12.5 C
Província de Tarragona
Dilluns, novembre 29, 2021

Quan un àpat pot canviar una vida

Les germanes Quílez rebran aquest dimarts el títol de Filles Adoptives de Tarragona. Foto: Josep Gallofré.

La barra de l’antic restaurant ‘Los Gemelos’ de Bonavista sempre es troba atapeïda de caixes i palets plens de menjar. Llenties, arròs, galetes i un llarg etcètera. Es tracta de la seu del menjador social dels barris de Ponent gestionat per l’Associació Joventut i Vida, coordinada per Encarna i Raquel Quílez.

Les germanes Quílez són les ànimes del menjador social de Bonavista. L’objectiu del projecte no és altre que oferir un àpat a tothom qui ho necessiti, en favor de les persones excloses i vulnerables i actuant especialment amb la joventut i les famílies amb dificultats.

Les germanes quílez, del menjador social de bonavista, reben el títol de filles adoptives

Són les 12 del migdia i ja comença a haver-hi moviment a les seves portes. Els voluntaris s’organitzen per tal que a ningú li falti de res. Atenen més de 500 persones de diferent forma, ja sigui oferint el menjador, entregant lots d’aliments o portant-los a domicili. Un nombre d’usuaris que s’ha incrementat arran de la pandèmia de la COVID-19. “Ens ha entrat molta urgència social en els darrers mesos”, explica Raquel Quílez, gerent del menjador, la qual detalla que “no actuen només amb gent de Ponent, sinó tota la que ens deriven des de Serveis Socials”.

Un dels voluntaris entrega el menjar preparat per dinar

ERTOS, retallades i, en resum, gent que ha vist aturats els seus ingressos. La Raquel argumenta que “molta gent ha deixat de cobrar i vivien al dia”. “Per sort hem pogut ajudar-los perquè tenim molt de suport”, esplaia orgullosa. La ciutat s’ha bolcat amb la iniciativa “com mai havíem vist”. La gerent del menjador aplaudeix que “hem tingut aliments i mans suficients per proveir a tothom i, a més, no hem tancat absolutament ni un dia”.

Servint àpats des de 2013

El menjador social als barris de Ponent va obrir l’any 2013 amb motiu de la crisi del totxo. “Va afectar molt al barri de Bonavista, ja que gran quantitat dels veïns treballaven en el sector de la construcció”, explica la Raquel. En aquell moment només repartien aliments, però ho van considerar “insuficient” i van tirar endavant la iniciativa i treballar “de forma més enèrgica”. “Volíem que tothom tingués menjar calent cada dia i una dieta equilibrada, ja que per a molts era complicat adquirir segons quins tipus de productes”, diu Raquel Quílez.

Quílez deixa clar que en molts casos el menjador social s’associa “al sense sostre o a una persona sola”, però que des de l’associació s’abasteix també “gent gran i famílies amb menors a càrrec”. “No dinen al menjador, però s’ho emporten i així ens assegurem que tenen una correcta alimentació”, comenta la gerent. En aquest sentit, se’ls lliuren aliments que els serviran per als quatre àpats del dia: esmorzar, dinar, berenar i sopar. A més, els divendres se’ls entrega un lot amb aliments afegits.

La idea del menjador social és personalitzar els àpats depenent de les característiques de la persona. Així, per exemple, a les persones que viuen en pitjors condicions se’ls dona una alimentació molt adaptada i que no s’hagi necessàriament de cuinar. També per aconseguir un estalvi energètic.

La COVID-19, un moment per reiventar-se

La crisi sanitària de la COVID-19 va ser tota una “reinversió” per al menjador social. Van haver de tancar el menjador físic per oferir els aliments envasats. Una iniciativa que es manté actualment tot i que esperen “tornar a poc a poc a omplir les taules”. “Sempre treballen en funció del que ens trobem, sense tenir un format establert”, expressa la Raquel.

El cuiner del menjador social prepara els envasos amb el menjar que s’entregarà

La Raquel Quílez té molt clar que el menjador “no és un servei, sinó un lloc perquè la gent trobi pau a les seves necessitats”. “Volem que se sentin acompanyats i protegits. Sempre els dic que a partir d’ara no tindran problemes amb l’alimentació”, expressa. Els fa veure que es tracta “d’una situació temporal”. Tot i això, admet que existeixen “situacions cròniques”. Així, no només existeix el vessant alimentari, sinó també un acompanyament “emocional i existencial”.

La solidaritat dels veïns, clau per al projecte

“La voluntat solidària del barri és el que ens ha fet arribar fins aquí”, explica orgullosa la Raquel, ja que “si no fos per la gent i les entitats que ens ajuden, no seria possible”. “Nosaltres només som intermediaris i sabem que quan hi ha una necessitat el telèfon no pararà de sonar”, diu orgullosa la gerent del menjador social.

Les dades d’atenció del menjador social de Bonavista parlen per elles mateixes: “Si el 2019 vam assistir 519 persones, el 2020 van passar-ne per aquí més de 2.000”. Malgrat tot, a la Raquel mai li va passar pel cap “que no arribaríem”. I tot gràcies al voluntariat i al suport que van rebre. Ara s’apropen les festes de Nadal i no dubta que hi haurà un gran suport. I no només en l’àmbit alimentari, també en campanyes de recollida de joguines, per exemple.

La gerent del menjador social treballa constantment per recollir els aliments que s’entreguen cada dia. El Banc d’Aliments n’aporta en grans quantitats cada setmana, també des de la Unió Europea. Els supermercats són un dels protagonistes en aquesta iniciativa, ja que donen tota mena de menjar que, per diversos motius, no es pot vendre al públic o es troba a punt de caducar. Així mateix, diversos cops a l’any també organitzen iniciatives al barri de bracet amb Càrites.

Les donacions anònimes també són de gran importància per a Raquel Quílez. “Cadascú participa amb el que pot i fins i tot els restaurants de la zona posen el seu gra de sorra”. De fet, remarca la importància de la donació: “Hi ha petits gestos que són importantíssims”. Són conscients que en la tasca que realitzen “sempre rebem més del que donem” i els emociona “la sensació d’agraïment de la gent”. “A diferència del què es pugui pensar, al menjador social hi ha un ambient molt bo, amb humor, somriures i bones cares. És un lloc divertit”, explica Raquel Quílez.

 

Una de les voluntàries, preparant les caixes de menjar

Per la seva banda, l’Encarna, germana de la Raquel, és la responsable de Joventut i Vida, que no només engloba el menjador social sinó d’altres iniciatives. Referma tot el que ens ha explicat la Raquel i valora “la gratificació de veure com la gent es recupera i molts d’ells es converteixen en donants d’aliments o voluntaris”.

Un paper en l’educació dels joves

Joventut i Vida va començar a treballar a Bonavista per prevenir la drogaddicció dels joves el 1998. Es va obrir un taller juvenil per fer activitats “per tal que no estiguessin al carrer”. Fruit d’aquesta iniciativa van néixer les Unitats d’Escolarització Compartida, que tenen la funció “d’educar alumnes que han d’estar escolaritzats però que tenien un perfil més complicat”. L’objectiu és reconduir-los en el sistema educatiu i, si no reeixeixen, “que tinguin les capacitats per ser inserits en el món laboral”.

El treball amb els joves va portar la Raquel i l’Encarna a obrir “el ventall d’acció social de l’associació”. Fa uns anys van potenciar el repartiment d’aliments, la recuperació de peces de roba per a un segon ús i “d’altres activitats com el menjador”.

A més, “fa molts anys que atenem les persones sense sostre de Tarragona”, explica l’Encarna. Una iniciativa que mantenen actualment. Un dia a la setmana els reparteixen aliments i els serveixen el que necessiten.

L’última activitat que ha obert Joventut i Vida és la unitat Cuidant de tu, per atendre persones grans i “solucionar les situacions d’aïllament i soledat que tenen alguns ancians”, amb una “una atenció integral”.

La duresa d’una tasca gratificant

Tot i la gratificació de la seva feina, l’Encarna Quílez no amaga que “molts dies el nostre treball és molt dur”, però que cal “fer tot el que tinguem a les nostres mans per atendre les necessitats de les persones, sobretot les que són d’urgència social”.

Fruit d’aquest solidaria tasca i la seva implicació, aquest dimarts 9 de novembre tant l’Encarna com la Raquel seran distingides per l’Ajuntament de Tarragona com a filles adoptives de la ciutat en un acte oficial al Palau Municipal. “Ens ha emocionat molt, era una cosa que no podíem ni imaginar”, diu l’Encarna. Tenen clar, però, que si els fan un reconeixement d’aquesta dimensió el mèrit “no és només nostre, si no de tot l’equip de professionals i voluntaris”. “Elles i ells són els que han treballat per posar aquest tren damunt de la via, que funcioni i que transporti tantes persones necessitades”, conclouen.

Josep Gallofré
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here