Està immersa en els preparatius del nou curs que tot just comença, però ha trobat un moment per rebre’m al local de l’Aula El Tecler, uns baixos amagats i discrets del carrer de López Peláez. Aquí és on, des de fa deu anys, Roser Olivé i Aymerich imparteix classes i comparteix la seva afició a la música amb els aprenents més petits. El dimecres 15 a la tarda, el primer dia de les festes de Santa Tecla, serà nomenada Perpetuadora d’Honor en el marc de La Crida en un acte que, per segon any consecutiu, serà al Passeig Arqueològic.
Serà proclamada Perpetuadora aquest dimecres per la seva tasca de formació musical dels més petits
Roser Olivé reconeix que va sentir “felicitat i molt de goig” en rebre la trucada de l’alcalde, per bé que no s’ho esperava en absolut. Música i pedagoga, li brillen els ulls quan parla dels seus alumnes: “Fa molt de temps que acompanyo infants, molts d’ells s’han fet grans i ja surten sols; per mi és molt important l’ensenyament i la dignificació dels instruments“. La mascareta li amaga un somriure entre sincer i juganer, enmig de la transparència que transmet. Al costat hi té gralles, tenores i tarotes, les seves particulars eines de treball.
De les moltes coses que consten al seu currículum de creacions i direccions, Olivé en remarca les més tarragonines, com l’Aula d’Instruments Tradicionals de l’Escola de Música de Tarragona. I és que la música més tradicional i popular i el nom de la Roser són sinònims indissociables al teixit festiu tarragoní. Qui no l’hagi vist mai al Seguici és que no s’hi ha fixat bé. Des de la seva direcció al capdavant del Tecler, la pedagoga ha donat a les Festes nombroses agrupacions musicals de gran qualitat. Sense anar més lluny, aquesta Santa Tecla veurem els seus alumnes acompanyant l’Àliga, la Cucafera, el Lleó i els Gegants, entre d’altres.
Olivé reivindica la música tradicional, sovint apartada: “Falta molta pedagogia i consciència”
Precisament, la tasca de Roser Olivé dins les Festes de Santa Tecla no s’entendria sense aquesta dignificació constant de la música popular i tradicional, aquella que sovint queda amagada per altres peces més recents i més conegudes. En opinió de la imminent Perpetuadora, darrerament s’ha equilibrat la banda sonora de les Festes tot i que segueix havent-hi “un abús de l’Amparito Roca“. Olivé afegeix: “Falta molta pedagogia, hi ha moltes altres músiques que s’han d’ensenyar perquè molts cops no en som conscients.” Pasdobles i peces noves sí, però sense abandonar la música històrica i ritual que va ser creada expressament per acompanyar els balls i entremesos.
Però l’agrupació més solemne en què participa Olivé es la Cobla de Ministrers del Consell Municipal de Tarragona, un honor que entoma “amb orgull i encant” des de fa 27 anys. Ella es troba molt a gust lluint els vestits vermells i els barrets llampants, sobretot durant el concert tradicional a la capella dels Sastres de la Catedral, “d’una sonoritat molt especial”. “Per nosaltres, els ministrers, és un ritual ancestral que sentim profundament, és com estar en uns altres temps”, explica ella, emocionada, tot reivindicant que l’agrupació es podria aprofitar en “actes protocol·laris de l’Ajuntament”.
Una novetat destaca, d’entre moltes, en el programa d’enguany. Per celebrar els set segles que fa que tenim el braç de la patrona entre nosaltres, la Cobla de Ministrers ha decidit adaptar el seu concert solemne i passar-lo a l’altar de la Catedral, dotar-lo d’una recreació històrica i donar-li un punt de misticisme. Amb un text de Pere Navarro i sota la direcció escènica de Marc Chornet, ‘Thecla 700’ comptarà amb dos narradors i la figura protagonista de Santa Tecla, amb una única funció la nit del 17 de setembre. Les entrades gratuïtes ja es poden adquirir per internet.
La Cobla de Ministrers prepara un concert sobre la història de Santa Tecla a través de músiques d’època
Olivé no amaga les ganes que té de parlar d’aquest nou projecte: “El concert vol explicar la història de la patrona des que va arribar a Tarragona, guarnit amb l’acompanyament musical dels Ministrers”, explica ella. De poc més d’una hora de durada, l’acte promet ser un al·legat a la història de la ciutat i a la música de cada segle: “Hem preparat peces d’èpoques diferents i d’altres que només estan documentades gràcies a un antic organista de la Catedral“, revela. L’objectiu és donar a conèixer la vida de la patrona en primera persona a través de vivències i curiositats i, sobretot, de la música.
Roser Olivé encarna una manera d’entendre la música i el reconeixement de Perpetuadora de les Festes és d’allò més escaient per ella i la seva tasca de pedagogia infantil. Si ens creiem de veritat que el futur de la Tecla està en els més petits, en la manera com viuen i entenen la festa, la funció de la Roser esdevé primordial des d’un punt de vista d’intercanvi generacional. “El meu objectiu és que tothom que vulgui tocar pugui fer-ho; a vegades penso que sóc massa exigent amb els infants però després els veig tocar al carrer i això m’omple d’orgull“, fa ella. I és que no hi ha res que perpetuï més les Festes que fer-les arribar als teclers més menuts.
[…] punt de vista tradicional i folklòric, i confereix més valor diferencial a les nostres Festes. Com reivindicava la Perpetuadora, hi ha un lloc i un moment per a cada música, i perdríem tot el valor de la nostra festa si ens […]