“Y ahora todos para casa ¡y despejadme la zona!“. Potser no és el versot més famós però retrata bé el caràcter del seu propietari, segur que molts ja sabeu de qui es tracta. L’únic sergent de la Guàrdia Civil estimat de Tarragona i una figura indissociable del caràcter festiu i distintiu d’una de les nostres tradicions més seculars. Ell obre els braços deixant entreveure la porra i l’alcalde li respon: “Bravo, Blasques, Tarragona ya vuelve a ser una bassa!”.
Després de 33 anys a Dames i Vells, el sargento Blasques (Jesús Calvo) penja el tricorni
El sargento Blasques es jubila. Després de trenta-tres anys al Ball de Dames i Vells (vint-i-vuit dels quals fent de guàrdia civil), l’actor que el representa, Jesús Calvo, ha decidit penjar el tricorni i la capa i reservar-se un lloc entre bambolines, disfresses i maquillatges. Després de tant de temps, Jesús Calvo deu compartir més d’un tret distintiu amb el seu personatge. Els budells, diu ell. Costarà fer-se a la idea perquè ell és el sargento Blasques i el sargento Basques és ell, així de senzill.
Calvo s’ha atribuït com ningú la representació del braç armat del poder, i al costat del polític i l’eclesiàstic ens han ofert sempre una radiografia caricaturitzada de la Tarragona més profunda. S’ha apropiat dels trets més característics dels militars i els ha satiritzat amb respecte i admiració fins a fer-se seu el personatge més enèrgic del ball. Fins i tot el timbre de veu i l’accent li són inseparables. Tibat, seriós, sentinella permanent, posat recte i caràcter estricte, el sargento Blasques escatima en paraules i empatia perquè la seva fama de violent el precedeix.
Un petit homenatge al que ha estat l’home de l’autoritat a Tarragona
Res a veure amb el propi Jesús Calvo quan l’atraques als camerinos poc abans de sortir a escena. Potser segueix sent un home de poques paraules, però el seu posat afable i còmplice confondria el més veterà dels seus fans. L’actor es treu la capa i el tricorni -estris originals de fàbrica- i els traspassa, simbòlicament, a qui serà el seu successor a partir d’ara, Joan Sánchez. D’estatura més baixa i constitució atlètica, el nou actor ha de concentrar millor la ràbia i el verí del sargento Blasques. “Serà tot més condensat“, vaticina Calvo.
Sánchez entoma amb orgull la responsabilitat i reconeix la dificultat d’assimilar l’estereotip de Blasques que té la gent. Pel poc que l’hem pogut veure en acció en aquesta darrera Santa Tecla, Sánchez imita hipnòticament la posició corporal, l’entonació i l’autoritarisme, i es serveix del seu origen andalús per l’accent castís. Això, sense perdre l’oportunitat de transmetre-li al personatge part del seu caràcter.
“Blasques encarna una manera molt íntima de viure la sàtira i l’humor”
L’any del 40è aniversari de la seva recuperació (les primeres referències tenen, en realitat, més de cinc segles) el Ball de Dames i Vells s’acomiada d’una de les seves cares més reconegudes i que li ha donat més joc. El sargento Blasques és l’únic personatge immutable al llarg del temps (no així com l’arquebisbe ni l’alcalde) i el que ha canviat menys d’actor. Per això el comiat també es fa extensiu des de tota la ciutat de Tarragona per una manera molt íntima de viure la sàtira i el més àcid dels humors que ens ha ensenyat Calvo. I sargento Blasques, ja sigui fent de Vell, de Dama o des de la intendència, sempre a les seves ordres!
