Carregant ...

El retorn de la il·lusió ‘teclera’ a les escoles

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La Cucafera visita el Col·legi Santa Teresa de Jesús de Tarragona. Foto: Clara Marquiegui

“Cuca-fe-ra, Cuca-fe-ra!”, cridaven il·lusionats els nens i nenes de l’escola Santa Teresa de Jesús de Tarragona, mentre l’element del Seguici donava tombs pel seu pati. Enguany, la ‘Santa Tecla a les escoles’ ha tornat i des del FET no ens hem volgut perdre la seva primera jornada en aquesta “nova realitat santa teclera”.

Acompanyem la Cucafera en la seva visita a les Teresianes

“D’acord, Clara, els “cucaferos” hem quedat a les 9:15h a la porta de les Teresianes, ens veiem allà?”. Així començava un bon matí de dimarts de setembre en el segon dia de tornada a l’escola pels més petits de la ciutat. A l’hora pactada, Sergio Del Rey, cap de colla de la Cucafera, i els seus arribaven amb una gran furgoneta que transportava la veritable protagonista del matí.

L’arribada de la Cucafera a l’escola. Font: Clara Marquiegui

Arribar. Descarregar-la. I triomfar. Tot i algunes cares de por, l’alegria i el sentiment de festa major estava a l’aire. I mentre els més petits, els d’infantil, començaven a col·locar-se per les grades del pati, Angeles Manero, cap de colla de la Cucafera petita, m’explicava que estan molt contents. “Contents, però encara més motivats, per tornar a participar en aquesta activitat i per tenir l’oportunitat d’apropar la nostra peça als infants de la ciutat, tot i haver hagut de reduir la quantitat de membres de la colla que podran sortir a acompanyar-la el proper diumenge”.

Els portants de la Cucafera han recuperat la motivació després de dos anys

Jonathan Jiménez, portant de la fera i exalumne de l’escola, era qui dirigia l’explicació. “Sabeu qui és aquesta d’aquí?”, els preguntava ell. “Sí, la Cucafera!!!”, exclamaven tots els nens i nenes del pati. I així s’endinsava en una interactiva explicació que engrescava als infants.

Els infants escolten atentament les explicacions de Jiménez. Font: Clara Marquiegui.

Resulta ser que la Cucafera és una barreja de tortuga, cocodril i drac, que obre la boca i tanca els ulls quan s’espanta. La llegenda explica que ve del Delta de l’Ebre i que, per allà als voltants del segle XIV, els homes s’aixecaven el barret en senyal de respecte quan la veien passar. I aquells que no ho feien, se’ls menjava. Una història fantàstica, veritat?

La Cucafera celebra enguany el seu 30è aniversari

Un cop explicats els punts més importants d’aquest element del Seguici, que enguany celebra els seus 30 anys, els portants la feien ballar i els nens i nenes xalaven com ja feia dos anys que no passava. Abans de la pandèmia, però, eren els infants qui participaven en l’acció de fer-la ballar. Ara, això ja no és possible, però tranquils perquè asseguts al seu lloc feien vibrar l’escola sencera al ritme d’un bon “Cuca-fe-ra, Cuca-fe-ra!

La Cucafera petita ballant al pati de l’escola. Font: Clara Marquiegui.

Acabada l’activitat amb els petits de l’escola, arribava el torn dels de 1r i 2n de primària. Aquí ja es distingien algunes samarretes de Santa Tecla i la interacció amb l’speaker augmentava. Crits d’alegria i d’ànims davant del ball de la Cucafera petita, i fins i tot un cartell de benvinguda a la fera.

La pancarta de benvinguda a la Cucafera. Font: Clara Marquiegui.

Dues rondes magnífiques i que, sens dubte, omplien d’alegria a tots els membres de l’equip. “És una sort poder tornar a les escoles i al seguici, tot i que sabem que serà diferent perquè hem hagut de repartir-nos en les diferents tandes i no podrem fer-ho tots junts, com ens agradaria”, afegia el portant de la colla, Jesús Martínez.

“És una sort poder tornar a les escoles i al seguici”

I mentre jo marxava rumb a escriure aquesta crònica que ara mateix esteu acabant de llegir, es preparaven els següents cursos de primària per baixar a veure la bèstia al pati de la seva escola. Uns quants nens i nenes més dels molts que podran gaudir d’aquesta experiència amb els diferents elements del seguici, en els propers dies. Ara només queda esperar que tot això acabi, com a mínim, amb la mateixa il·lusió que ha començat.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *