L’experiència de viure a l’Índia ha canviat la visió de veure el món de Judit Algueró. Natural de Móra d’Ebre i tarragonina d’adopció, va aterrar al segon país més poblat del món el 2010, per casar-s’hi un any després. Al 2015, va començar a treballar com a tècnica de comunicació a la Fundació Vicente Ferrer a Anantapur per, posteriorment, ser-ne la coordinadora internacional en l’àmbit comunicatiu. Actualment, exerceix com a consultora a WordSkills International.
La periodista i consultora tarragonina viu al segon país més poblat del món des del 2010
Alterna Tarragona amb l’Índia. Així, gràcies al teletreball, es desplaça a Catalunya de març a octubre, mentre que la resta de temps se’l passa al país oriental. Allà hi conviu amb el seu marit (de nacionalitat índia) i també amb el seu fill. No enganya quan explica que aquest tipus de vida “és complicat per a una persona adulta, amb la sensació de no viure enlloc”. Tot i això, sempre remarca que té la gran sort “de conviure amb una família política índia que ho fa tot plegat més enriquidor”. Un esforç que li ha comportat tenir “un camp de visió molt diferent del d’algú que no ha sortit de la seva àrea de confort, coneixent noves cultures amb una visió molt diferent de la nostra”.
“Índia és un país de contrastos: molta pobresa i una classes mitjana que creix”
Podem dir que la Judit fa molts anys que coneix món. Just acabar el màster sobre periodisme internacional al Regne Unit va tenir l’oportunitat de participar en una beca audiovisual de la Cort Penal Internacional per fer el salt al Tribunal Especial per al Líban, de La Haia. Dues oportunitats laborals que van fer que “aprengués com funciona el món i les polítiques internacionals”. “Coses que em pensava que eren molt senzilles, no ho són tant. Parlem de problemes complexos on no hi ha solucions fàcils”, comenta.
Poc després, Algueró va fer el salt a l’Índia. Un país en el qual “hi té una relació personal”, gràcies al seu marit. A la Fundació Vicente Ferrer hi va estar dos anys amb l’objectiu de donar-la a conèixer al país. “Volia treballar sobre el terreny”, comenta. Així les coses va tenir l’oportunitat d’ampliar el seu coneixement sobre desenvolupament i de treballar amb el fill i la vídua de Vicente Ferrer, “gent amb una saviesa especial i bagatge increïble”.
Actualment, i també des de l’Índia, la Judit treballa per al secretariat internacional de WordSkills, una organització que “promou la formació professional” junt amb els ministeris d’educació de diversos països afiliats.
Un país en vies de desenvolupament
L’Índia és un país de contrastos. Molt religiós (amb l’hinduisme com a religió preferent, seguida del budisme, l’islam i el cristianisme) i d’extrems en referència a la riquesa i la pobresa.
Algueró veu l’Índia com un país “complex”, tot i que “ha millorat molt en tots els indicadors en els darrers 15 anys”. Deixa clar que a causa de l’ampli gruix de població “els nombres absoluts sempre guanyen en totes les estadístiques”, però que l’evolució existeix amb una classe mitjana “que està creixent”. No amaga que “hi ha moltes problemàtiques i desigualtats”, tot i que només és una cara de la moneda. “Existeix la pobresa, però també hi ha el vessant d’una Índia moderna. La qüestió és qui hi té accés, ja que sempre és un percentatge baix”, referma. En aquest sentit, valora que la meitat dels directius de Sillicon Valley “surten d’alguna de les seus de l’Indian Institute of Technology” repartides al país.
L’Índia ha patit una de les onades més fortes de COVID-19 en els darrers mesos. Actualment, és el segon país amb més casos confirmats, només per darrere dels Estats Units. Una situació que “va tenir una repercussió molt gran”. El problema, per Algueró, és que se’n van sortir “massa bé de la primera onada”. La població va tornar a la normalitat. El govern indi va plantejar que els ciutadans “tenien una genètica superior favorable a la immunitat” i es va pensar que “es tractava d’una crisi d’altres països”. Amb la mutació del virus el país estava poc preparat i, en paraules de la tarragonina, “es van desaprofitar molts mesos per avançar”.
Un altre dels problemes principals a l’Índia és la contaminació. Els darrers estudis detallen que 35 de les 50 primeres ciutats contaminades del món són al país. Una situació “molt preocupant” per la Judit, sobretot “quan tens un nen petit”. Tot i tenir residència a Delhi es troben vivint actualment a la zona del Caixmir, on la “qualitat de l’aire és molt bona”. A llarg termini pretenen tornar a la capital per escolaritzar el seu fill, malgrat que la pol·lució de l’aire “ens frena”.
Algueró també explica que hi ha una “discriminació de gènere que no es pot minimitzar”, però que s’ha d’agafar sempre “des de la perspectiva de l’ampli nombre població”. Així, la tarragonina referma que “tornem a parlar de dues cares”, amb “casos aberrants de violència vers nens i dones, per una banda, i figures polítiques femenines que ja ens agradaria tenir a Catalunya i Espanya”. A més, realça que “cada cop més la dona està entrant al món laboral”.
Tarragona, caminar i el mar
La Judit no dubta ni un moment quan és preguntada pel que troba a faltar de Tarragona: “El mar, sense cap mena de dubte”. A més del clima, els amics i Santa Tecla. Tampoc s’oblida d’una situació que podria ser d’allò més quotidiana, però impossible a l’Índia, com és el “poder anar caminant a tot arreu”. “Sortir de casa i anar per la vorera sense pensar que posaràs el peu en un forat seria un autèntic plaer”, diu entre somriures. Caminar per l’Índia és una missió complicada, amb voreres totalment irregulars, la presència de vaques, trànsit massificat o superpoblació, entre molts d’altres inconvenients.
Ara com ara, la tarragonina resident a l’Índia no té un pla de futur definit. “El meu pla és intentar viure el dia a dia i anar fent tal com surtin les coses”. És evident que li agradaria tornar i tenir una vida “més senzilla”, però ho veu “complicat”. Qui ho sap. Com li va passar fa uns anys a la Judit, la vida dona moltes voltes.
