Advertisement Advertisement
Carregant ...

Una dècada a l’Olimp casteller

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El primer 5 de 9 amb folre (carregat) de la Colla Jove, a la Santa Tecla del 2011. Foto: ACN.

Vint-i-tres de setembre de 2011, diada castellera de Santa Tecla. Les quatre colles de la ciutat es donen cita a la una en punt del migdia a la plaça de la Font, espectadora d’excepció de grans fites castelleres i encara amb l’entarimat de fusta instal·lat. La Colla Jove Xiquets de Tarragona, ja d’entrada, tanca la pinya del cinc i hi enfila un folre: van forts. La plaça demana silenci en sentir les gralles i l’ocasió bé s’ho mereix perquè la supercatedral no s’hi havia vist mai. El castell (el 5 de 9 amb folre) puja remenat, comença a tremolar amb l’entrada de dosos i perd la forma quan l’enxaneta ja és dalt de tot. Primera aleta, les tres passes de la glòria, segona aleta i el castell fa llenya.

A les portes del 10è aniversari, reunim quatre components d’aquell primer 5de9f històric

“Només recordo enfilar-me ràpidament i sense ser del tot conscient del què feia, havia d’arribar tan lluny com pogués”, afirma Laura Lloses, enxaneta d’aquell castell. Amb nou anys i una delicadesa extrema, la Laura va coronar àgilment el castell repetint la seqüència assajada al local sense pensar-s’ho dues vegades, la seva missió era certificar que el castell quedava carregat. Amb la segona aleta, el 5de9f es va trencar per l’encaix entre quarts i quints sense admetre més defensa. “Ella era conscient que la segona aleta era molt important, amb una enxaneta que dubta un instant aquell castell no s’hagués carregat”, assegura Jordi Sentís, en aquell moment cap de colla dels liles i quart del castell.

El castell carregat arribava cinc dies després d’un intent desmuntat a la diada del Primer Diumenge de Festes i d’un intent fallit al Concurs del 2010. “La Colla tenia molta confiança en el castell perquè hi havia moltes ganes”, estableix Carles Ribas, cap de pinyes i primeres mans del folre. L’intent desmuntat previ els havia demostrat que el castell es podia defensar i que era factible. Míriam Álvarez fa uns anys que ha guardat la camisa a l’armari, però encara recorda les sensacions des del pis de quints: “Va començar a trontollar molt aviat i, en refilar l’aleta, ja sabíem que no el podríem descarregar”, explica.

D’esquerra a dreta, Jordi Sentís, Laura Lloses, Míriam Álvarez i Carles Ribas amb la plaça de la Font, escenari de la fita castellera. Foto: Marc Colilla.

Haver-lo ‘només’ carregat no li treia valor, perquè aquell castell era l’aposta morada de la diada, el primer de la seva història. Poc avesada a treure l’objectiu a la primera ronda, la Colla Jove va prémer l’accelerador només d’entrar a plaça, tenint en compte que uns dies abans havien utilitzat una sortida més conservadora amb el 3 de 9 amb folre que va quedar carregat. “Si tornàvem a sortir de tres i ens queia, la gent no ens ho perdonaria. L’objectiu era el cinc, després ja veuríem”, recorda Carles Ribas.

Jordi Sentís: “Si l’enxaneta hagués dubtat un instant, el castell no s’hauria carregat”

Així va ser com, després de carregar el seu castell més important, els liles van descarregar en segona ronda el 4 de 9 amb folre, per completar la diada amb un 3 de 9 amb folre només coronat. Una reacció pròpia d’una colla gran, puntualitzen els quatre castellers. “No érem una colla habituada a aquell nivell de desgast, entre les caigudes de la diada i l’esforç dels assajos”, apunta Carles Ribas, que també va ser successor de Jordi Sentís al capdavant de la colla.

Jordi Sentís i Laura Lloses, cap de colla i enxaneta en aquell primer 5de9f carregat. Foto: Marc Colilla.

El 5 de 9 amb folre, amb tot, era un castell amb història dins la Colla Jove. Ells havien estat els primers del segle XX en intentar-lo, al Concurs del 1994, en un moment en què el castell encara era considerat una quimera inassolible. Aquell cop van estar a punt de fer-se amb la victòria al Concurs. L’any següent, el 1995, van patir un accident molt dur amb l’estructura i el 1998 se’n van haver d’oblidar després d’una altra caiguda. Encara poc habituada als castells de 9, la Colla Jove xocava de cara amb la gran dificultat d’aquest castell.

El folre l’havien inventat de bell nou a base d’assaig-error perquè no hi havia cap altra colla amb qui comparar-se. “Que els Minyons de Terrassa el carreguessin després de la nostra caiguda va ser molt dur, ells tenien un creixement paral·lel al nostre, però havien fet més bé les coses”, admet Sentís. Això no va passar quan la Colla Vella de Valls el va descarregar. Les conseqüències de l’accident, sumades a un nivell casteller cada vegada menys assolible, van fer que la Jove perdés pistonada i arribés a perdre els castells de 9.

La Jove era la primera del segle XX en provar el castell, quan encara semblava una quimera

Altre cop al segle XXI, després d’una llarga travessia pel desert on va tocar fons el 2007, la Colla Jove va experimentar un canvi radical en la mentalitat i la metodologia d’assaig. Recuperar els castells de 9 els va donar un bagatge important de cara a plantejar-se, novament, el 5de9f, l’any 2010. “El desert ens va educar com a colla, sabíem quins passos havíem de seguir i vèiem que el castell era possible perquè l’havien fet quatre colles més”, expliquen ells. I rebla Míriam Álvarez: “El canvi qualitatiu d’assaig era important, així com la quantitat de proves; vam normalitzar posar quints a l’assaig”.

“Tornar a apostar pel 5 era una qüestió romàntica”, fa Míriam Álvarez

La tècnica d’aquells anys va haver de lluitar amb una opinió en contra dins la mateixa colla que contemplava el castell com una meta inassolible després de l’accident, calia canviar la mentalitat. Aquest corrent, per sort, era minoritari: “La majoria de la Colla érem nouvinguts i no arrossegàvem aquesta espina”, diu Ribas, amb camisa des del 2000. I així va ser com la Colla Jove va reprendre els assajos d’un castell que tenia travessat des de feia molts anys.

Míriam Álvarez i Carles Ribas eren una quinta i un primeres mans d’aquell castell. Foto: Marc Colilla.

“Tornar a apostar pel 5 de 9 amb folre i no pel 2 de 9 amb folre i manilles era una qüestió romàntica”, gairebé de justícia històrica, assegura Álvarez. La decisió de prioritzar el cinc folrat per sobre del dos emmanillat, segons expliquen, es va prendre després d’una setmana d’assajos entre les dues estructures, i van considerar ajornar l’assalt a les manilles, una dimensió desconeguda per a ells. El 2010, encara amb Jordi Crespo al capdavant, es van reprendre els assajos que van portar el primer 5de9f carregat a la Santa Tecla del 2011.

Va haver de passar més d’un any perquè la Jove es tregués definitivament l’espineta de la supercatedral, a la diada de Santa Teresa el 2012, al Vendrell. Una història pels amants de les casualitats castelleres: Laura Lloses, l’enxaneta titular del primer 5de9f carregat, no podia assistir a la diada del Vendrell i rematar la feina. “Vaig plorar molt, per mi el castell significava moltes coses, i de fet l’havia estat assajant fins poc abans”, lamenta ella.

Laura Lloses va ser la primera enxaneta en carregar-lo, primer, i en descarregar-lo, després

L’atzar va voler que la indecisió de la canalla fes baixar l’intent previ del castell, i que fos precisament la Laura qui descarregués definitivament el 5 de 9 amb folre en nom de la Colla Jove. Una estructura, per cert, on només ella repetia la posició, perquè els altres tres van canviar el lloc, inclòs el Jordi Sentís que va deixar de pujar en ser cap de colla. Dues supercatedrals, doncs, completament diferents.

Els quatre castellers des del balcó de l’Ajuntament, engalanat per aquestes festes de Santa Tecla. Foto: Marc Colilla.

A partir de llavors, i comptant el 9 de 8 estrenat per la Santa Tecla del 2012, la Colla Jove va experimentar un creixement exponencial a nivell social i casteller que els ha portat fins ara, amb estructures tan complicades com el 3 de 10 amb folre i manilles o els castells amb l’agulla. “Per nosaltres carregar el cinc va ser com treure’s el tap, vam fer un canvi mental que ens va permetre anar més enllà de la tripleta”, afirma Jordi Sentís. Començar a jugar amb els grans castells i trobar-se entre les colles que lideren el món casteller.

La història demostra per què el cinc folrat és el castell insígnia dels liles: són els que el van descarregar més cops abans de la pandèmia (trenta-quatre, catorze dels quals consecutius) i l’única colla que ha entrat al selecte grup de la ‘gamma extra’ sense el 2de9fm. “Hi va haver un moment que potser li vam perdre la por, però el respecte mai”, comenta Ribas, i afegeix Álvarez: “Ens l’havíem fet tan nostre que li coneixíem les mides i els moviments de cadascú, l’havíem memoritzat i hi podíem fer canvis”.

Carles Ribas: “Potser li vam arribar a perdre la por, però el respecte mai”

Aquell cinc folrat de la Tecla del 2011 va servir de revulsiu a la Jove per creure’s que hi havia vida més enllà dels castells bàsics de nou i que podien tractar-se d’igual a igual amb les colles més grans. Però també va servir per reafirmar Tarragona com a capital castellera, amb uns Xiquets que van descarregar el dos emmanillat només tres anys després, per Sant Magí: “A nosaltres ens tocava fer el 5de9f després del seu 2de9fm, anys abans hauríem tingut molta pressió per descarregar-lo”, reconeix Ribas, abans d’acabar. Deu anys d’aquell primer castell de gamma extra d’una colla tarragonina, que catapultava la Jove i la diada de Santa Tecla a l’Olimp casteller i que obria una nova i ambiciosa etapa a la llarga història dels castells a la ciutat.

El primer 5de9f descarregat de la Jove, el 2012 a la plaça Vella del Vendrell, encara amb els plataners. Foto: M. Neus Baena/Colla Jove.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *