Què seria d’un 23 de setembre sense castells? Amb el record encara present de l’any passat, novament la plaça de la Font ha estat testimoni d’excepció del darrer episodi del calendari del Ritual Festiu. En una espiral vertiginosa de recuperació de les tradicions, els castells no se’n podien quedar al marge i aquesta diada de Santa Tecla ha vist les primeres estructures bàsiques. Feia dos anys que ningú no s’enfaixava a la més tarragonina de les places.
“Santa Tecla ha deixat enrere el simbolisme per parlar del quan, el com i el per què del retorn”
Si Tarragona és la capital castellera del país -o una d’elles, si vols-, és per actes com els d’avui. Amb una puntualitat que, de tan britànica i habitual, n’hi podem dir tarragonina, les quatre colles castelleres de la ciutat s’han donat cita a l’epicentre tecler que és la plaça de la Font. Si els disset pilars de Sant Magí ens van ensenyar el camí, l’actuació castellera de Santa Tecla ha deixat enrere el simbolisme per començar a parlar del quan, del com, i del per què de la recuperació total dels castells.
L’hora tradicional d’inici de la diada són les 13h, ajornades enguany a les 14h per deixar temps a una Tanda de Lluïment que, per raons meteorològiques, no s’ha vist. Tot i l’entarimat, les pantalles, el material de so i les taules del públic ha quedat un espai al centre reservat als castellers. Els primers en entrar a plaça han estat els Xiquets de Tarragona, amb la canalla obrint la comitiva, i conscients de què vol dir trepitjar, de nou, la plaça de la Font. Trencant l’ordre d’antiguitat, els han seguit la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, els Xiquets del Serrallo i la Colla Jove Xiquets de Tarragona.
El so de les gralles amb el Toc d’Entrada a plaça ha petrificat momentàniament el temps i ens ha fet prendre consciència del dia històric pels castells a la ciutat, amb l’empatx que n’havíem tingut abans de la pandèmia. Les colles s’han col·locat als seus respectius llocs, tot i que el poc espai no els permetia estar separats del tot i s’han acabat barrejant. Una convidada excepcional, la mascareta, no ha pogut amagar les emocions: un cop a plaça, ja una victòria en si mateixa, han aparegut els primers somriures murris, prèvia del moment èpic.
“Els castells vistos tant se valen, l’important era el fet de tornar conjuntament a plaça”
La història reconeixia als Xiquets el privilegi indiscutible de ser els primers en tancar la pinya i enlairar el seu castell, seguits per la resta de colles. Els castells que s’hi han vist són el 3 de 7 per partida triple i el 4 de 6 amb l’agulla, a més de quatre pilars de 5. Però convindreu amb mi que això tant se val, perquè el més important era el fet de tornar a plaça i de fer-ho amb les quatre colles alhora. Totes quatre estructures han rebut un immens esclat d’alegria i l’aplaudiment unànime del públic. Les camises no han pogut amagar la pell de gallina en veure que el verd, el blau, el lila i el ratllat tornen a estar de moda a Tarragona.
Un 3 de 7 amb regust de 3 de 10 emmanillat, ple d’adrenalina reservada pel moment adequat i amb la llagrimeta de veure que era veritat, que els castells havien tornat. Pocs s’ho creien i molts revisàvem les imatges. Un xut d’autoestima immens que cimenta les bases del retorn de l’activitat als locals d’assaig i que ha estat possible gràcies al compromís de les colles, l’Ajuntament i la Xarxa Sanitària Santa Tecla.
“Un xut d’autoestima que cimenta les bases del retorn de l’activitat castellera als locals”
Només calien ganes de fer castells i la voluntat de fer-ho bé per tirar endavant la redacció d’un protocol i l’adopció d’unes mesures que fessin creïble un pla a llarg termini i assumible per tothom. L’objectiu no era la diada de Santa Tecla en si mateixa, sinó el retorn dels castells a tot arreu i amb les millors garanties. Es tracta de la primera pedra d’un llarg camí que es basa més en el seny que en la força, l’equilibri i el valor.
Amb tot just mitja hora de rellotge s’ha viscut un dels actes més emotius d’una Santa Tecla especial en molts sentits i que ha vist recuperar gran part de la tradició. Una diada que havíem començat mirant el cel per por a la pluja que, a més del Lluïment, s’havia emportat les matinades. Una Tecla on hem hagut de fer el cor fort per no pensar en l’Ofici i el Seguici, en l’esclat de l’entrada del Braç ni l’apoteosi de l’última baixada, així com l’epíleg de la Mercè, 24 de setembre, amb els pilars caminant, el Correfoc i el sentit ‘Visca Santa Tecla!‘. En definitiva, unes festes insòlites que prometen emocions fortes de cara l’any que ve.
I com que una imatge sempre val més que mil paraules, us en deixem un recull de vint-i-dues fetes per David Oliete a l’exhibició castellera de Santa Tecla, totes en ordre cronològic. Per la meva banda, acaben aquí les quatre cròniques dels dies més intensos de les festes, esperant que hagin ofert una mirada diferent, tot aportant sensacions i anàlisi. Gràcies per haver-nos seguit i glòria a Santa Tecla!
