Avui començo pel final i us diré que, després d’haver vist aquest diumenge a la nit el documental ‘700 anys i un dia’, m’adono de l’estima que li tinc a la meva ciutat i a la seva gent. Suposo que molts dels qui llegiu l’article us sentireu totalment identificats amb allò que sento jo ara: amor per la nostra Tarragona.
Vinc del Camp de Mart, de veure el documental dirigit per David Aymerich. Una obra que retrata amb molta cura totes i cadascuna de les peces que formen en l’actualitat la nostra Festa Major. Persones i associacions emblemàtiques que donen forma i color a les festes de Santa Tecla. En poques paraules, la seva gent, aquells que la mimen, la cuiden i la viuen des de dins, com molts tarragonins i tarragonines mai l’hem viscut o la viurem.
El documental ‘700 anys i un dia’ dona veu a les persones i entitats que cuiden la Festa Major
Per parlar una mica més sobre el documental, sense xafar-lo per a tots aquells qui encara no l’heu tastat, és molt interessant veure com entitats aparentment diferents, s’assemblen tant en les seves respostes. És a dir, per a totes “Santa Tecla” és sinònim de “festa” i una Tarragona sense Santa Tecla rep respostes com “malson”, “inimaginable” o, fins i tot, “una cosa que mai passarà”. Per tant, el sentit d’unió dins del Seguici és tan fort, que els diferents colors de samarretes i camises es queden en això, simples colors davant d’una perspectiva compartida.
També és important parlar del valor que tenen en la peça els primers records de tots i cadascun dels pals del seguici. Veure que parlem de tradició familiar, en moltes ocasions, però també d’un lloc de trobada amb les amigues o d’un espai en el qual treballar durant tot un any per poder-lo gaudir en uns intensos 10 dies. Totes les entrades a les colles són vàlides.
I, ara bé, que cada Santa Tecla és diferent ja ho sabíem, però potser des de fora no ho sentíem tant com ho senten tots ells des de dins. Que si relliscades pel carrer Major, patinades en els parlaments, seguicis sota la pluja o la superació de la por al foc des de les entranyes del Drac de Sant Roc. Milers d’històries que no només fan única i irrepetible cada festa major, sinó que donen un valor especial a les memòries de cadascuna de les famílies que s’amaguen rere cada element del seguici.
Les històries de la gent fan única i irrepetible cada Santa tecla
“Tant de bo tot tarragoní o tarragonina pogués viure una Santa Tecla des de dins”. Aquest era un dels últims desitjos que demanen els protagonistes del documental. Una forma de dir que la gent del seguici està oberta a continuar compartint la festa amb la gent de Tarragona. Que tothom hauria de viure-ho un cop abans de morir i que mai és massa tard, per molt que ho sembli.
I per a tots aquells que us hi apuntaríeu sense pensar-ho dos cops, us convido a veure ‘700 anys i un dia’ aquest dijous, dia de la patrona dels tarragonins, a les 15h a Tac12. Espero que a tots vosaltres, com a mi, us motivi a continuar parlant i explicant històries sobre la nostra ciutat i, sobretot, us faci adonar que les festes de Santa Tecla no serien res sense tota la seva gent.
