quan les entitats engeguen motors i es posen en marxa.

Un pastoret repassa el guió del seu ball parlat, sota la direcció de l’actor Jorge Pérez de la Torre. Foto: Marc Colilla.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *