Segona estació del nostre ritual particular, enguany, adaptat. La solemnitat mana ser cada 21 de setembre a la plaça de la Font, novament l’epicentre de la ràtzia teclera. Aquest any, i per segon cop consecutiu, sense cap gegant preparat per arrencar. Puntualment a les 19h, els trompeters i els macers han sortit al balcó de l’Ajuntament i, sense esperar l’aplaudiment, han anunciat que era l’hora del Pregó. L’honorat d’escriure’l i pronunciar-lo ha estat, enguany, el baríton Àngel Òdena. Encertadíssim.
“La veu experimentada del baríton s’ha fet amb tots els racons de la plaça”
Després del pas protocol·lari pel Saló de Plens, l’alcalde i el flamant pregoner s’han fet amb la presidència del balcó principal i, amb ella, de la plaça sencera. El públic ha mostrat interès des del principi, callat i atent, preparat per saber què tenia Òdena per dir-nos. La veu experimentada del baríton s’ha fet aviat amb tots els racons de la plaça -poso en dubte que li hagués calgut micròfon- i a fe de deu que s’ha fet escoltar per petits i grans. Ha estat un recital.
Àngel Òdena ha aprofitat el paper solista i ha parlat de la seva Tarragona. D’una Tarragona que hauria de ser ecològica, ciutadana, sostenible, tecnològicament potent, cultural i orgullosa d’ella mateixa, d’una Tarragona que hauria de ser com la de tots. Magistral. Crec que val la pena prendre’s el discurs del pregoner com el d’un intel·lectual ciutadà, bon coneixedor del seu sector i una opinió a tenir sempre en compte en el món de la cultura tarragonina.
“Massa temps ens hem mogut en les aigües de la mediocritat, de la manca de talent, de la manca d’amor col·lectiu, on l’interès personal, legítim o no, ha passat per sobre dels altres -afirma Òdena-. Tenim moltes coses que ens venen donades: Clima, mar, sol, platges; un llegat històric insuperable. Però, hem sabut estar a l’altura de tot això que tenim? Doncs amb tota sinceritat, crec que no”.
Òdena: “Massa temps ens hem mogut en la mediocritat i la falta d’amor col·lectiu”
I a partir d’aquesta anàlisi, el pregoner emplaça els tarragonins amb aquest missatge: “Nosaltres serem, sens dubte, el que vulguem ser. Mirant-nos al melic no deixa que puguem avançar amb tranquil·litat i pas ferm cap a una societat millor; mirar-nos al melic fa que durant anys hàgim inventat que els nostres problemes estaven a 13 km. Segurament era més fàcil això que arromangar-se i anar a un despatx a 100 km o 600 km d’aquí on desgraciadament sense cap empatia decidien per nosaltres”.
Àngel, gràcies pel teu criteri i per no haver-te mossegat la llengua quan molts haurien optat per un pregó innocu i autocomplaent. Alcalde, heu aguantat esportivament el tipus amb les crítiques rebudes, feu-li cas!
“Ens hem de prendre el Pregó com el d’un intel·lectual del món de la cultura”
El públic assistent li ha donat la raó. Òdena i Ricomà han onejat l’antiga senyera fins a tres cops, com mana la litúrgia, acompanyats del Toc de Pregó dels trompeters. L’elegància de l’acte demostra fins a quin punt va ser encertat el canvi del Saló del Plens pel balcó principal, fent del Pregó una cosa propera i interessant. L’artista ha encès el coet que donava el tret de sortida a la tronada davant de centenars de persones que han omplert totes les localitats disponibles: l’acte d’avui era una prova de foc i s’ha demostrat que el sistema d’entrades amb ‘fiança’ ha evitat la imatge lamentable de cadires buides.
L’olor de pólvora i els xiulets s’han escampat com la veu poderosa del baríton, acompanyats del repic general de campanes, i s’ha anunciat a tota la ciutat, d’aquesta manera, que estem de Festa Major. La tronada s’ha reivindicat amb força i s’ha fet sentir dins dels cors dels presents com l’emoció més sentida, aliena als boicots estèrils, malintencionats i irrespectuosos amb la festa, la tradició popular i la ciutat. I no mereixen més atenció.
“L’actitud responsable del públic contrasta amb el de les autoritats, sense distàncies”
L’acte s’ha acabat amb l’Amparito Roca des de l’escenari. La sortida i l’actitud majoritàriament responsable del públic ha contrastat amb el comportament de les autoritats ignorant la distància de seguretat quan el públic havíem d’estar asseguts i separats. No és de rebut. M’hauria agradat poder incloure la Baixada a la crònica, però per segon 21 de setembre consecutiu les escales de la Catedral han quedat mudes. I com deia l’alcalde, comencem les festes de transició però amb la mirada posada, d’aquí un any, a la Santa Tecla total. Tarragonines, tarragonins, visca la Festa Major!
